Pierre François Charles Augereau
Pierre Françoise Augereau (París, 1757 – La Houssaye, 1816). Militar francès ascendit a mariscal de França l'any 1804.
D'origen humil: va neixer al carrer Mouffetard, a París, el 21 d’octubre del 1757, fill de Pierre Augereau, criat a la casa d’un ric propietari i de Marie-Joséphe Kreslin, nascuda a Munic, venedora de fruita al faubourg Saint-Marceau. El 1773, s’enrolà amb disset anys a l’Exèrcit Reial. A Nàpols com a conseqüència d’un duel amb un oficial va haver de desertar i es va passar a l’enemic, l’exèrcit prussià, comprometent-se per un any. Amb els prussians va lluitar con l’Imperi Otomà i els austríacs. Es casà amb Gabrielle Grach i es traslladà a Nàpols, ciutat en la que va viure com mestre d’esgrima fins al 1787.
Fervent jacobí, tornà a França el 1792, i s'allistà en la Guàrdia Nacional on aviat arriba al grau de sergent. Tres anys després, el 23 de desembre de 1793, ja era general de divisió a l’Exèrcit del Pirineus. Amb aquest grau participà en la Guerra Gran, concretament en els combats del Fluvià, poc abans del final de la guerra.
Taula de continguts |
[modifica] El Directori
Durant el Directori destacà en la campanya d'Itàlia, el 12 d’abril de 1796 lluità al combat de Montenotte, el 15 d’abril a la Batalla de Millesimo, contra els piamontesos i el 16 d’abril en la presa del castell de Ceva. Cridà l'atenció de Napoleó Bonaparte després de la Batalla de Castiglione[1] el 3 d’agost i d’encapçalar als seus homes contra els austríacs a la Batalla del Pont d’Arcole el 15 de novembre. Però, els seus saqueigs i crueltats li feren perdre prestigi entre els alts càrrecs militars. Després del 18 de Brumari (mes del calendari republicà francès), rebé el comandament del exèrcit dels Països Baixos, i amb l'Imperi ascendí a mariscal. Destacà a la Batalla de Jena-Auerstedt contra els prussians. A la Batalla d'Eylau, el 8 de febrer de 1807, el seu cos d'exèrcit que devia atacar el centre rus, es va perdre en una tempesta de neu i els seus soldats foren delmats pels canons enemics. Ferit al braç, tornà a França i el 19 de març de 1808 rebé el títol de duc de Castiglione.
A finals de 1809 fou destinat a Espanya per a substituir al general Saint-Cyr i a començaments de desembre aconseguí la capitulació de Girona. El 24 de gener de 1810, arribà a Barcelona amb el general Duhesme.
[modifica] Governador General de Catalunya
El 8 de febrer, Napoleó signà a les Tuileries un decret on establia governs particulars a l’Aragó, Biscaia, Catalunya i Navarra. Això va comportar la desvinculació d'Espanya dels territoris al nord del riu Ebre, que van passar a ser administrats directament per l’exèrcit imperial. Augereau fou nomenat Governador general de Catalunya, gairebé independent de Josep I d'Espanya.
Com a Governador general, denuncià el mariscal Augereau a l'Emperador els estralls ocasionats a Barcelona per l'administració anterior, la despoblació alarmant de la ciutat, els escàndols de contraban practicat pels propis funcionaris i es proposà emprendre reformes:
- Començà per una depuració de la corrompuda administració del general Duhesme. Aquest fou destituït i uns dos-cents empleats van ser detinguts i interrogats. L’instrument de la dràstica purificació fou la Comissió Administrativa, que començà una lenta investigació sobre els propis compatriotes i alguns afrancesats que estaven sota sospita.
- El 2 d'abril decretà una amnistia que comprengué tots els que havien emigrat de Barcelona per raons polítiques.
- Concedí la cooficialitat del català, catalanitzant les actes i la documentació del municipi
- Feu onejar l'estendard català al costat del francès
- Començà a escoltar els notables de la província
- Dissenyà una nova divisió territorial del Principat a l’estil francès,amb quatre corregiments molt més extensos que els d'abans
- Inicià la catalanització del "Diario de Barcelona", que canvià el nom per "Diari del Gobern de Cataluña i Barcelona"
- Es proposà una reforma fiscal molt important.
Aquestes reformes no van agradar a París: les depuracions administratives debilitaven l’estament napoleònic de Catalunya, la política catalanista tenia poc ressò entre la població i xocava amb el centralisme francès. El enemics polítics d’Augereau aconseguiren fer-se escoltar per Napoleó.
Al març, Augereau dirigí una nova expedició imperial cap a Tarragona. Va enviar tres divisions franceses, que conqueriren Reus el 30 de març. Però, a la fi fracassaren d’una manera flagrant, els seus homes van ser derrotats a Vilafranca del Penedès el 30 de març i a Manresa el 5 d'abril. Esgotats tots els proveïments, les seves tropes van emprendre una catastròfica retirada cap a Girona, perdent fins i tot la línia del Llobregat.
Fou destituït d'aquest càrrec per l'emperador que estava enfurit per la reculada i pels experiments polítics d’Augereau el 26 de maig, principalment per l'acorralament al que estava sotmès per les tropes liderades per Joan Clarós i també per les maniobres polítiques de París.
[modifica] La Restauració
Durant la Restauració Francesa, acatà a Lluís XVIII de França i fou nomenat par de França. Durant els Cent Dies intentà reconciliar-se amb Napoleó, però no ho aconseguí. Es retirà a les seves terres de La Houssaye, on morí apartat de l'activitat militar.
[modifica] Referències
- ↑ Lavallée, Théophile Sébastien. Historia de los franceses, 6: desde la época de los galos hasta nuestros dias (en castellà). Libr. de San Martin, 1859, p.158.
[modifica] Fonts bibliogràfiques
- Catalunya Napoleònica (Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1960, ISBN 84-232-0449-9)
- Charles Pierre François Augereau [1] (francès)
- La Guerra de la Independencia (Charles Esdaile, EditorIal Crítica, 2002, ISBN 84-8432-475-3) (castellà)
