Pilar de la Foradada
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|
|||||
| Municipi del Baix Segura | |||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Baix Segura Manc. de municipis Baix Segura Oriola |
||||
| Gentilici | Pilareny, pilarenya | ||||
| Predom. ling. | Castellà | ||||
| Superfície | 78,10 km² | ||||
| Altitud | 35 m | ||||
| Població (2007) • Densitat |
20.338 hab.251.36 hab/km² | ||||
| Coordenades | 37° 52′ 0″ N 0° 47′ 0″ O | ||||
| Distàncies | 68 km de Alacant | ||||
| Sistema polític Nuclis • Alcalde: |
3 Ignacio Ramos García (PSPV) |
||||
| Codi postal | 03190-03191-03192 |
||||
| Web | |||||
Pilar de la Foradada (oficialment: Pilar de la Horadada) és el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura. Compta amb 21.033 habitants i té costa, encara que el nucli tradicional està allunyat uns quants quilòmetres. Fins 1986 va pertànyer a Oriola de la qual es va segregar. Des d'aleshores ha tingut un creixement vertiginós i ha passat dels 7.500 habitants de 1991 als més de 20.000 de l'actualitat.
A Pilar de la Foradada, com a la resta de la comarca, es parla castellà. Actualment, l'ajuntament està format per 8 regidors del PSPV, 7 del PP, 1 de UP i 1 d'AIH, fent un total de 17 regidors.
Entre els plats típics del poble estan els arrossos i els calderos de peix i també el guisat de patates amb carn, el guisat de pilotes, el conill al ajo cabañil, tota mena de peixos i mariscs i les excel·lents fruites i verdures de la terra.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Hi ha zones de gran valor ecològic, comunitats d'arbust o màquia d'espí negre, coscoll, margalló, llentiscle. La garriga (globularia alypum) i la denominada garriga de palmit conten amb una de les cinc zones més importants per a esta comunitat vegetal dins de la Comunitat Valenciana.
Pel que fa a la fauna, és també este un municipi dels més importants de la Comunitat Valenciana i a escala nacional per tindre un gran nombre de animals rapaços, a més de ser lloc de pas o d'hivernada d'altres especies com el martinet.
S'accedix a esta localitat per la N-332 i l'autopista AP-7.
[edita] Barris i pedanies
En el terme municipal del Pilar de la Foradada hi ha diversos nuclis de poblacions costaneres com són Torre de la Foradada, envoltada de modernes urbanitzacions (Pueblo Latino, Victoria Playa), Mil Palmeras, El Mojón, i a la muntanya hi ha Pinar de Campoverde i Rebate (actualment, zona agrícola). De tots els nuclis, els de major importància a efectes administratius en són Torre de la Foradada i Pinar de Campoverde, popularment coneguts pels seus habitants com La Torre i El Pinar.
[edita] Localitats veïnes
Està envoltat pel terme municipal d'Oriola en la província d'Alacant i pels termes de San Pedro del Pinatar, San Javier i Múrcia en la província de Múrcia.
[edita] Història
Gràcies al gran nombre de jaciments arqueològics d'època romana molts historiadors situen en Pilar de la Foradada la població de Thiar situada entre la Via Augusta i el mar la qual cosa li donava certa rellevància a nivell comercial; dels àrabs també hi ha testimoni arqueològic. Ha estat un lloc de cruïlles en trobar-se situada en la frontera històrica entre el Regne de Múrcia i el Regne de València, establerta per la Sentència Arbitral de Torrelles en 1304. En un principi es tractaven d'explotacions agrícoles de secà, agrupades al voltant d'un grup de cases, i la zona s'anomenava Camp de la Foradada.
Davant les incursions dels pirates barbarescs Felip II, en 1591, ordena bastir una línia defensiva costanera de què formaria part la torre de guaita de La Foradada; durant el segle XVII, al recer d'una ermita (embrió de l'actual església) que els mateixos camperols aixequen la població, que llavors era d'uns 300 habitants i es trobava dispersa en masies, el lloc comença a ser conegut amb el topònim actual; en 1835 la que llavors era una finca del terme d'Oriola passà a propietat de Guillermo Maclure, sogre de Ramón de Campoamor —que hi residí i escrigué sobre el lloc— com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal; el 30 de juliol de 1986 rera llargs anys de negociació s'aconsegueix la independència d'Oriola i la constitució en municipi.
[edita] Demografia
Compta amb uns 21.033 habitants (2007).
| 1991 | 1996 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 7.636 | 9.528 | 10.210 | 10.723 | 11.495 | 12.179 | 13.246 | 14.958 | 16.050 | 18.051 | 19.631 | 21.033 |
[edita] Monuments i llocs d'interés
Tocant al patrimoni citarem:
- Torre de la Foradada. Ja hem parlat dels seus orígens; actualment és de propietat particular i l'accés és des de la casa dels Roche a la qual està adossada. La conservació és bona malgrat haver estat molt modificada.
- Església del Pilar. De 1981, sobre les anteriors de 1616 i 1753. El campanar és de 1899. Ubicada en el centre de la ciutat. Va ser edificada al any 1981 en el mateix lloc que anteriorment havien ocupats els vells temples derruïts pel pas del temps. És dedicada a la Mare de Déu del Pilar i a l'edifici hi ha diverses obres de gran valor escultòric, en especial de l'autor local José María Sánchez Lozano.
- Museu arqueològic i etnològic Gratiniano Baches G: és el museu més important del municipi. En ell podem conèixer tota la historia d'este poble mitjançant les restes arqueològiques i altres objectes conservats a les instal·lacions.
- Paratge natural del río Seco (Pinar de Campoverde)
- Zona de reserva especial de les aus de Sierra Escalona.
- Runes arqueològiques de THIAR: antiga mansió romana a mig camí entre ILLICI (Elx) i Cartago Nova (Cartagena), ubicada a la Via Augusta.
[edita] Articles relacionats
[edita] Enllaços relacionats
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Ajuntament del Pilar de la Foradada
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- El portal de la Vega Baja.

