Pietro Mongini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pietro Mongini (Roma, 29 d'octubre de 1839 - Milà, 27 d'abril de 1874) fou un tenor italià.

Conegut per la seva brillantor del so en papers de Verdi com Manrico (Il Trovatore) i Don Alvaro (La forza del destino), va crear Radamés a la primera representació d'Aïda, al Caire (24 de desembre 1871),[1] al costat de la soprano Antonietta Pozzoni, la mezzosoprano Eleonora Grossi, el baríton Francesco Steller, tots dirigits per Giovanni Bottesini.

Va començar la seva carrera com a baix, però el 1853 començà a cantar rols de tenor a Gènova. El 1855 va fer el seu debut al Théâtre Italien de París com Edgardo (Lucia di Lammermoor), i el 1857 va cantar a Reggio Emilia, a l'estrena de Vittor Pisani d'Achille Peri i Anna Bolena. Va aparèixer per primera vegada a La Scala el 1858 com Arnold (Guillaume Tell), i va fer el seu debut Londres el 1859 com Elvin (La sonnambula) al Drury Lane, on també va cantar Henri en l'estrena a Londres, primer de a I vespri siciliani. El 1860 va cantar Manrico a La Scala i Huon (Oberon) a Her Majesty's Theatre. Va tornar a Londres cada any des de 1862 fins a 1873, cantant, ja sigui a Her Majesty's Theatre, on els seus rols incloïen Don Álvaro en l'estrena a Londres de La forza del destino (1867), o al Covent Garden, on va fer el seu debut com Gennaro a Lucrezia Borgia (1868).[2]

Al Liceu[modifica | modifica el codi]

La temporada 1861-1862 va cantar I puritani al Liceu de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]