Pietro Bembo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pietro Bembo, S.M.O.M.
Cardenal de l'Església Catòlica
Titian - Portrait of Pietro Bembo - WGA22949.jpg
Retrat de Pietro Bembo per Ticià, 1539-1540, National Gallery of Art, Washington.
Template-Cardinal (not a bishop).svg
Dades personals
Proclamació cardenalícia 20 de desembre de 1538
Professió Humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit
Nascut 20 de maig de 1470
Venècia, República de Venècia
Mort 18 de gener de 1547 (als 76 anys)
Roma, Estats Pontificis
Fitxa a catholic-hierarchy.org

Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'una noble família, el seu pare, Bernardo, era patrici i ambaixador venecià i tan amant de la literatura que va arribar a alçar un monument a Dante en Ravenna. En va erigir després un altre a Florència (1478-1480) i, més tard, un en Ferrara (1498). D'aquesta sort va poder conèixer les corts de Lorenzo el Magnífic i de Alfons I d'Este, en les quals els literats eren molt benvolguts. Amb les seues primeres experiències cortesanes es van barrejar els estudis clàssics realitzats en l'escola mesinesa del helenista Constantino Lascaris (1492) i, a Pàdua, sota l'adreça de Nicolò Leonico Tomeo. El generós acolliment de Guidobald I Montefeltro i de la seua esposa Isabel Gonzaga, objecte del càlid elogi de l'autor, li van dissuadir del seu intent de retirar-se a l'abadia de la Croce dell'Avellana, prop d'Urbino. D'altra banda el caràcter de Pietro Bembo no s'avenia bé amb la humilitat monàstica, no només per la seua independència, sinó pels gustos que demostrava a la manera del seu model, l'humanista Francesco Petrarca.

Va residir en Urbino entre els anys 1506 i 1512, i allí va conèixer al gran pintor Rafael i al cardenal Giovanni de Mèdici, el futur papa Lleó X. Gràcies a Giuliano de Mèdici, va prendre el càrrec de secretari personal d'aquest quan va ser nomenat pontífex i va marxar a Roma com secretari de cartes llatines per a redactar en perfecte llatí ciceronià les butlles pontifícies. Aquest període romà (1512-1519) és denominat ciceronià a causa del seu defensa de la imitatio ciceroniana (imitació de la llengua i sintaxi d'un només autor llatí considerat modèlic, Ciceró) enfront de la imitatio eclectica que pregonaven els humanistes deixebles de Erasme de Rotterdam (imitació del millor del llatí de diferents autors).

A la mort del papa es va traslladar de nou a Pàdua en 1521, lloc al que van anar a residir no pocs artistes del moment per la protecció que allí se'ls dispensava. Va ser també l'època de Gli asolani (Els asolans) (1505), tres diàlegs dedicats a Lucrècia Borja, amb la qual va mantenir un tòrrid romanç quan la va conèixer en Ferrara en la cort del seu marit, Alfonso d'Este. En aquesta obra desenvolupa la teoria platònica de l'amor. També va començar a escriure les Prose della volgar lingua, Proses sobre la llengua vulgar, publicades més tard en 1525; diàlegs on l'erudit llatinista, no sord a les cridades de la poesia en romanç, va portar a terme una admirable aproximació a les diverses teories sobre el llenguatge i va intentar construir una gramàtica d'una llengua italiana que no existia, dispersa com estava en nombrosos dialectes; va proposar prendre com model la llengua de Florència i per a això va proposar com model la llengua de Petrarca en la poesia i la de Giovanni Boccaccio en la prosa. Va afirmar ja sense contemplacions la necessitat de dignificar (nobilitare) l'idioma vulgar igualant-lo en regularitat al llatí. AL mateix temps que completava les Prose della volgar lingua, entre 1521 i 1525, enriquia amb glosses la nova edició del Canzoniere de Petarca, amb ajuda del seu amic l'impressor i humanista venecià Aldo Manuzio.

A Roma va conèixer a Faustina della Morosina, que li va donar tres fills, però amb la qual no es va casar per a no perdre els beneficis eclesiàstics. El Carteggio d´amore (1500) és un epistolari que ofereix un valuós testimoniatge d'altre amor seu, el qual va professar a Maria Savorgnan, llarg temps embolicat en el misteri. Establit a Pàdua, Bembo va ser cridat per la Signoria a Venècia en 1529 per a escriure la història de la República de Venècia i dirigir la Biblioteca Nicena, actualment Marciana o de Sant Marc. Dins de la primera d'aquestes activitats va reprendre l'obra ja iniciada per Sabellico escrivint en llatí els Rerum Venetarum historiae libri XII, història de Venècia entre 1487 i 1513, impresa en 1551, que després va traduir a l'idioma vulgar. La seua poesia llatina està recollida en Carmina (Venècia 1533).

Sobre les Proses va dir Varchi que els italians han d'estar agraïts a Bembo per haver llevat de la seua llengua la rovelle dels segles pretèrits. En 1529 van aparèixer les Rime (Rimes), poemes que refonguen, continuen i reforcen la tradició del Petrarquisme. En 1539 Pau III conferia a l'humanista la pùrpura cardenalicia (Morosina havia mort el 13 d'agost de 1535 i Bembo contava llavors quasi seixanta anys). En l'últim període de la seua vida van augmentar els honors i va rebre els episcopats de Gubbio (1541) i l'arquebisbat de Bèrgam (1544) sense obligació de residència. La mort de Morosina li va fer tornar-se a les lectures piadoses i els escrits dels Sants Pares en detriment dels clàssics grecollatins. Després va tornar A Roma, on va ser un dels candidats al pontificat amb més possibilitats i allí va morir.

A Bembo se li deu sobretot la sistematització i vulgarització de l'humanisme que representava la conclusió natural del Renaixement. Va ser un lector compulsiu des que en la seua infància accedira als llibres de la rica biblioteca paterna, i un gran coneixedor de les obres clàssiques grecollatines, així com de les seues contemporanis. Escrivia amb igual perfecció en llatí que en italià, molt influenciat empero pel model de Ciceró.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pietro Bembo
Vegeu texts en català sobre Pietro Bembo a Viquitexts, la biblioteca lliure.