Pi d'escorça blanca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pi d'escorça blanca
Pins d'escorça blanca
Pins d'escorça blanca

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Pinus
Subgènere: Strobus
Espècie: P. albicaulis
Nom binomial
Pinus albicaulis
Engelm.

El pi d'escorça blanca (Pinus albicaulis),[2] apareix a les muntanyes de l'oest dels Estats Units i Canadà, específicament en la zona subalpina de la Sierra Nevada, les Cascades, la Serraladaa costanera del Pacífic i el nor de les Muntanyes Rocalloses – incloent l'ecosistema de Yellowstone.

És un pi típic de grans altituds arribant al límit arbori de la seva zona aleshores creix retorçat i ajagut (Creeping pine en anglès). Arriba a fer 20 m d'alt i alguns 27 m.

Com tots els pins del subgènere Strobus les seves fulles es disposen en fascicles de cinc. És difícil de distingir del pi Limber i cal examinar les pinyes, els pinyons o el pol·len. En Pinus albicaulis, les pinyes fan 4-7 cm de llarg, en pi Limber fan 6-12 cm de llarg. També es difícil de distingir de Pinus monticola si no hi ha les pinyes.

El pi d'escorça blanca, Pinus albicaulis, a Mount Rainier National Park

Usos[modifica | modifica el codi]

El pi d'escorça blanca és una font d'aliment per a molts animals granívors incloent els que dispersen les seves llavors.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. {{{autor}}} ({{{any}}}). "Pinus albicaulis." {{{any_IUCN}}} Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura {{{any_IUCN}}}.
  2. Earle, Christopher J. «Pinus albicaulis Engelmann 1863». Gymnosperm Database, 2000.
  • Lanner, R. M. 1996. Made for each other: a symbiosis of birds and pines. OUP. ISBN 0-19-508903-0
  • Logan, J. A., Regniere, J., and Powell, J. A. 2003. Assessing the Impacts of Global Warming on Forest Pest Dynamics. Frontiers in Ecology and the Environment 1(3): 130-137.
  • Schwandt, J. 2006. Whitebark pine in peril: A case for restoration. USDA, Forest Service, Northern Region, R1-06-28.
  • Tomback, D. F., Arno, S. F., and R. E. Keane (eds.) 2001. Whitebark pine communities: ecology and restoration. Island Press, Washington, D. C.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pi d'escorça blanca