Piciforme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Piciformes
Mascle de picot de ventre vermell
Família de picots negres (Dryocopus martius)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Subclasse: Neornithes
Infraclasse: Neognathae
Superordre: Neoaves
Ordre: Piciformes
(Meyer & Wolf, 1810)
Subordres i famílies
Sinònims

Galbuliformes

L'ordre dels piciformes està format per diverses famílies, però als Països Catalans només n'hi viuen representants d'una. Comprèn les famílies dels pícids, ramfàstids, indicatòrids, capitònids, bucònids i galbúlids, amb 67 gèneres i 422 espècies.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fan entre 8 i 60 cm de llargària.
  • Dits proveïts d'ungles fortes. Tenen dos dits a les potes dirigits cap endavant i dos (o un, en determinades espècies) cap endarrere i no reversibles que els facilita l'ascensió pels troncs dels arbres.
  • Cua curta i rígida -gràcies a unes plomes dures- que els serveixen de suport addicional quan s'arrapen als arbres.
  • Bec recte, agut i potent, que empren per foradar els troncs dels arbres, els voladissos i les bigues de les cases de fora dels pobles, els pals de telèfon, etc., amb la finalitat d'establir-hi el niu, de cercar insectes de la fusta, amb què s'alimenten, o de fer senyals auditius relacionats amb l'aparellament.
  • Tenen una llengua molt llarga, però, com que és més llarga que no pas el bec, ha d'estar amagada al llarg de l'os hioide que està recargolat sobre el crani. Aquesta llengua (que pot disparar-se amb força fins més enllà de 10 cm) és viscosa i està proveïda d'unes rugositats i d'unes pues a la part final, que li serveixen per capturar millor els insectes i les larves.

Costums[modifica | modifica el codi]

Són arborícoles i llur vol és mediocre i marcadament ondulat.

Els seus repics (que travessa el bosc i que anuncia la presència dels picots) tan sols se sent durant l'època reproductiva.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viuen als boscos de les regions tropicals i temperades, excepte a Austràlia, Nova Zelanda, Madagascar i Polinèsia.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nien en forats fets a terra o als arbres. Els pollets neixen cecs i nus.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Són capaços de foradar planxes de plom que es col·loquen, precisament, amb la intenció de protegir la fusta de les caixes niadores, situades en boscos freqüentats per aquests ocells.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 75. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piciforme
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.