Pilar Bayés i de Luna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pilarín Bayés

Pilarín
Naixement Pilar Bayés i de Luna
21 d'abril de 1941 (1941-04-21) (73 anys)
Vic (Osona)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Premis Premi Serra d'Or 1993
Creu de Sant Jordi 1991

Pilar Bayés i de Luna (Vic, Osona, 21 d'abril de 1941)[1] és una reconeguda dibuixant i ninotaire catalana, més coneguda com a Pilarín Bayés.[2] És besnéta de Joaquim Vayreda i Vila, i també del Dr. Antoni Bayés i Fuster.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona del 1959 al 1964. Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d'ironia, d'encuny molt personal. Un tret típic dels personatges que dibuixa és que tots tenen les galtes pintades de vermell.[3]

Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort, en la qual ha col·laborat des del 1964,[1] i ha il·lustrat també molts llibres de caràcter didàctic o narratiu, auques, cartells, etc., com El meu pardal (1964), de l'editorial La Galera, amb el suport de la pedagoga Marta Mata i Garriga.[1] Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, també ha publicat caricatures a periòdics (El Correo Catalán, Oriflama, El 9 nou). El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Molt vinculada a la vila de Tona (Osona), on de petita hi passava els estius, al balneari Ullastres, propietat de la família Bayés, el 2011 fou, conjuntament amb el seu germà, l'eminent cardiòleg Antoni Bayés i de Luna, nomenada filla adoptiva de Tona.[4]

Activitat social[modifica | modifica el codi]

La Pilarín ha compaginat la seva tasca com a mare de 4 fills amb la feina i amb el seu compromís social, polític i religiós. En èpoques de grans canvis i convulsions, la il·lustradora va participar activament en el procés de recuperació de la llengua i la cultura catalanes, tan malmeses durant el franquisme, amb la seva feina. La seva trajectòria queda reflectida amb el llibre d'Editorial Mediterrània Pilarín, la força de la il·lusió, i "Amb barret o sense", escrits per Maria Àngels Ferrer.[5]

Obra[modifica | modifica el codi]

Pilarín ha il·lustrat al voltant de 700 llibres, traduïts a diversos idiomes, i ha treballat en infinitat de formats: auques, cartells, murals grans, sense oblidar la seva faceta d'escultora. Un moment important en la seva vida professional fou l'època en què va començar a treballar per a la revista Cavall Fort i per a l'editorial La Galera, tasca amb la qual va començar a transmetre l'amor per Catalunya als més petits. Altres editorials amb les quals ha col·laborat posteriorment són Narcea, la Gaya Ciència, Casals, Vicens Vives, Abadia de Montserrat, Toray, Claret, Eumo, Edibook, Ediciones Miquel Sánchez i Editorial Mediterrània. En aquesta última, durant les tres darreres dècades, ha il·lustrat els 285 números de la col·lecció Petites Històries. Malgrat que la major part de la seva producció s'ha adreçat al públic infantil i juvenil, la Pilarín també ha assajat la caricatura en publicacions periòdiques com ara El Correo Catalán, Oriflama o El 9 Nou.[5]

La seva obra ara també estarà disponible en forma d'aplicació mòbil ja que l'editorial Alrevés ha publicat el sisè llibre de la col·lecció de contes de La gata Marga en aquest format. Està disponible en català i anglès a l'AppStore i a Google Play per als dispositius que utilitzen el sistema operatiu Android.[6]

Exposicions[modifica | modifica el codi]

Exposició al Palau Robert.

El mes de setembre de 2011 es va inaugurar la mostra antològica Benvinguts al Circ de la Pilarín al Museu d'Art de la Pell de Vic, un recorregut per la seva carrera professional.[7]

El mes d'abril de 2012 es va inaugurar l'exposició Pilarín, 50 anys dibuixant per a tots al Palau Robert de Barcelona.[8]

Auques[modifica | modifica el codi]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • Creu de Sant Jordi (1991)[11]
  • Premi Serra d'Or (1992)[11]
  • Medalla d'Or de la Ciutat de Vic (2011)[12]

Fons personal[modifica | modifica el codi]

Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. En concret es tracta de l'obra impresa entre la qual podem distingir 5 cartells i 17 auques. De temàtica molt diversa (festivitats, commemoracions, aniversaris) d'institucions, empreses, personatges, pobles i ciutats o activitats com l'esport o el comerç, van ser donats a l'arxiu per la pròpia autora.[13][14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tona nomena els germans Bayés fills adoptius del municipi». Redacció osona.com, 01 de febrer de 2011. [Consulta: 21 febrer 2011].
  2. 2,0 2,1 «Nomenament d'Antoni Bayés i Pilarín Bayés com a fills adoptius de Tona». Ajuntament de Tona. [Consulta: 21 febrer 2011].
  3. Casas, Sònia. «Maria de Luna va fer de la corona un òrgan actiu, sempre a favor del poble». Sàpiens [Barcelona], núm. 87, gener 2010, p. 15. ISSN: 1695-2014.
  4. «Els germans Antoni i Pilarín Bayés nomenats fills adoptius de Tona». Vilaweb, 4 de febrer de 2011. [Consulta: 21 febrer 2011].
  5. 5,0 5,1 «El Palau Robert repassa l'obra de la il·lustradora Pilarín Bayés». web. Generalitat de Catalunya, gen 2013. [Consulta: 23 gener 2013].
  6. Redacció. «Contes de Pilarín Bayés, ara també com a 'app' de mòbil». La Vanguardia, 19 desembre 2013 [Consulta: 19 desembre 2013].
  7. Serra, Laura. «Tots els ninots de Pilarín Bayés es troben al museu». . Diari Ara [Barcelona], 28/09/2011, p.26 [Consulta: 28 setembre 2011].
  8. Exposició "Pilarín, 50 anys dibuixant per a tots"
  9. L'auca de Vic
  10. Auca de Mn. Francesc Vicent Garcia
  11. 11,0 11,1 «Pilar Bayés i de Luna». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. L'univers de Pilarín Bayés s'obre a la ciutat de Vic amb un parc infantil inspirat en el conte d'en Patufet a VilaWeb, 5/9/2013
  13. «Bayés». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol de 2013].
  14. «La col·lecció "Petites Històires" fa 30 anys». Diari Ara, 2 de desembre del 2013 [Consulta: 9 desembre 2013].


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

FERRER, M. Àngels; VIDAL, Jaume. Pilarín. Amb barret o sense. Barcelona: 2013, Norma Editorial.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pilar Bayés i de Luna Modifica l'enllaç a Wikidata