Pieter van Musschenbroek

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pieter van Musschenbroek

Pieter van Musschenbroek ( Leiden, 14 de març del 169219 de setembre del 1761), fou un metge, matemàtic, físic i astrònom neerlandès conegut per la seva contribució a la invenció de l'ampolla de Leiden, precursora dels condensadors actuals.

Va néixer dins d'una família d'òptics, va estudiar i exercir la medicina, el 1718 obté el doctorat. Durant una estada a Londres va llegir Jean Théophile Désaguliers i Isaac Newton cosa que tindria una gran influència en la seva trajectòria científica. El 1719 finalitza els seus estudis de filosofia i marxa a Duisburg on seria professor de matemàtiques, filosofia i medicina a la Universitat entre 1719 i 1723, durant aquest temps va mantenir contactes i una correspondència constant amb Daniel Gabriel Fahrenheit. El 1723 esdevé professor a la Universitat d'Utrecht. El 1739 retorna a Leiden com a professor de la seva Universitat. Va ser membre de les Acadèmies de Ciències de París, Londres, Montpeller, Berlín i Estocolm. El 1754 va ser nomenat professor honorari de la de Sant Petersburg.

A través de les seves lliçons, els seus descoberiments i la seva obra escrita va influir decisivament a la difusió de la filosofia experimental i les idees de Newton a Holanda i a Europa. És conegut especialment pels descobriment del precursor dels actuals condensadors, l'ampolla de Leiden, però el seu treball també fou rellevant en el camp de l'electricitat, el magnetisme, la capil·laritat i la mesura de la temperatura. També va estudiar la resistència a la tracció i a la compressió dels materials i els seus treballs al respecte van tenir una influència notable entre els enginyers a través de les seves publicacions. Tanmateix les seves mesures serien rebatudes més tard per Georges-Louis Leclerc.

Musschenbroek es va interessar en l'electrostàtica i va estudiar els efectes del fregament i l'electrificació posant en evidència la influència de les superfícies de contacte. En aquell temps era possible produir electricitat amb els generadors electrostàtics però no es podia emmagatzemar. Musschenbroek i el seu estudiant Andreas Cunaeus van descobrir que era possible guardar una certa quantitat d'energia en forma de càrrega elèctrica a una ampolla de vidre amb aigua recoberta de metall i amb un elèctrode en contacte amb l'aigua. I que aquesta energia emmagatzemada podia ser recuperada en tancar el circuit entre l'elèctrode que eixia de l'interior i la part metàl·lica exterior de l'ampolla, originalment la seva . Va comunicar la seva descoberta a René Réaumur el gener del 1746, però seria Jean-Antoine Nollet qui en traduir al llatí les observacions de Musschenbroek donaria el nom d'ampolla de Leiden que ha arribat a nosaltres, en detriment del d'ampolla de Kleist que va utilitzar el primer descobridor, Ewald Georg von Kleist

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • De certa methodo philosophiæ experimentalis, 1723. Un discurs;
  • Elementa Physica, 1726, reimprès el 1762 amb el títol Introductio ad philosophiam naturorum;
  • Dissertationes physicae experimentalis et geometricae de magnete (1729) ;
  • De methodo instituendi experimenta physices, 1730 ;
  • Tentamina experimentórum naturalium in Accademia del Cimento[1] (1731) ;
  • Institutiones physicæ, 1734);
  • Æris praestantia in humoribus corporis humani (1739) ;
  • Institutiones logicæ (1764).

Notes i Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció al llatí de l'obra Saggi di Natvrali Esperienze fatte nell'Accademia del Cimento del 1666, l' Accademia del Cimento (Acadèmia de l'experiment) va ser la primera societat científica en utilitzar el mètode experimental galileà a Europa el 1657.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pieter van Musschenbroek Modifica l'enllaç a Wikidata