Garsa
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Garsa
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Pica pica Linneu, 1758 |
||||||||||||||
 Distribució geogràfica de les diferents subespècies de garsa (Pica pica)
Pica p. pica, |
||||||||||||||
La garsa (Pica pica) és un dels ocells més coneguts a Catalunya, sobretot a les zones de conreu i als parcs de les ciutats. Se l'identifica fàcilment pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada. Habita tot Europa, excepte a Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada de l'Àsia, a l'Àfrica septentrional i a l'oest de l'Amèrica del Nord. Existeixen nombroses subespècies.
Pertany a l'ordre dels passeriformes,[1] que es caracteritza per tenir unes dimensions petites o mitjanes i per construir nius més o menys complexos, a terra o elevats. La posta és de sis a vuit ous. Dins d'aquest ordre, s'agrupen en la família dels còrvids. Un bec robust i negre, amb la punta lleugerament corbada n'és la característica distintiva.
És un ocell molt sociable i gregari a l'hivern. A l'estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i a l'hivern s'aplega en estols més grans. És omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues.
D'altes espècies d'ocells també s'anomenen garsa: la garsa blava, la garsa de mar i la garsa groguera, entre altres.
En català, hi ha una dita popular "donar garsa per perdiu" o bé "donar garsa per colom", que s'utilitza quan es vol enganyar a algú tot donant-li quelcom que sigui de qualitat inferior a allò que espera.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garsa |
