Pierre Gassendi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pierre Gassendi
Retrat de Pierre Gassendi datat el 1637 per Claude Mellan (1598-1688) que es conserva al Ermitage.
Retrat de Pierre Gassendi datat el 1637 per Claude Mellan (1598-1688) que es conserva al Ermitage.
Naixement 22 de gener de 1592
Champtercier, Provença, França
Mort 24 d'octubre de 1655 (als 63 anys)
París, França
Camp Filosofia, Matemàtiques, Astronomia
Institucions Universitat d'Ais de Provença
Collège Royal (avui Collège de France
Universitat Universitat d'Ais de Provença
Universitat d'Avinyó
Treball(s) Materialisme, Atomisme
Ha influenciat Thomas Hobbes
John Locke
Gottfried Leibniz
Influències de Epicureisme
Lucreci
Premis importants Un cràter de la Lluna porta el seu nom


Pierre Gassendi va ser un filòsof, científic i matemàtic francés del segle XVII.

Vida[modifica | modifica el codi]

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó. El 1615 és ordenat sacerdot i anomenat canònic de la catedral de Dinha, ciutat a la que havia estudiat de infant.

De 1616 a 1622 va ser professor de filosofia a la Universitat de Ais de Provença, on va establir amistat amb Peiresc (del qui anys més tard escriuria una biografia)[1] i amb Joseph Gaultier de la Vallette.[2] Va haver d'abandonar el seu càrrec quan els jesuïtes van prendre el control de la Universitat, fent fora a tots els que no eren de l'orde.[3]

Entre 1625 i 1630 va estar viatjant constantment per la Provença, Grenoble, París i Holanda, fins que es va assentar definitivament a Ais de Provença (1634-1641) i després a París (1641-1648).[4] La mort del seu amic Peiresc, el va sumir en una profunda depressió, de la que no es va recuperar mai del tot, provocant-li un estat constant de mala salut.[5]

El 1645 fou nomenat professor al Collège Royal (l'actual Collège de France) de París. Això no obstant, aviat es va veure forçat a deixar les classes per la seva mala salut.[5] El 1648, en morir Mersenne, que l'havia recolzat en la seva controvèrsia amb Descartes, va tornar a la Provença, on semblava trobar-se millor.

El 1650, encara va participar en l'experiment del Puy de Dome, amb el que Blaise Pascal va demostrarla hipòtesi de Torricelli sobre la pressió atmosfèrica.[5]

És conegut per haver tractat de reconciliar l'atomisme de Epicur amb el pensament cristià. Fou amic de Thomas Hobbes, entusiasta de Galileu Galilei, Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, alhora que adversari del cartesianisme[4] (va mantenir relació epistolar amb René Descartes, presentant-li les seves objeccions) i de l'aristotelisme escolàstic.

Obra[modifica | modifica el codi]

Probablement el seu antiaristotelisme es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè el seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics), (Grenoble, 1624).[6] En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus pirrònic.

Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'Epicur i Lucreci.

Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joy, pàgina 27.
  2. Joy, pàgina 25.
  3. O'Connor i Robertson. The MacTutor History of Mathematics archive.
  4. 4,0 4,1 Hatch, pàgina 408.
  5. 5,0 5,1 5,2 Hatch, pàgina 409.
  6. Joy, pàgina 30.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]