Piera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Piera
Bandera de Piera Escut de Piera
(En detall) (En detall)
Localització

Piera situat respecte Catalunya
Piera situat respecte Catalunya

Localització de Piera respecte de l'Anoia


Municipi de l'Anoia
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Penedès
Anoia
Gentilici Pierenc, pierenca
Superfície 57,11 km²
Altitud 324 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
15.057 hab.
263,65 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 395650 4597492Coord.: 41° 31′ 20″ N, 1° 44′ 58″ E / 41.52222°N,1.74944°E / 41.52222; 1.74944
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

21
Jaume S. Guixà i Soteras (CiU)
Codi postal 08784
Codi territorial 081614
Web

Piera és una vila i municipi de la comarca de l'Anoia.

Població[modifica | modifica el codi]

Piera forma part de la comarca de l'Anoia i és el terme municipal més extens. Limita al nord amb Castellolí i el Bruc, al sud amb Sant Sadurní d'Anoia, a l'est amb Masquefa, a l'oest limita amb Cabrera d'Igualada, al nord-est amb els Hostalets de Pierola, al nord-oest amb els termes de la Pobla de Claramunt i Vallbona d'Anoia, el sud-est amb Sant Llorenç d'Hortons i al sud-oest amb Torrelavit.

Té una superfície de 57’3 km² i una altitud mitjana de 324’7 metres. Piera té més de 14.000 habitants. Aquesta població augmenta considerablement a l'estiu, degut a les segones residències.

La seva situació al sud-est de la comarca de l'Anoia està al costat de l'Alt Penedès, les terres del sud del terme tenen les mateixes característiques que les penedessenques. Juntament amb el nucli urbà, Piera el formen, segons l'inventari de 1981, 74 caserius i 18 barris, assumits per l'Ajuntament.

El municipi es comunica amb altres poblacions a través dels FGC, la Hispano Igualadina, la Hispano Llacunense i amb vehicle propi s'hi pot arribar per 5 carreteres.

En aquest municipi, a part de Piera, hi ha 5 pobles més, que són Can Canals de Masbover, Sant Jaume ses Oliveres, El Bedorc, La Fortesa i Ca N'Aguilera.

Declaració d'independència[modifica | modifica el codi]

El 30 d'octubre del 2012, Piera es proclama Territori Català Lliure.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.[3]

El Castell de Piera (el castrum Apiaria, anomenat primerament de Fontanet) és documentat des de l’any 955, i ocupà el lloc d’un poblat ibèric. Jaume el Conqueridor va fer repetides visites i estades al castell de Piera, i la més llarga fou la d'agost-desembre de 1268. Jaume I, el 1265, va acordar amb la família Sescorts que li farien l'administració del castell i una generació rere l'altra hi romangueren fins al segle XVIII. La família Sescorts o Curtibus, cavallers i comendadors de l'orde de Sant Jordi d'Alfama, comendadors d'Agramunt i senyors del Castell de la Torre Salvana, segons l'historiador Josep Barba Raventòs, varen rebre el Castell de Piera com una compensació per l'ajuda prestadaa la conquesta de València. En el document de donació, consta que els Sescorts o Curtibus farien l'administració del castell i també tindrien l'obligació d'hospedar al Rei i al seu sèquit en cas de visita reial cosa que feren en nombroses ocasions amb Jaume I, Joana Enríquez, Joan II entre altres monarques catalans. La família Sescorts o Curtibus, generació rere l'altra hi romangueren fins al segle XVIII quan van entroncar amb els Viala-Aguilera de Ca N'Aguilera i Òdena i el castell va passar a mans dels Viala-Aguilera- Sescorts en detriment de la branca del seu cosí Pere Vallés Sescorts deprès d'un llarg litigi. En arribar l'hora de la desamortització, el 1832, el Castell de Piera es convertí en propietat de Ventura de Viala i Aguilera, baró d'Almenar i notari de Tàrrega. .[4] El 15 d'agost de 1867, quan era Comandant General de Barcelona, intentà altre cop un aixecament contra Isabel II d'Espanya, però establert a Piera, tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona,[5] no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l'alçament.

El 15 d'agost de 1867, quan Gabriel Baldrich i Palau era Comandant General de Barcelona intentà un aixecament contra Isabel II d'Espanya establint la seva caserna general a Piera, i tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona,[5] no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l'alçament.[6]

L'Any 1916 Ramon de Viala i de Ayguavives, Baró d'Almenar deixà enllestida una restauració magnífica. Encara avui en dia es conserva una placa que conmemora la restauració.

Placa al castell de Piera a Ramón de Viala i de Ayguavives, Baró d'Almenar

Fills i filles il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu llista completa a Pierencs

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Bedorc, el 267
Bosc de Can Martí 8
Bosc de l'Àliga, el 216
Ca n'Aguilera 182
Can Bonastre 1.086
Can Bou 199
Can Cairot 26
Can Canals de Masbover 1.521
Can Claramunt 1.301
Can Creixell 21
Can Martí de l'Estela 619
Can Mas 833
Can Mata 459
Castell de la Ventosa, el 166
Fortesa, la 65
Grua, la 59
Piera 6.971
Sant Jaume Sesoliveres 214
Sant Jordi 195
Vallbonica 71
Venta i Can Mosarro, la 388
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
109 95 124 709 1.924 3.347 3.221 3.372 2.663 3.049
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.094 3.474 3.248 3.334 3.283 3.813 4.726 5.810 6.144 6.670
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.574 8.031 8.540 10.194 11.452 12.951 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Imatges[modifica | modifica el codi]

Entitats[modifica | modifica el codi]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Una edició del Castanyada Rock, que porta milers de joves d'arreu del país a la Vila de Piera

El Castanyada Rock és un festival que s'organitza a Piera cada 31 d'octubre coincidint amb Tots Sants i la castanyada.[7] El seu objectiu és celebrar la catalanitat de la festa de Tots Sants i oferir una atractiva possibilitat de festa per els joves del poble i sobretot de tota Catalunya.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. http://www.vilaweb.cat/noticia/4055702/20121115/piera-suma-territoris-catalans-lliures.html
  3. Manuel Pastor i Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià
  4. Segons consta al "Nobiliario de los Reinos y Señoríos de España", por D. Francisco Piferrer (Tomo II, página 106, Num. 832 Madrid, 1857.
  5. 5,0 5,1 Labajos, Roque. Los Diputados pintados por sus hechos (en castellà). R. Labajos y Compañía, 1867, p.63. 
  6. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 88, entrada: "Baldrich i Palau, Gabriel". ISBN 84-297-3521-6. 
  7. http://espurnadepiera.cat/[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piera