Picaio

Infotaula de geografia físicaPicaio
Imatge
El Picaio al fons, des de la Marjal dels Moros
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Part deserra Calderona Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSagunt (Camp de Morvedre) i Puçol (Horta Nord) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 38′ 35″ N, 0° 19′ 03″ O / 39.642942°N,0.317572°O / 39.642942; -0.317572
SerraladaSistema Ibèric Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud363 m Modifica el valor a Wikidata
MaterialLutita, pedra sorrenca

El Picaio és una muntanya de 363 metres d'alçada situada a l'extrem sud de la serra Calderona, al terme municipal de Sagunt i Puçol.[1][2] Es pot accedir al seu cim fent una excursió, des d'on s'observa la serra Calderona, l'horta i la mar Mediterrània.

Geologia[modifica]

El Picaio constituïx un dels afloraments permotriàsics més orientals dels que s'han estudiat fins ara. La part inferior, corresponent al Permià, representa uns 211 metres, mentre que la part superior, del triàsic, suposa uns 300 metres. La unitat inferior està formada per lutites vermelles i pedra sorrenca vermella, ocre i blanca, organitzades en estrats de granularitat decreixent que evolucionen cap a les lutites. La part superior està formada per sorrenques de color vermell i blanques que conformen la part visible de la muntanya. Destaquen algunes petites formacions cúpriques de color verd i blau. A la part superior de la sèrie lítica tornen a aparèixer lutites laminars i margues de color roig i ocre, sorres fines i carbonats ocres.[2]

Coveta del mont Picaio[modifica]

A la coordenada 39° 38′ 15″ N, 0° 18′ 20″ O / 39.63750°N,0.30556°O / 39.63750; -0.30556 es va descobrir l'any 1972 una cova d'inhumació múltiple. Va ser estudiada i excavada l'any 1977 i es varen trobar restes de granadura de collar i puntes de sílex, actualment conservades al Museu de Prehistòria de València.[3]

Referències[modifica]

  1. «el Picaio de Sagunt». Enciclopedia.cat. [Consulta: Maig 2016].
  2. 2,0 2,1 Martín Martín, Juan Diego; Sanfeliu Montolio, Teófilo; Gómez Gras, David. Mineralogía de arcillas cerámicas: el permo-trías de Castelló (en castellà). Publicacions de la Universitat Jaume I, 2005, pàg. 81-83. ISBN 9788480215312 [Consulta: 7 maig 2016]. 
  3. Soler Díaz, Jorge A. Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad Valenciana. Real Academia de la Historia, 2002, pàg. 93. ISBN 9788495983022 [Consulta: 7 maig 2016].