El Pilar de la Foradada

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pilar de la Horadada)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Pilar de la Foradada
Pilar de la Horadada
Bandera de Pilar de la Foradada Escut de Pilar de la Foradada
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Pilar de la Foradada respecte del País Valencià Localització de Pilar de la Foradada respecte del Baix Segura


Municipi del Baix Segura
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Baix Segura
Manc. de municipis Baix Segura
Oriola
Gentilici Pilareny, pilarenya
Predom. ling. Castellà
Superfície 77,86 km²
Altitud 35 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
23.670 hab. 251.36 hab/km²
Coordenades 37° 52′ 0″ N, 0° 47′ 0″ O / 37.86667,-0.78333Coord.: 37° 52′ 0″ N, 0° 47′ 0″ O / 37.86667,-0.78333
Distàncies 68 km de Alacant
230 km de València
Organització
Nuclis
• Alcalde:

3
José Fidel Ros Samper (PP)
Codi postal 03190-03191-03192
Codi territorial 03902
Web

El Pilar de la Foradada (en castellà i oficialment, Pilar de la Horadada) és el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura. Compta amb 21.033 habitants i té costa, encara que el nucli tradicional està allunyat uns quants quilòmetres. Fins a 1986 va pertànyer a Oriola de la qual es va segregar. Des d'aleshores ha tingut un creixement vertiginós i ha passat dels 7.500 habitants de 1991 als més de 20.000 de l'actualitat.

Al Pilar de la Foradada, com a la resta de la comarca, es parla castellà.

Entre els plats típics del poble estan els arrossos i els calderos de peix i també el guisat de patates amb carn, el guisat de pilotes, el conill al ajo cabañil, tota mena de peixos i mariscs i les excel·lents fruites i verdures de la terra.

Geografia[modifica | modifica el codi]

S'accedix a esta localitat per la N-332 i l'autopista AP-7. Està envoltat pel terme municipal d'Oriola en la província d'Alacant i pels termes de San Pedro del Pinatar, San Javier i Múrcia en la província de Múrcia.

En el terme municipal del Pilar de la Foradada hi ha diversos nuclis de poblacions costaneres com són Torre de la Foradada, envoltada de modernes urbanitzacions (Pueblo Latino, Victoria Playa), Mil Palmeras, El Mojón, i a la muntanya hi ha Pinar de Campoverde i Rebate (actualment, zona agrícola). De tots els nuclis, els de major importància a efectes administratius en són la Torre de la Foradada i el Pinar de Campoverde, popularment coneguts pels seus habitants com la Torre i el Pinar.

Hi ha zones de gran valor ecològic, comunitats d'arbust o màquia d'espí negre, margalló, llentiscle. La garriga (Globularia alypum) i la denominada garriga de palmit compten amb una de les cinc zones més importants per a esta comunitat vegetal dins de la Comunitat Valenciana. Pel que fa a la fauna, és també este un municipi dels més importants de la Comunitat Valenciana i a escala nacional per tindre un gran nombre d'animals rapaços, a més de ser lloc de pas o d'hivernada d'altres espècies com el martinet.

Història[modifica | modifica el codi]

Gràcies al gran nombre de jaciments arqueològics d'època romana molts historiadors situen al Pilar de la Foradada la població de Thiar situada entre la Via Augusta i el mar la qual cosa li donava certa rellevància a nivell comercial; dels àrabs també hi ha testimoni arqueològic. Ha estat un lloc de cruïlles en trobar-se situada en la frontera històrica entre el Regne de Múrcia i el Regne de València, establerta per la Sentència Arbitral de Torrelles en 1304. En un principi es tractaven d'explotacions agrícoles de secà, agrupades al voltant d'un grup de cases, i la zona s'anomenava Camp de la Foradada.

Davant les incursions dels pirates barbarescs Felip II, en 1591, ordena bastir una línia defensiva costanera de què formaria part la torre de guaita de la Foradada; durant el segle XVII, al recer d'una ermita (embrió de l'actual església) que els mateixos camperols aixequen la població, que llavors era d'uns 300 habitants i es trobava dispersa en masies, el lloc comença a ser conegut amb el topònim actual; en 1835 la que llavors era una finca del terme d'Oriola passà a propietat de Guillermo Maclure, sogre de Ramón de Campoamor —que hi residí i escrigué sobre el lloc— com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal; el 30 de juliol de 1986 rere llargs anys de negociació s'aconsegueix la independència d'Oriola i la constitució en municipi.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Compta amb uns 22.555 habitants (2010). Un 44,8 % de la seua població és de nacionalitat no espanyola, principalment procedent d'altres països de la Unió Europea.[2]

Evolució demogràfica
1991 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
7.636 9.528 10.210 10.723 11.495 12.179 13.246 14.958 16.050 18.051 19.631 21.033

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991 Emeterio Samper Samper CDS
1991 - 1995 Matilde Moreno Soria PP
1995 - 1999 Ignacio Ramos García PSPV-PSOE
1999 - 2003 Ignacio Ramos García PSPV-PSOE
2003 - 2007 Ignacio Ramos García
José Fidel Ros Samper
PSPV-PSOE
PP
2007 - 2011 Ignacio Ramos García PSPV-PSOE
Des del 2011 José Fidel Ros Samper PP

Eleccions municipals de 2007[modifica | modifica el codi]

Partit Vots Percentatge Regidors
PSPV-PSOE 3.298 45,19% 8
PP 2.696 36,94% 7
Unión Pilareña 624 8,55% 1
Agrupación independiente Horadada 450 6,17% 1
LVPV-Los Verdes 135 1,85%
CDL 42 0,88%

Actualment, l'ajuntament està format per 8 regidors del PSPV-PSOE, 7 del PP, 1 de UP i 1 d'AIH, fent un total de 17 regidors.[3]

Monuments i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Torre de la Foradada. Ja hem parlat dels seus orígens; actualment és de propietat particular i l'accés és des de la casa dels Roche a la qual està adossada. La conservació és bona malgrat haver estat molt modificada.
  • Església del Pilar. De 1981, sobre les anteriors de 1616 i 1753. El campanar és de 1899. Ubicada en el centre de la ciutat. Va ser edificada l'any 1981 en el mateix lloc que anteriorment havien ocupats els vells temples derruïts pel pas del temps. És dedicada a la Mare de Déu del Pilar i a l'edifici hi ha diverses obres de gran valor escultòric, en especial de l'autor local José María Sánchez Lozano.
  • Museu arqueològic i etnològic Gratiniano Baches G: és el museu més important del municipi. En ell podem conèixer tota la història d'este poble mitjançant les restes arqueològiques i altres objectes conservats a les instal·lacions.
  • Paratge natural del río Seco (Pinar de Campoverde)
  • Zona de reserva especial de les aus de Sierra Escalona.
  • Runes arqueològiques de THIAR: antiga mansió romana a mig camí entre Illici (Elx) i Cartago Nova (Cartagena), ubicada a la Via Augusta.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços relacionats[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Pilar de la Foradada