Pierre Boulez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pierre Boulez

Pierre Boulez (Montbrison, 26 de març de 1925) és un compositor, pedagog i director d'orquestra francès. La seva influència ha estat notable en el terreny musical i intel·lectual contemporani.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va iniciar estudis de matemàtiques al Politècnic de Lió, abans d'ingressar el 1944 en les classes d'harmonia de Olivier Messiaen al Conservatori de París. També va estudiar contrapunt amb Andrée Vaurabourg (esposa del compositor suís Arthur Honegger) i la tècnica dodecafònica amb René Leibowitz.

Va començar conreant una música atonal dins d'un estil serial post-webernià influït per Olivier Messiaen. Aquest serialisme, a diferència del dodecafonisme, no només aplicava el concepte de sèrie a l'altura de les notes, sinó també a altres variables del so: ritmes, dinàmiques, atacs, etc. Això donaria lloc al anomenat serialisme integral, corrent estètic de la qual va ser un dels principals representants al costat de compositors com Karlheinz Stockhausen, Luigi Nono, Ernst Krenek, Milton Babbitt o el propi Messiaen. Boulez va contribuir amb la seva teoria crítica a la revista Tel Quel.

Es va convertir en director i compositor en el famós teatre de Jean-Luis Barrault. Continuant la labor de figures com Pierre Schaeffer i Edgar Varèse, va ser un precursor de la música clàssica electrònica i la música per computador. Un dels seus treballs més rellevants en aquest camp és Répons (per a sis solistes, orquestra i electrònica). Des de 1950 ha experimentat amb la música aleatòria, mantenint una notable correspondència amb John Cage.

Boulez sovint reprèn obres del seu repertori per a la seva revisió: l'última de les seves tres sonates per a piano, per exemple, és una obra "oberta" que ha estat en contínua revisió des de la seva estrena el 1957 (només s'han publicat dos dels seus cinc moviments), i ...explosante-fixe..., un concert per a flauta i electrònica, va ser primerament escrit en els anys 70 i completament revisat en els anys 90.

El 1970, el president francès Georges Pompidou va convidar a Boulez a crear i dirigir una institució per a l'exploració i desenvolupament de la música moderna, donant lloc al IRCAM (Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique), del que Boulez va ser director fins a 1992 (el 2005 encara té una oficina al IRCAM). A part de la seva labor com compositor, Boulez és un reconegut director d'orquestra, especialitzat en obres d'autors de la primera meitat del segle XX com Claude Debussy, Arnold Schönberg, Ígor Stravinski, Béla Bartók, Anton Webern i Edgar Varèse.

Ha dirigit òperes, com la primera representació completa de Lulu a París, i obres de Richard Wagner al Festival de Bayreuth el 1975. Ha estrenat obres de nombrosos autors contemporanis com Luciano Berio, Karlheinz Stockhausen, David del Puerto, Elliott Carter, Olga Neuwirth, York Höller, i del compositor inclasificable Frank Zappa.

Ha estat director de la Orquestra filharmònica de Nova York des de 1971 fins a 1977. Entre 1976 i 1995, Boulez va obtenir la càtedra de Composició, Tècnica i Llenguatge Musical al famós Collège de France.

Ha treballat com director de la Orquestra Sinfònica de la BBC des de 1971 fins a 1974 i de la Filharmònica de Nova York des de 1971 fins a 1977.

Actualment és el principal director convidat en la Orquestra Sinfònica de Chicago i dirigeix regularment la Orquestra Filharmònica de Viena, la Orquestra Filharmònica de Berlín, la Orquestra Sinfònica de Londres, la Orquestra de Cleveland i la Lucerne Festival Academy Orchestra.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Boulez