Pierre Vilar
Pierre Vilar (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari occità. Està considerat una de les màximes autoritats en l'estudi de la Història de Catalunya, tant del període de l'Antic Règim com de l'Edat Contemporània.
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Va néixer el 3 de maig de 1906 a Frontinhan, ciutat situada al Llenguadoc. Va estudiar Història a La Sorbona, de la qual en fou catedràtic el 1965. Membre de l'Ecole de Hauts Etudes de París, ha estat nomenat, entre d'altres, doctor honoris causa per les universitats de Barcelona i València.
El 1987 fou guardonat pel Congrés de Cultura Catalana i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Vilar morí el 7 d'agost de 2003 a Donapaleu, població situada a la Baixa Navarra.
Activitat historiogràfica[modifica]
Va coincidir com a estudiant amb Jean Paul Sartre i Paul Nizan. Com a deixeble d'Ernest Labrousse es va preocupar en la metodologia de la història, defensant la teoria de la Història total des d'una perspectiva materialista. Estimulat per Maurice Legendre va viatjar a Espanya l'any 1929, establint-se a Barcelona i relacionant-se amb Gonçal de Reparaz, Pau Vila o Pere Bosch-Gimpera.
Va ser professor del Liceu Francès de Barcelona entre els anys 1934 i 1957, excepte en el període de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Durant les seves estades va investigar i va redactar la seva tesi doctoral Catalunya a l'Espanya Moderna (1962), considerada un clàssic de la historiografia i model de síntesi regional. La seva breu, però influent, Histoire de l'Espagne ("Història d'Espanya") va ser un èxit de vendes fins i tot abans de permetre's legalment la seva venda, prohibida durant el franquisme, i va continuar sent molt utilitzada en l'ensenyament i els ambients progressistes de la dècada del 1970 i 1980 dels segle XX.
Activitat occitanista[modifica]
Pèire Vilar fou el primer president del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, càrrec que ocupà tres anys (del 1978 fins al 1981).
Obra seleccionada[modifica]
- 1947: Histoire de l'Espagne
- 1959: Le déclin catalan du bas Moyen-Âge. Hypothèses sur sa chronologie'
- 1962: La Catalogne dans l'Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales
- 1965: Crecimiento y desarrollo
- 1969: Oro y moneda en la historia
- 1975: Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII
- 1975: Historia marxista, historia en construcción
- 1980: Introducción al vocabulario del análisis histórico
- 1986: La guerre d'Espagne
- 1987-1990: Història de Catalunya (director), 8 volums
- 1995: Tres i quatre, autobiografía
Enllaços externs[modifica]
- (català) Taller Pierre Vilar
- (català) Fons Especial de Pierre Vilar a la Universitat de Girona
- (català) Pierre Vilar a la Societat Catalana de Geografia
- (català) HISTÒRIA I SOCIOLOGIA DAVANT EL FENOMEN "NACIÓ" Fragment de Catalunya dins l'Espanya moderna
