Pigment biològic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La papallona Morpho blava d'Amèrica Central té el seu color blau de la iridescència no pas d'un pigment biològic.

Els pigments biològics, també coneguts simplement com a pigments o biocroms[1] són substàncies produïdes per organismes vius que tenen un color que és el resultsat de l'absorció del color. Els pigments biològics inclouen els pigments vegetals i els pigments florals. Moltes estructures biològiques, com la pell, ulls, pelatge i el cabell contenen pigments com la melanina en cèl·lules especialitzades anomenades cromatòfors.

El color del pigment difereix del color estructural en el fet que és el mateix per a tots els angles de vista, mentre que el color estructural és el resultat de la reflexió o la iridescència, normalment causat per estructures multicapa. Per exemple, les ales de les papallones típicament contenen color estructural, encara que moltes papallones tenen cèl·lules que contenen pigment.

Pigments biològics[modifica | modifica el codi]

Pigments vegetals[modifica | modifica el codi]

Molècula de la clorofil·la.
Els colors dels pensaments estan determinats pels antocians.
Les bràctees de la Bougainvillea deuen el seu color a les betalaines

La funció principal dels pigments en les plantes és la fotosíntesi, la qual usa el pigment verd clorofil·la junt amb altres pigments vermells i grocs que ajuden a capturar el màxim possible de energia de la llum. Altres funcions dels pigments en les plantes inclouen l'atracció d'insectes a les flors per afavorir la pol·linització

Els pigments vegetals inclouen una gran varietat de tipus de molècules, incloent porfirines, carotenoides, antocians i betalaïnes. La llum que s'absorbeix es pot usar per la planta com energia en reaccions químiques, mentre que les longituds d'ona reflectides determinen el color amb el qual el pigment apareixerà a l'ull. Les betalaïnes són pigments vermells o grocs.

Pigments en animals[modifica | modifica el codi]

Els animals usen la pigmentació per a la seva protecció, per camuflatge, mimetisme, o coloració d'advertència. La pigmentació es fa servir entre animals en el corteig i com comportament reproductiu. Per exemple, alguns cefalòpodes fan servir els seus cromatòfors per comunicar-se. El fotopigment rodopsina intercepta la llum com a primer pas en la percepció de la llum. Els pigments de la pell com la melanina poden protegir els teixits de les cremades pel sol i la radiació ultraviolada. Tanmateix algunes estructures biològiques com els grups heme estan acolorits com a resultat de la seva estructura i el seu color no té ni funció protectora ni de senyalització.

Malalties[modifica | modifica el codi]

Hi ha una gran varietat de malalties i condicions anormals degudes a absència o pèrdua de pigment o a un excés:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.britannica.com/EBchecked/topic/65803/biochrome accessed 27 July 2010
  2. Rang, H. P.. Pharmacology. Edimburg: Churchill Livingstone, 2003. ISBN 0-443-07145-4.  Page 146