Picanyol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Picanyol

Picanyol
Naixement Josep Lluís Martínez i Picañol
16 de març de 1948 (1948-03-16) (66 anys)
Moià (Moianès)
Nacionalitat Catalana
Educació Autodidacte
Ocupació Dibuixant, historietista
Conegut per Ot el Bruixot
Lloc web oficial
Taller creatiu

En Picanyol, nom artístic de Josep Lluís Martínez i Picañol (Moià, Moianès, 16 de març de 1948), és un dibuixant català autodidacte.[1] És considerat com un «clàssic modern» del còmic català.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Durant les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat, l'agència de còmics de Barcelona S.I. Artists, dirigida per Josep Toutain, va donar un impuls a molts professionals del còmic i la il·lustració del país. Un d’aquests joves va ser en Picanyol. Després d'alguns anys d'intentar, sense èxit, publicar historietes de l'Oest i aventures en un estil de dibuix realista, va trobar en el dibuix humorístic la via que li permetria de realitzar un treball genuí i personal. Els seus primers treballs com a professional van ser acudits (“cartoons”).[3]

A finals dels anys seixanta va començar a col·laborar en revistes del país, com Mata Ratos, o L’Infantil (coneguda més endavant com a Tretzevents). Aquesta última revista li va donar bones oportunitats d'experimentació i aprenentatge permetent-li canvis d'estil i de personatges, tractar la il·lustració, els passatemps, diversos estils de còmic, etc.

Amb el temps, Picanyol, va arribar a col·laborar en nombroses revistes i periòdics, i fins i tot en la televisió (TVE2, circuit català, 1983-1986). En 1981 va començar a publicar dins la revista setmanal Lecturas. Entre 1982-1984 va ser l’autor únic de la revista Mussol, que editava Norma Editorial. Aquesta revista, completament dedicada als entreteniments, va tenir continuïtat en els quaderns Picajocs, de Barcanova (1991), i en les col·leccions La Rata Sàvia (1a ed., 1996), L’aligot savi (1a ed., 2000) i El gripau saberut (1a ed., 2003-2004) de l'Editorial Galera. Aquestes últimes col·leccions són reeditades sovint.

Les seves adaptacions a còmic de contes i llegendes populars - publicades primer a Cavall Fort i posteriorment en llibre per Pagès Editors (2001) - van inspirar a Antoni Tolmos un concert amb orquestra simfònica, Musicòmic, amb catorze músics i tres actors.

Entre el 2005 i el 2006, i en un moment de crisi creativa,[4] Picanyol es va dedicar a escriure la seva autobiografia, que va publicar amb el títol Històries d'una pensió, on relata les experiències viscudes en els anys cinquanta, quan la seva mare va obrir una pensió a Moià.[5]

En el 2010 participà en un projecte de TV3 per a il·lustrar alguns grans temes de la música popular catalana i interpretà Puff, el drac màgic, de Falsterbo.[6]
A través de Barcelona Multimèdia,[7] que és actualment el seu principal editor i representant, ha il·lustrat La Bíblia dels nens (2011) en còmic, que s'ha traduït a diversos idiomes i s'ha editat en països com Itàlia, Estats Units, Alemanya, França... Durant el 2012 ha dibuixat el còmic Francesc i Clara d'Assís i, més recentment, Ignasi de Loiola i Els Salms. El seu projecte actual és La Bíblia en jocs.

Personatges[modifica | modifica el codi]

El seu personatge més conegut i característic és l'Ot el bruixot, personatge del qual ha publicat dos acudits en cada número de Cavall Fort ininterrompudament des de 1971 i fins al maig de 2014, quan va anunciar que començava a jubilar-se i deixava de dibuixar aquesta tira.[8] A partir de 1987, Pirene Editorial va editar les tires de l’Ot en llibres.
En 1996, Barcelona Multimèdia[7] va embarcar el personatge i el seu autor en una aventura informàtica, creant la col·lecció de CD-Rom Otijocs,[9] amb guions i dibuixos de Picanyol.

Les editorials Galera i Baula també han editat llibres de l’Ot. Per tal de celebrar el quarantè aniversari d'Ot el bruixot, en el 2009, Norma Editorial inicia l'edició de totes les tires de l'Ot; ja hi ha tres volums al mercat.[10][11]

Altres personatges i historietes[12] del dibuixant Picanyol són:

  • Nuria y su familia i Miss Lucy, que publicava a la revista Lecturas
  • La família Moixó, que sortien a Catalunya Cristiana
  • Les Filles del Joglar, a la revista Barbie
  • Sopars de duro, a Cavall Fort
  • Els mims
  • El trobador
  • Alabí
  • La Noemí i el pilot
  • L'illa perduda
  • El doctor Pots i els seus ajudants

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Picanyol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jaume Vidal, «Clàssics moderns: Tot i la minsa edició en català de còmic, hi podem trobar uns quants clàssics contemporanis que ens permeten entendre la història recent del gènere» al Punt Avui, 2 d'agost del 2011, p. 38
  3. Biografia de Picanyol [consulta 17 d'octubre 2012]
  4. "Picanyol. Entrevista". Presència, núm. 1789, del 9 al 15/06/2006
  5. Històries d'una pensió. Preus barats i plats plens. Editorial Barcanova, 2006, ISBN 84-489-1898-3
  6. Jaume Vidal, «Dibuixant cançons: Diversos historietistes il·lustren alguns grans temes de la música popular catalana en el llibre del programa de TV3 ‘No me la puc treure del cap'» a l'Avui, 11 de novembre del 2010, p. 44
  7. 7,0 7,1 Barcelona Multimèdia
  8. «Picanyol es comença a jubilar i ja no dibuixarà més Ot, el bruixot». 324.cat, 21 maig 2014 [Consulta: 21 maig 2014].
  9. Otijocs
  10. «Els clàssics del còmic infantil.» al Punt Avui, 11 de gener del 2012, p. 38
  11. «Un bruix(ot) simpàtic(ot)» al Diari de Girona, 25 de maig del 2010 [consulta el 29 de juny de 2012]
  12. http://www.tallercreatiu.com/picanyol/[consulta 17 d'octubre 2012]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]