Pierre Cochereau
  |
|
|---|---|
| Naixença: | 9 de juliol de 1924 Saint-Mandé - Val-de-Marne |
| Defunció: | 5 de març de 1984 (als 59 anys) Lió |
| Nacionalitat: |  França |
| Activitat principal: | Organista |
| Altres activitats: | Compositor |
Pierre Cochereau (Saint-Mandé, Val-de-Marne, 9 de juliol de 1924 - Lió, Roine-Alps, 5 de març de 1984) fou un organista i compositor francès.
Comença els seus estudis musicals rebent classes de piano durant tres anys amb Marius-François Gaillard (1900-1973) i Marguerite Long (1874-1966) i orgue amb Marie-Louise Girod el (1938) i amb Paul Delafosse el 1941. De 1942 a 1954, fou organista de l'església de Saint Roch, càrrec que alternà amb els estudis d'orgue amb André Fleury i Maurice Duruflé.
Entrà en el Conservatori de París (1944), on rebé lliçons dels seus mestres Henri Challan i Maurice Duruflé (harmonia), Marcel Dupré (orgue), Nöell Gallon (fuga), Norbert Dufourcq (història de la música) i Tony Aubin (composició). Obté el primer premi d'harmonia, història de la música, orgue i composició durant els anys 1946 a 1950.
Fou nomenat director del Conservatori de Le Mans el 1950 i ocupà el càrrec fins el 1956. Posteriorment, ocupà aquest càrrec a Niça (1962-1980) i finalment fou nomenat director del Conservatori Superior Nacional de Lió.
Com virtuós, el 1955 succeeix en Louis Verne i Léonce de Saint-Martínen el prestigiós lloc d'organista a Notre Dame de París.
Realitza una important carrera concertística a França, Gran Bretanya, Estats Units, URSS i Austràlia, especialitzant-se en el repertori francès clàssic i romàntic. Fou considerat un dels més grans virtuosos i improvisadors del segle XX. Des del 1966, formà part del Consell Superior de la Música de França.
Va compondre varies obres per a orgue, entre les que si conten dos concerts, melodies i també una simfonia, un quintet amb piano, peces per a piano i altres composicions.
Discografia seleccionada [modifica]
- Johann Sebastian Bach: Cantates, BWV 147
- Johann Sebastian Bach: Corals de Leipzig, BWV 659
- Johann Sebastian Bach: Corals Schübler, BWV 645
- Johann Sebastian Bach: Fantasies i fuges per a orgue, BWV 542
- Johann Sebastian Bach: Pasacaglia i fuga, 538
- Johann Sebastian Bach: Tocates i fuga, per a orgue BWV 564-565
- Pierre Cochereau: Symphonie en improvisation per la Notre Dame de París
- Camille Saint-Saëns: Simfonia núm. 3 op. 78 amb orgue amb la Berliner Philharmoniker dirigida per Herbert von Karajan
Bibliografia [modifica]
- La Discoteca Ideal de Interpretes, pàgs. 114-115, d'Enciclopedias Planeta (ISBN 84-08-02160-5)
