Piazza Navona
Piazza Navona és una de les places més famoses de Roma. La seva forma és la d'un antic estadi, i va ser construida en estil monumental per voluntat del Papa Innocenci X de la família Pamphili.
Història [modifica]
La Piazza Navona, a l'època dels romans, va ser l'Estadi de Domicià, que va ser construït per Domicià al 85 dC en el tercer segle, va ser restaurat per Alexandre Sever. Té 275 metres de llarg, 106 d'amplada i podia acollir 30.000 espectadors.
L'escenari fou ricament decorat amb estàtues, una de les quals és la de Pasquina (potser una còpia d'un pergamí suposadament hel·lenístic representant Menelau aixecant el cos de Patrocle), ara a la plaça al costat de la plaça Navona.
Com que fou un estadi i no un circ, no hi havia vigilants (per les portes on sortien els cavalls de carreres) i la 'spina' (mur de separació que es va desenvolupar al voltant dels cavalls), com el Circ Màxim, però tot es lliure per a les competicions dels atletes.El obelisc que actualment es situa al centre de la plaça no estava allà, però ve del circ Majenca, que es troba a la Via Appia.
El nom de la plaça va ser inicialment "in agone (per l'esforç)", l'estadi fou utilitzat només per l'atletisme. És absolutament fals que la Piazza Navona s'utilitzés per batalles navals. La plaça és en sol inundable, per a l'agost assegurar que no hi faci tanta calor. En temps antics la plaça era còncava, és bloquejaven els desaigües de les tres fonts i per tant l'aigua sortia per inundar la plaça, entre 1810 i 1839 es van celebrar a la plaça les curses amb genet, es a dir curses a cavall muntat (però no tenia comparació amb les més famoses curses Barberi a la via del Corso).
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piazza Navona |
