Pierre-Narcisse Guérin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Le retour de Marcus Sextus, exposat al Salon de peinture del 1799, (Museu del Louvre)
L'Aurore enlevant Céphale, (Museu del Louvre)

Baron Pierre-Narcisse Guérin (13 de maig del 1774, París - 6 de juliol del 1833, Roma), fou un pintor francès membre de l'Acadèmia. Practicà un art neoclàssic i tingué una carrera brillant qui el va fer esdevenir director de la Vil·la Médici, a Roma.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Admès amb onze anys a l'escola de l'Acadèmia reial de pintura i escultura, hi fou l'alumne d'Hughes Taraval, Nicolas Guy Brenet, i més tard de Jean-Baptiste Regnault. Amb vint-i-tres anys obté el Prix de Rome. El seu primer quadre remarcable és Le Retour de Marcus Sextus (La tornada de Marc Sisè), que va tenir un gran èxit el 1799 al Salon de peinture (Saló de pintura). Poc després va pintar Orphée au tombeau d'Eurydice (Orfeu a la tomba d'Eurídice) i l'Offrande à Esculape (Ofrena a Esculapi), un del seus millors llenços.

Va traslladar-se immediatament a Itàlia, on hi va romandre diversos anys. De tornada a París, va reaparèixer al Salon de peinture el 1810 amb tres quadres: l'Aurore enlevant Céphale (Eos aixecant Cèfal), composició graciosa que fou fredament acollida; Andromaque et Pyrrhus (Andròmaca i Neoptòlem), producció teatral i freda, i Bonaparte pardonnant aux révoltés du Caire (Bonapart perdonant els revoltats al Caire), tela qui va donar peu a moltes crítiques. Aquest mateix any, Guéri va obrir, a París, un estudi aviat molt freqüentat, d'on van sortir els romàntics més apassionants: Géricault, Scheffer, Léon Cogniet, Orsel, Paul Huet i també Delacroix.

D'entre les obres més remarcables que Guérin va produir són de mencionar Clytemnestre (Clitemnestra) i Didon et Énée (Dido i Enees), el tema del qual fou molt viu al Salon de peinture el 1817. Professor a l'Escola de Belles-Arts el 1814, membre de l'Acadèmia el 1815 (butaca novena), acceptà, el 1822, la direcció de l'Acadèmia de França a Roma, on hi va romandre fins al 1828.

La majoria de les seves obres són consagrades a la història i inspirades en temes de la mitologia grega i el teatre.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Jeune fille en buste, (1794, Louvre)
  • La tornada de Marc Sisè, (1799, Louvre)
  • Eos aixecant Cèfal, (Louvre)
  • Autoretrat, (Museu Delacroix)
  • Bonapart fait grace aux révoltés du Caire, 23 octobre 1798, (1808, Museu-Castell Versalles)
  • Bonapart perdona els revoltats del Caire, (Museu de les Belles-Arts de Caen)
  • Morfeu i Iris, (1811)
  • Andròmaca i Neoptòlem, (1813, Louvre)
  • Fedre i Hipòlit, (1815, Louvre)
  • Dido i Enees, (1815, Louvre)
  • Els pastors a la tomba d'Amintas, (Louvre)
  • Venus i Adonis
  • Jeune femme en buste, (1812, Louvre)
  • Retracte de Chateaubriand sobre un fons de paisatge muntanyós
  • Amor i Òmfal, (Louvre)
  • Philotas, (Museu de les Belles-Arts de Valenciennes)
  • La mort del general Lannes (duc de Montebello), (Museu de les Belles-Arts de Valenciennes)
  • Homer captiva Glauque amb els seus cants, (Museu de les Belles-Arts de Valenciennes)
  • La mort de Germanicus, (Museu Magnin de Dijon)
  • Retrat d'un membre de l'expedició d'Egipte, (Museu Magnin de Dijon)
  • La mort de Príam, (Louvre)
  • La mort de Cató, (Louvre)
  • Clitemnestra, (Louvre)
  • Sainte Geneviève
  • L'ofrena a Esculapi, (Museu de les Belles-Arts d'Arras)


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre-Narcisse Guérin