Pigment fotosintètic
Un pigment fotosintètic (pigment auxiliar; pigment del cloroplast; pigment antena) és un pigment que està present als cloroplasts o bacteris fotosintètics i captura l'energia de la llum necessària per a la fotosíntesi.
Taula de continguts |
Plantes[modifica]
Les plantes verdes tenen sis pigments fotosintètics estretament relacionats (en ordre de polaritat incrementada):
- Carotè – un pigment taronja
- Xantòfil·la – un pigment groc
- Feofitina a[1] - un pigment marró grisenc
- Feofitina b[1] - un pigment marró groguenc
- Clorofil·la a – un pigment verd blavenc
- Clorofil·la ''b'' - un pigment verd groguenc
La clorofil·la a és el més comú dels sis pigments, està present en tota planta que faci la fotosíntesi. Cap dels pigments absorbeix bé en la regió de la llum groga-verda i per això en la natura hi abunda el color verd.
Bacteris[modifica]
Com les plantes els cianobacteris fan servir aigua com a donador d’electrons per a la fotosíntesi i per tant alliberen oxigen; també ells utilitzen la clorofil·la a com a pigment. A més la majoria de cianobacteris usen ficobiliproteïna, que són pigments solubles en aigua que es troben al citoplasma del cloroplast , per capturar energia de la llum. Es creu que els cloroplasts de les plantes i les algues han evolucionat a partir dels cianobacteris.
Altres grups de bacteris usen pigments de bacterioclorofil·la per la fotosíntesi. Al contrari que els cianobacteris aquests bacteris no produeixen oxigen i típicament fan servir sulfur d'hidrogen en lloc de l’aigua com donador d’electrons.
Recentment un pigment molt diferent s’ha trobat en alguns γ-proteobacteris: la proteorodopsina. És similar a la bacteriorhodopsina dels archaea.
Algues[modifica]
Les algues verdes, les vermelles i els glaucòfites usen la clorofil·la. Les algues vermelles i glaucòfites també usen ficobiliproteïna, però les algues verdes no ho fan.
Archaea[modifica]
Els halobacteris usen el pigment bacteriorodopsina que actua com a bomba de protons quan s’exposen a la llum.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 CHLOROPHYLLS, JECFA, 1987