Pigment biològic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La papallona Morpho blava d'Amèrica Central té el seu color blau de la iridescència no pas d'un pigment biològic.

Els pigments biològics, també coneguts simplement com a pigments o biocroms[1] són substàncies produïdes per organismes vius que tenen un color que és el resultsat de l'absorció del color. Els pigments biològics inclouen els pigments vegetals i els pigments florals. Moltes estructures biològiques, com la pell, ulls, pelatge i el cabell contenen pigments com la melanina en cèl·lules especialitzades anomenades cromatòfors.

El color del pigment difereix del color estructural en el fet que és el mateix per a tots els angles de vista, mentre que el color estructural és el resultat de la reflexió o la iridescència, normalment causat per estructures multicapa. Per exemple, les ales de les papallones típicament contenen color estructural, encara que moltes papallones tenen cèl·lules que contenen pigment.

Pigments biològics[modifica | modifica el codi]

Pigments vegetals[modifica | modifica el codi]

Molècula de la clorofil·la.
Els colors dels pensaments estan determinats pels antocians.

La funció principal dels pigments en les plantes és la fotosíntesi, la qual usa el pigment verd clorofil·la junt amb altres pigments vermells i grocs que ajuden a capturar el màxim possible de energia de la llum.

Altres funcions dels pigments en les plantes inclouen l'atracció d'insectes a les flors per afavorir la pol·linització

Els pigments vegetals inclouen una gran varietat de tipus de molècules, incloent porfirines, carotenoides, antocians i betalaïnes. La llum que s'absorbeix es pot usar per la planta com energia en reaccions químiques, mentre que les longituds d'ona reflecides determinen el color amb el qual el pigment apareixerà a l'ull.

Les bràctees de la Bougainvillea deuen el seu color a les betalaines

Les Betalaïnes són pigments vermells o grocs.

Pigments en animals[modifica | modifica el codi]

Els animals usen la pigmentació per a la seva protecció, per camuflatge, mimetisme, o coloració d'advertència.

La pigmentació es fa servir entre animals en el corteig i com comportament reproductiu. Per exemple, alguns cefalòpodes fan servir els seus cromatòfors per comunicar-se.

El fotopigment rodopsina intercepta la llum com a primer pas en la percepció de la llum.

Els pigments de la pell com la melanina poden protegir els teixits de les cremades pel sol i la radiació ultraviolada.

Tanmateix algunes estructures biològiques com els grups heme estan acolorits com a resultat de la seva estructura i el seu color no té ni funció protectora ni de senyalització.

Malalties[modifica | modifica el codi]

Hi ha una gran varietat de malalties i condicions anormals degudes a absència o pèrdua de pigment o a un excés.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.britannica.com/EBchecked/topic/65803/biochrome accessed 27 July 2010
  2. Rang, H. P.. Pharmacology. Edinburgh: Churchill Livingstone, 2003. ISBN 0-443-07145-4.  Page 146