Pinus mugo
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pinus mugo subsp. mugo
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Pinus mugo Turra |
||||||||||||||||
El Pinus mugo és un pi d'alta muntanya (viu a l'estatge subalpí) i que presenta dues subespècies d'hàbit força diferent, que per alguns autors són dues espècies diferents: el Pinus mugo subsp. mugo, arbustiu i que trobem sobretot als Alps, i el Pinus mugo subsp. uncinata o pi negre que trobem al Pirineu. Ambdues subespècies tenen les agulles agrupades en parells (com la resta de pins europeus) i pinyes petites gairebé sèssils.
Taula de continguts |
[edita] El pi negre
El pi negre (per alguns autors Pinus mugo subsp. uncinata[1][2] i per a d'altres Pinus uncinata[3]) és un arbre de capçada entre allargada i cònica, de fins a 20 metres, amb les branques baixes acostades al sòl, i el tronc normalment recte i gruixut però de vegades tortuós, ajagut i amb la capçada deformada. Fulles fortes, fosques i punxants, molt acostades. Les pinyes són assimètriques amb les esquames prominents.[1][2]
Al Pirineu català és molt comú entre els 1300 i els 2400 metres[2], on forma boscs. També es troba al Pirineu aragonès i navarrès, progressivament més escàs com més cap a l'oest, i també apareix en alguns llocs isolats del Sistema Ibèric.[1]
[edita] Pinus mugo subsp. mugo
Pinus mugo subsp. mugo (o senzillament Pinus mugo[4] pels autors que consideren que el pi negre és una altra espècie) és un pi arbustiu que té una altura màxima de 3-4 metres. Les pinyes són simètriques, d'apófisis no prominent, el que el diferencia del Pinus mugo subsp. uncinata.
El Pinus mugo subsp. mugo habita en zones d'alta muntanya centreeuropea, des dels Alps orientals fins als Alps de Transilvània i els Balcans, entre els 1500 i els 2500 m d'altitud. És una espècie dominant en matolls subalpins densos, pel que té un gran valor com a protector del sòl. Apareix també freqüentment en el sotabosc dels boscs de Larix decidua.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 MASCLANS, F. Guia per a coneixer els arbres. Barcelona, 1958 (8a ed. 1988). Ed. Montblanc-Martín/CEC. ISBN 84-85135-41-5
- ↑ 2,0 2,1 2,2 BOLÒS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
- ↑ Dades taxonòmiques del Pinus uncinata segons el criteri de la Flora europaea(anglès)
- ↑ Dades taxonòmiques del Pinus mugo segons el criteri de la Flora europaea(anglès)
[edita] Imatges
 Branca amb pinya |
 Estròbils madurs |
 Escudets de l'estròbil |
 Bosses pol·líniques |
