Pieter Zeeman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pieter Zeeman
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1902)

Pieter Zeeman ( Zonnemaire, Zelanda, Països Baixos 1865 - Amsterdam, Països Baixos 1943 ) fou un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 25 de maig de 1865 a la ciutat zelandesa de Zonnemaire. Després de finalitzar els estudis secundaris el 1883 s'instal·là a Delft on estudià llengües clàssiques, un requisit indispensable per poder ser admès a la universitat en aquells moments.

Estudis científics[modifica | modifica el codi]

Fotografia presa per Zeeman sobre l'efecte que porta el seu nom

El 1885 ingressà a la Universitat de Leiden per estudiar física al costat de Hendrik Lorentz. El 1890 aconseguí llicenciar-se i va esdevindre l'assistent de Lorentz.

Per indicació del mateix Lorentz va començar a investigar l'efecte dels camps magnètics sobre les fonts de llum. Així el 1896 va descobrir que les línies espectrals d'una font lluminosa sotmeses a un camp magnètic fort es divideixen en diversos components, cadascun dels quals està polaritzat, el que avui es coneix com efecte Zeeman, sent divulgat el 31 d'octubre del mateix any a la Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen (Acadèmia neerlandesa d'Arts i Ciències). Es comprovaven així, experimentalment, les prediccions del seu mestre Hendrik Lorentz, subministrant una prova més a favor de la teoria electromagnètica de la llum.

Professor a Amsterdam[modifica | modifica el codi]

Einstein visitant Pieter Zeeman a Amsterdam, amb el seu amic Paul Ehrenfest als voltants de l'any 1920

Gràcies al seu descobriment li fou oferta un plaça docent a la universitat d'Amsterdam l'any 1897, guanyant el 1900 la càtedra de física de la mateixa universitat.

El 1902 Pieter Zeeman fou guardonat, juntament amb Hendrik Lorentz, amb el Premi Nobel de Física per la seva investigació conjunta sobre la influència del magnetisme en la radiació, originant la radiació electromagnètica.

El 1908 fou designat director de l'Institut de Física d'Amsterdam, reanomenat l'any 1940 Laboratori Zeeman en honor seu. En aquesta nova possició continuà els seus treballs sobre la influència del magnetisme, obrint nous camps d'estudi per la Relativitat especial plantejada per Albert Einstein i sobre l'espectometria de la massa.

Secretari de l'Acadèmia neerlandesa d'Arts i Ciències entre 1912 i 1920, el 1923 va esdevenir professor emèrit de la universitat d'Amsterdam. Pieter Zeeman morí el 9 d'octubre de 1943 a la ciutat d'Amsterdam, sent enterrat a Haarlem.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'anomenà el Cràter Zeeman de la lluna.

El 10 de setembre de 1991 fou anomenat l'asteroide (29212) Zeeman en honor seu per Freimut Börngen.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pieter Zeeman