Pilar Rahola i Martínez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Radio-Tower.png
Text-x-generic with pencil.svg
Pilar Rahola
Pilar Rahola
Pilar Rahola
Nom complet: Pilar Rahola i Martínez
Naixença: 21 d'octubre de 1958 (1958-10-21) (54 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat: Catalunya Catalunya
Estudis: Llicenciada en les Filologies hispànica i catalana (UB)
Mitjans: La Vanguardia
El País
TV3
COM Ràdio
8tv
Telecinco
Rac 1
Web: http://www.pilarrahola.cat

Pilar Rahola i Martínez (Barcelona, 21 d'octubre de 1958)[1] és una política i periodista catalana d'ideologia catalanista.

Taula de continguts

Biografia [modifica]

Fou l'única representant d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats durant la V i VI legislatura. També va ser tinent d'alcalde de Barcelona.

Prové d'una família republicana i antifeixista, amb diversos familiars dedicats a la política. Entre d'altres, Pere Rahola, ministre de la República, Frederic Rahola i d'Espona, primer Síndic de Greuges de la democràcia, i l´escriptor Carles Rahola, afusellat pel franquisme el 1939. Està casada i té tres fills, dos d'ells adoptats a Barcelona i Sibèria, respectivament.

L'any 1996 va abandonar Esquerra Republicana de Catalunya. Poc després va fundar amb Àngel Colom el Partit per la Independència, que no va obtenir representació parlamentària. Després del fracàs polític del PI va abandonar la política activa per tornar a centrar la seva carrera en l'escriptura i el periodisme.

Des del 2013 és membre del Consell Nacional de la Transició Nacional, un organisme assessor d´experts que treballa per fer una consulta sobre la independència de Catalunya.

És llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. És autora de diferents llibres publicats en català i castellà, i escriu regularment en diversos diaris en les dues llengües, entre ells el diari espanyol El País, el diari argentí La Nación; el Diario de América, de Miami o per posar un exemple de Catalunya La Vanguardia. Treballa regularment a la televisió en diversos programes, entre ells 8 al dia de 8tv, Els Matins de TV3 o La Noria de TeleCinco.

El seu llibre Carta al meu fill adoptat ha estat traduït a diversos idiomes. Fou periodista televisiva, cobrint diversos conflictes internacionals, i dirigí el seu propi programa d'entrevistes a Espanya. Ha donat conferències a universitats de l'Argentina, Colòmbia, Brasil, Mèxic, Costa Rica, Israel i Xile. També ha fet conferències en diverses ciutats nord-americanes, entre elles Miami, Nova York, Washington, Boston San Diego i Palm Beach.

Ha participat en el Fòrum de Porto Alegre i és Doctora honoris causa per la Universitat de les Arts i les Ciències de la Comunicació de Santiago de Xile, un reconeixement atorgat per la seva lluita en favor dels drets fonamentals (juny de 2004). També ha estat guardonada amb el Premi Javier Olam (2004), atorgat per la Comunitat de Xile el Dia de l'Holocaust, així com amb el Premi Cicla (2005), atorgat a Jerusalem, per la seva lluita contra l'antisemitisme. És membre d'honor de la Universitat de Tel Aviv des del 2006, i ha guanyat el premi Menorà d'or, juntament amb Simone Weil, atorgat per la B'nai Brith de França. El novembre de 2007 ha rebut el premi a la millor articulista de premsa, atorgat per la "Asociación Profesional Española de Informadores de Prensa, Radio y Televisión". També ha rebut el premi Scopus 2007, el guardó més prestigiós que atorga la Universitat Hebrea de Jerusalem, i que li ha estat concedit per la seva lluita en favor dels drets humans. Ha participat, com a convidada d'honor, a la Conferencia anual nord-americana d'AIPAC (American Israel Public Affairs Commitee) del 2008, on ha donat una conferència sobre l'antisemitisme i l'esquerra.

Premi Senador Angel Pulido, 2009, per la seva lluita contra la intolerància. Premi Mass Media Award, 2009, atorgat per la American Jewish Committee, per la seva lluita a favor dels drets humans. Ordre del President de la Universitat de Tel Aviv, concedit el 2009. Premi Daniel Pearl Award, atorgat per la Anti Defamation League americana, per la seva lluita per un periodisme honest i valent. El 2011 rep a Ginebra el premi Morris Abram Human Rights Award per part de l´organització UN Watch, per la seva defensa de la dona a l´Islam i la seva lluita global pels drets humans. També al 2011 el Gremi del Cava Català li atorga la distinció de "Cofrare de Mèrit". Finalment el 2011 rep també el "Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista", atorgat per l´Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per practicar "un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions". El 2012, premi Samuel Hadas atorgat per l´Ambaixada d´Israel i rebut juntament amb Jordi Pujol, Felipe González i José Maria Aznar, per la seva contribució a l´entesa entre el poble jueu i els pobles d´Espanya.

En 2012 rep la Medalla al Mèrit Sardanista “per la seva tasca de reivindicació i al·lusió a la sardana al llarg de les seves intervencions públiques i col·laboracions a mitjans de comunicació”.

El 2013 el Keren Kayemet va plantar un bosc de 2.500 arbres al seu nom, per la seva contribució a la lluita contra l´antissemitisme. El bosc està a Yatir, al Nègev.

Llibres [modifica]

Referències [modifica]

  1. ↑ «Nota biogràfica». pilarrahola.com. [Consulta: 10 de setembre de 2012].

Enllaços externs [modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Pilar Rahola i Martínez
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pilar_Rahola_i_Martínez&oldid=11870257»