Pilar Brabo Castells

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pilar Brabo Castells (Madrid, 1943-1993) fou una política espanyola. Va estudiar Físiques i Ciències de l'Educació la Universitat de Madrid, on va destacar en l'oposició al franquisme en el sindicat estudiantil FUDE des de 1964. Va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya en 1965, i el 1968 en va ser escollida integrant del Comite Central. Organitzà l'oposició a les aules de la Universitat, raó per la qual fou empresonada sovint (7 mesos el 1974). Fou un dels set dirigents comunistes detinguts amb Santiago Carrillo Solares el 22 de desembre de 1976,[1] fet que forçaria Adolfo Suárez a legalitzar el PCE.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou escollida diputada del PCE per la província d'Alacant, i destacà per les seves intervencions en qüestions educatives. El 1982 va donar suport al sector renovador del PCPV i fou expulsada del PCE. Es va dedicar aleshores a la sociologia electoral i el 1986 va ingressar al PSOE, mercè la seva amistat amb Ludolfo Paramio, Fernando Claudín i José María Maravall. També col·laborà sovint a El País.

El 1987 fou nomenada governadora civil de la província de Castelló de la Plana, i el 1990 directora general de Protecció Civil, càrrec que va exercir fins a la seva mort, provocada per un càncer.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]