Piano elèctric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un piano elèctric Wurlitzer.
Un piano NeoBechstein, possiblement el primer piano elèctric del món (1929).
Detall de l'interior d'un piano NeoBechstein.
Un piano elèctric alemany Elektrochord, de l'empresa Vierling-Förster (1937); desenvolupat per Oscar Vierling entre 1928 i 1935,[1] i fabricat per August Förster el 1937.[2]
Un piano de cua elèctric Yamaha CP-70M (el CP-70 clàssic, però amb sistema MIDI).
Un piano Yamaha CP-70 obert mostrant el seu interior.

Un piano elèctric és un instrument musical elèctric de teclat.

Els pianos elèctrics produeixen els sons mecànicament i els sons es converteixen en senyals electròniques mitjançant pastilles (pickups). A diferència del sintetitzador, el piano elèctric no és un instrument electrònic, sinó electromecànic. Els primers pianos elèctrics es van inventar a finals dels anys vint, un dels primers va ser el piano elèctric de cua Neo-Bechstein, del 1929. Possiblement, el primer model sense cordes va ser el «Vivi-Tone Clavier» de Lloyd Loar.

La popularitat del piano elèctric va començar a créixer a finals dels anys cinquanta, aconseguint el seu apogeu durant els anys setanta. Després van començar a ser substituïts pels sintetitzadors capaços de sons com el piano, sense els desavantatges de les peces mòbils mecàniques. Molts models van ser dissenyats per a ús en la llar o l'escola, o per substituir un pesat piano no amplificat a l'escenari, mentre que altres van ser concebuts per al seu ús en laboratoris de piano en escoles o universitats per a l'ensenyament simultània de diversos estudiants, amb ús d'audiòfons.

A causa de la seva grandària i pes, els pianos digitals han reemplaçat a l'etapa molts dels instruments originals electromecànics en l'ús contemporani. No obstant això, el 2009, Rhodes Music Corporation va començar a produir una nova línia de pianos electromecànics, coneguts com a Rhodes Mark 7.

Obres reconegudes interpretades amb pianos elèctrics[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wolfgang Voigt: «Oskar Vierling, ein Wegbereiter der Elektroakustik fur den Musikinstrumentenbau», en Das Musikinstrument, 37, págs. 172-176 y 214-221, 1988.
  2. Deutsches-Museum.de (museu alemany, amb una fotografia del piano Elektrochord.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piano elèctric Modifica l'enllaç a Wikidata