Picot verd

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Picot verd
Femella
Mascle
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Piciformes
Família: Picidae
Gènere: Picus
Espècie: P. viridis
Nom binomial
Picus viridis[2]
(Linnaeus, 1758)[3]
Distribució geogràfica (en verd)
Distribució geogràfica (en verd)
WoodPecker Pivert.ogg
Vídeo d'un picot verd en territori francès.
Il·lustració de l'any 1901
Ala dreta d'un mascle

El picot verd (Picus viridis) és un ocell de l'ordre dels piciformes que és resident tot l'any a Catalunya i on es troba amplament distribuït, tot i que en baixes densitats.

Taula de continguts

[modifica] Morfologia

  • Mesura entre 30 i 32 cm de longitud i 42 d'envergadura.
  • Pesa uns 170 g.
  • Els principals trets morfològics que el caracteritzen són el carpó groc llimona, el dors verdós i les primàries de les ales puntejades en blanc.
  • El mascleroig viu al cap, amb característic bigoti negre i vermell. La femella és més apagada i sense vermell al bigoti. Els joves tenen taques blanques al dors i taques fosques al cap, coll i parts inferiors.
  • Un seguit de trets anatòmics denoten l'adaptació de consumidor secundari especialitzat d'invertebrats d'àrees forestals, per la qual cosa empra una llengua protàctil, una ranfoteca duríssima i un gran paquet muscular cefàlic.
  • Grimpa amb les extremitats zigodàctiles i es recolza amb la cua aforquillada de plomes curtes, rígides i punxegudes, sense les quals es faria molt difícil de dur a terme la tasca ecològica d'explotador de larves xilòfagues d'insectes.

[modifica] Subespècies

[modifica] Reproducció

Encabeix el niu, un forat rodó, el qual no basteix pas interiorment, en gairebé qualsevol altura i qualsevol arbre (fins i tot en pals de telèfons). A l'abril hi pon de cinc a set ous.

[modifica] Alimentació

Menja sovint a terra, molt més que els altres pícids, on captura principalment formigues i també escarabats i mosques. És aleshores quan hom se'l pot veure en els anomenats "banys de formigues".

[modifica] Hàbitat

És el menys forestal dels nostres pícids grossos. En zones poc arbrades prefereix boscos de ribera.

[modifica] Distribució geogràfica

És el més conegut dels pigots dels Països Catalans i presenta una distribució restringida a Euràsia (Albània, Andorra, Armènia, Àustria, l'Azerbaijan, Bielorússia, Bèlgica, Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Estònia, l'Estat francès, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, l'Iran, l'Iraq, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Moldàvia, Montenegro, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Rússia, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, la Península Ibèrica, Suècia, Suïssa, Turquia, Ucraïna i el Regne Unit) però estretament emparentada amb dues altres formes de pícids de l'Àfrica del Nord i Àsia. És itinerant a Finlàndia, Gibraltar, Irlanda i Malta.[1]

[modifica] Costums

  • Tot l'any és fàcilment audible, fins i tot a força distància, pel seu característic renill al qual s'afegeix un menys freqüent tamborinat produït en repicar amb el bec contra les soques seques i arbres morts.
  • Quan hom el pot observar enfilar-se per les tiges dels arbres, sempre de forma ascendent, notarà que ho fa amb el cap dret tot mirant endavant.
  • El vol és marcadament ondulat i no gaire alt, en què es mostra el conspicu groc del carpó.

[modifica] Referències

[modifica] Bibliografia

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües