Pierre Barbaud
  |
||
|---|---|---|
 Pentagrama qualsevol d'una sèrie dodecafònica |
||
| Estil: | Dodecafonisme-Serial | |
| Naixença: | 1911 Alger |
|
| Defunció: | 1990 Niça |
|
| Nacionalitat: |  França |
|
| Activitat principal: | Música per ordinador | |
Pierre Barbaud (Alger, 1911 - Niça, 1990) fou un compositor francès, de música molt d'avantguarda.
Autodidacte, estudià matemàtiques i música, i a partir de 1950 començà aplicar el pensament matemàtic en la composició de les seves obres. Després fou deixeble de Nikolai Txerepnín, i vers el 1954 inicià els seus experiments orientats a definir les transformacions de caràcter serial mitjançant operacions aritmètiques, amb mètodes algorítmics. El 1958 creà el grup Musique Algorithmique.
Treballà amb programes d'ordinador per establir estructures i crear obres musicals destinades a instruments convencionals, però aplicant lleis aleatòries. Així, assentà les basses de la composició automàtica per ordinador.
Producció [modifica]
De la seva producció, en la que la computadora imita les lleis de l'harmonia clàssica, destaquen les obres següents:
- Franck Gagaku Mu-Jaken, per a cordes
- Temps partage, Machinamentum firminiense, ballet
- per a conjunt instrumental
- Trajets
- Musica d'invenzione
- Nonetto in forma de triangolo
- Lo boussole des précieux
- Com a teoric, és autor de:
- Initiation à la composition musicale automatique (1966)
- La musique, discipline scientifique
- Introduction élémentaire à l'étude des structures musicales (1968)
Deixà inacabada la seva última obra Vademecum de l'ingénieur en musique, publicada el (1993).
Bibliografia [modifica]
- Volum núm. 1, pàg. 46 d'ARBITRIUM, Cinco Siglos de Música Inmortal, d'Editorial Planeta (ISBN 84-08-46524-4)
