Pigment fotosintètic

Un pigment fotosintètic (pigment auxiliar; pigment del cloroplast; pigment antena) és un pigment que està present als cloroplasts o bacteris fotosintètics i captura l'energia de la llum necessària per a la fotosíntesi.

Plantes

Les plantes verdes tenen sis pigments fotosintètics estretament relacionats (en ordre de polaritat incrementada):

• Carotè – un pigment taronja
• Xantòfil·la – un pigment groc
• Feofitina a - un pigment marró grisenc
• Feofitina b - un pigment marró groguenc
• Clorofil·la a – un pigment verd blavenc
• Clorofil·la ''b'' - un pigment verd groguenc

La clorofil·la a és el més comú dels sis pigments, està present en tota planta que faci la fotosíntesi. Cap dels pigments absorbeix bé en la regió de la llum groga-verda i per això en la natura hi abunda el color verd.

Bacteris

Com les plantes els cianobacteris fan servir aigua com a donador d’electrons per a la fotosíntesi i per tant alliberen oxigen; també ells utilitzen la clorofil·la a com a pigment. A més la majoria de cianobacteris usen ficobiliproteïna, que són pigments solubles en aigua que es troben al citoplasma del cloroplast , per capturar energia de la llum. Es creu que els cloroplasts de les plantes i les algues han evolucionat a partir dels cianobacteris.

Altres grups de bacteris usen pigments de bacterioclorofil·la per la fotosíntesi. Al contrari que els cianobacteris aquests bacteris no produeixen oxigen i típicament fan servir sulfur d'hidrogen en lloc de l’aigua com donador d’electrons.

Recentment un pigment molt diferent s’ha trobat en alguns γ-proteobacteris: la proteorodopsina. És similar a la bacteriorhodopsina dels archaea.

Algues

Les algues verdes, les vermelles i els glaucòfites usen la clorofil·la. Les algues vermelles i glaucòfites també usen ficobiliproteïna, però les algues verdes no ho fan.

Archaea

Els halobacteris usen el pigment bacteriorodopsina que actua com a bomba de protons quan s’exposen a la llum.