Pierre d'Ailly

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pierre d'Ailly (en llatí Petrus Aliacensis , Petrus de Alliaco) (Compiègne, 1351 - 9 d'agost de 1420), va ser un geògraf, teòleg i filòsof francès de l'Edat Mitjana, que va escriure un tractat cosmogràfic el 1410, l' Imago Mundi (imatge del món).[1]

Ailly considerava que existia una simetria en la configuració dels continents, va influir motivant a Cristòfor Colom a sortir per comprovar la seva teoria de la rodonesa del món, la teoria de la Imago Mundi plantejava que hi havia quatre continents, dues al nord i dos al sud, o bé, vistos des d'una altra perspectiva, dues a l'est i dos a l'oest. Això donava com a resultat, un al nord que era Europa, i un altre al sud que era l'Àfrica, tots dos al costat est del globus, del costat oest, es trobava un altre continent al nord que era Àsia, i l'altra extensió de terra havia de trobar - al sud, però era un continent desconegut, del que es va encarregar Cristòfor Colom de trobar. És per això, que Colom considerava que havia navegat en aigües australs, és a dir, al sud de l'equador, ja que tenia idea d'haver arribat al sud d'Àsia.

Un cràter de la Lluna va ser batejat com Aliacensis en honor seu.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'una família burgesa, va fer carrera universitària i religiosa a París. Mitjançant el Col·legi de Navarra, va estudiar a la Universitat de París, on va aconseguir el doctorat en teologia en 1380. on va participar en el Cisma d'Occident i va ser mestre de Jean Gerson. Gràcies als seus contactes entre la jerarquia eclesiàstica i els seus dots polítics, va ser nomenat cardenal i va aconseguir enriquir-se amb els beneficis de diversos càrrecs honorífics. Va destacar també com a perseguidor de la doctrina de Jan Hus.

Pensament[modifica | modifica el codi]

Pierre d'Ailly és un seguidor del nominalisme d'Occam. Però la seva principal aportació filosòfica és l'intent de conjugar l'astrologia amb la història i la teologia, buscant explicacions de com els atres marquen les fites més rellevants al llarg del temps, i com aquestes fites ja estan previstes per Déu (sense creure, però, en el determinisme quant a la llibertat de l'ésser humà). Va afirmar que el Cisma que li havia tocat viure era un possible signe de la vinguda de l'Anticrist.

Aportacions a la geografia[modifica | modifica el codi]

A la seva obra Imago Mundi va explicar que el món obeïa a simetria, d'acord amb els designis divins. Per això hi havia quatre continents: en un costat del globus hi havia Europa i al sud Àfrica, mentre que a l'altre només s'havia descobert Àsia, al nord. Va proclamar, per tant, que segurament hi hauria un continent al sud d'Àsia, pensament que va inspirar Cristòfol Colom (que identificava aquest continent amb l'Índia). També va avançar càlculs sobre la massa, la forma i el moviment de rotació de la Terra.

El títol de la seva obra va ser copiat per altres geògrafs posteriors, entre els quals destaca Lluís de Langle, i com a símbol de la Terra, usat en filosofia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pierre d' Ailly. Petri de Alliaco,... Opuscula spiritualia... anno 1500 Parisiis impressa... in formam hanc enchiridii redacta. Apud viduam M. Wyon, 1634, p. 12– [Consulta: 12 febrer 2013].