Pinus mugo
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
_Pinus_mugo_mugo.jpg) Pinus mugo subsp. mugo
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Pinus mugo Turra |
||||||||||||||||
El Pinus mugo és un pi d'alta muntanya (viu a l'estatge subalpí) i que presenta dues subespècies d'hàbit força diferent, que per alguns autors són dues espècies diferents: el Pinus mugo subsp. mugo, arbustiu i que trobem sobretot als Alps, i el Pinus mugo subsp. uncinata o pi negre que trobem al Pirineu. Ambdues subespècies tenen les agulles agrupades en parells (com la resta de pins europeus) i pinyes petites gairebé sèssils.
Taula de continguts |
El pi negre [modifica]
El pi negre (per alguns autors Pinus mugo subsp. uncinata[1][2] i per a d'altres Pinus uncinata[3]) és un arbre de capçada entre allargada i cònica, de fins a 20 metres, amb les branques baixes acostades al sòl, i el tronc normalment recte i gruixut però de vegades tortuós, ajagut i amb la capçada deformada. Fulles fortes, fosques i punxants, molt acostades. Les pinyes són assimètriques amb les esquames prominents.[1][2] L'epítet "uncinata" fa referència precisament a aquest aspecte "ganxut" de les esquames.
Al Pirineu català és molt comú entre els 1300 i els 2400 metres[2], on forma boscos. També es troba al Pirineu aragonès i navarrès, progressivament més escàs com més cap a l'oest, i també apareix en alguns llocs isolats del Sistema Ibèric.[1]
Ecològicament, ocupa la part superior de l'estatge subalpí, per sobre dels boscos d'avet "Abies alba" o faig "Fagus sylvatica" que pot haver a les zones més obagues i amb contacte amb el pi roig "Pinus sylvestris" a les parts més solanes. En aquestes zones de contacte podem trobar exemplars híbrids entre aquestes dues espècies ("Pinus x bougeti"). Més amunt és l'espècie que marca el límit altitudinal del bosc als Pirineus, encara que individus isolats poden arribar a créixer per damunt dels 2700 m. És una espècie de creixement lent, amb pocs requeriments ambientals i capaç de colonitzar indrets molt desfavorables. Al límit altitudinal de la seva distribució és normal trobar exemplars molt vells amb un aspecte torturat, creixent en esquerdes de roca, veritables conqueridors de l'alta muntanya. Alguns d'aquests exemplars tenen, malgrat el seu aspecte, més de 700 anys.
Pinus mugo subsp. mugo [modifica]
Pinus mugo subsp. mugo (o senzillament Pinus mugo[4] pels autors que consideren que el pi negre és una altra espècie) és un pi arbustiu que té una altura màxima de 3-4 metres. Les pinyes són simètriques, d'apófisis no prominent, el que el diferencia del Pinus mugo subsp. uncinata.
El Pinus mugo subsp. mugo habita en zones d'alta muntanya centreeuropea, des dels Alps orientals fins als Alps de Transilvània i els Balcans, entre els 1500 i els 2500 m d'altitud. És una espècie dominant en matolls subalpins densos, pel que té un gran valor com a protector del sòl. Apareix també freqüentment en el sotabosc dels boscs de Larix decidua.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Dades taxonòmiques del Pinus uncinata segons el criteri de la Flora europaea(anglès)
- ↑ Dades taxonòmiques del Pinus mugo segons el criteri de la Flora europaea(anglès)
Imatges [modifica]
-
Branca amb pinya
-
Estròbils madurs
-
Escudets de l'estròbil
-
Bosses pol·líniques
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinus mugo |
