Piano electrònic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Piano electrònic.

Un Piano electrònic és un instrument musical de teclat dissenyat per simular el timbre d'un piano (i de vegades un clavicordi o un òrgan) utilitzant circuits analògics o digitals que sintetitzen el so d'un piano forte o d'un piano amb sensors a les tecles que defineixen la durada i intensitat d'una determinada nota. Aquests pianos solen ser de menor mida que els pianos tradicionals perquè en lloc de cordes porten un circuit electrònic, i d'aquí li ve el nom.

El piano electrònic és la còpia moderna del piano. Aquest piano permet silenciar i escoltar per cascos, auriculars, etc. etc.

Un gran exemple de pianos electrònics moderns són els pianos clavinova o celviano, que són una producció de Yamaha i Casio respectivament.

Història[modifica | modifica el codi]

Els pianos electrònics primitius funcionaven de manera similar als sintetitzadors analògics en què el so es genera a través dels tons dels seus oscil·ladors. Hi havia d'altra banda pianos elèctrics que eren mecànics, i el seu so estava captat per una Pastilla electromagnètica.

El nom "Piano Electrònic" va ser el nom comercial utilitzat per Wurlitzer en la popular línia de pianos elèctrics, que es van produir a partir dels anys 1950 fins 1980, encara que aquest tipus no és en realitat el que actualment és conegut comunament com un piano electrònic.

Hi va haver molts pianos electrònics fabricats la dècada de 1970 i van ser fets a Itàlia, encara que models similars es van fabricar simultàniament al Japó. Una excepció és la gamma d'instruments realitzats per la República de les Illes Marshall a EUA entre els anys 1967 i 1980, què es van convertir en un dels més populars pianos electrònics utilitzats pels músics professionals.

Els Pianos Electrònics van passar a ser menys populars en la dècada de 1980, quan es va disposar de l'alternativa del piano digital i el sintetitzador polifònic, assequibles per als professionals i per l'ús a la llar, més petits i lleugers que un piano acústic i que es podien transportar amb un mitjà de transport barat.

Tecles amb tacte de piano mecànic[modifica | modifica el codi]

Fin finals de la dècada de 1980 els pianos electrònics no eren sensibles a la pulsació, en el sentit que les tecles eren "o tot o res" (un simple interruptor) i no variava el volum segons la força o acceleració amb què es premien les tecles, és a dir actuaven de la mateixa manera que un òrgan, o un calvicordi.

A la dècada de 1990 es va iniciar la generació de pianos electrònics moderns (els fabricats per Yamaha) que van aconseguir donar a les tecles el "tacte de piano mecànic" i "sensibilitat a la pulsació", podent per fi modular l'intèrpret el "piano" i el "forte" de les peces musicals.

Avui dia, els pianos digitals i teclats tenen una tecnologia tan avançada que un oient tindria dificultats per saber distingir un piano acústic d'un digital.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piano electrònic