Pietro Antonio Coppola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Noteicon4.svg30x-Music.pngPietro Antonio Coppola
Enna Pano.jpg
Castrogiovanni, vila on va néixer Pietro Antonio Coppola
Naixement 11 de desembre de 1793
Castrogiovanni
Mort 13 de novembre de 1877 (als 83 anys)
Castrogiovanni
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació Compositor

Pietro Antonio Coppola (Castrogiovanni, avui Enna, 11 de desembre de 1793 - 13 de novembre de 1877) fou un compositor italià.

Orfe de pares des de molt xiquet, va haver de guanyar-se el sustent, donant lliçons de música, al mateix temps que es perfeccionava en l'estudi de l'harmonia i el contrapunt. Sent encara molt jove, fou cridat a dirigir l'orquestra del Teatre municipal de Catània en el qual féu gaudir al públic amb les millors òperes de Persiani, Fioravanti i Raimondi.

El 1816 es revelà com a compositor amb la seva primera òpera Il figlio bandito, que fou seguida d’Achille in Siro per al Teatro San Carlo de Nàpols; aquests dos triomfs varen fer que fos convidat a compondre una òpera per al Teatre Valle, de Roma; fou aquesta, Nina pazza per amore, estrenada allà el 1835, i representada amb gran èxit a París, amb el títol d’Eva, seguida més tard d'una altra, titulada Gli Illinessi, representada a Torí, amb tant d'èxit com les anteriors.

Cridat després a Viena, compongué pel teatre imperial de Porta-Carintzia, la Festa della rosa, estrena que entusiasmà tant al públic, que, acabada la representació, el públic l'acompanyà al seu domicili, amb torxes enceses. Aviat se'l disputaren Milà, Màntua i Venècia, i compongué la Celeste degli Spadari, pel teatre de L’Scala, i Il postiglione di Longjumeau, que s'arranjà com a sarsuela per Espanya, amb el títol d'El Postillón de la Rioja.

Després en dos mesos i vint dies compongué Giovanna 1ª. Di Napoli, per el teatre de San Carlos, òpera que es reproduí, amb excel·lent èxit a Lisboa, teatre en el qual estrena poc temps després Inés de Castro. En tornar a Roma, feu representar Il Folletto, que la critica jutjà composta amb la vis còmica rossiniana, l'espontaneïtat de Donizetti i el sentiment de Bellini.

Es traslladà poc temps després a Palerm, per posar en escena l’Orfana Guelfa, en el Real Teatre Carolino, on fou festejat, aclamat i curullat d'honors. A aquesta òpera li seguí Fingal. Cultivà també la música religiosa, havent compost, entre altres obres, una missa de rèquiem, que s'executà a Catania, amb ocasió dels funerals de Bellini. El 1871, tornà Coppola a la seva pàtria, on passà la resta de la seva vida.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]