Pilar (arquitectura)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament.

En enginyeria i arquitectura un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempte d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal. De vegades, i a imitació de la columna, pot presentar també tres parts: basa, fust i capitell. Si en lloc d'exempt, és adossat al mur s'anomena pilastra. El més freqüent és que sigui quadrat o rectangular, però pot ser també octogonal, tot i que per prioritzar la seva capacitat portant, es projecta amb llibertat de formes. A l'arquitectura de l'antic Egipte hom parla de pilars Hathor, perquè s'hi esculpia la deessa Hathor o de pilars osiríaca perquè s'hi representava el déu Osiris. A l'arquitectura medieval, eren comuns suports circulars massius, anomenats pilars de tambor, pilars cruciformes o pilars compostos. A l'arquitectura gòtica s'utilitzava el pilar fasciculat que estava format per un feix de baquetons, generalment adossats a un nucli central. A la Basílica de Sant Pere a Roma, en Bramante hi va fer servir pilars ricament articulats, com es pot veure a la planta de la figura.

En la construcció contemporània els pilars són l'element predominant per transmetre càrregues verticals, i poden estar realitzats en diversos materials: blocs de fàbrica, formigó armat, acer, fusta, etc. Els pilars reben les bigues que componen els forjats, transmetent a través d'aquestes les càrregues que afecten a tota l'àrea d'influència del pilar. En sostres sense bigues la transmissió es produeix a través d'un àbac. L'àrea de la seva secció ve donada principalment per la càrrega de vinclament i el moment flector que el pilar hagi de suportar.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pilar (arquitectura) Modifica l'enllaç a Wikidata