Pimenta dioica
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Pimenta dioica
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Pimenta dioica (L.) Merr. |
||||||||||||||
La Pimenta dioica és una espècie de planta d'espècia de la qual es fa servir el fruit inmadur sec. És originària d'Amèrica Central, Antilles i sud de Mèxic i actualment es cultiva a molts llocs del món.[1]
També es fan servir les fulles fresques en infusió durant la cocció. També se n'extru un oli essencial. És típica de la gastronomia del Carib, especialment a Jamaica i també de la de Palestina.
En català és coneguda com a Pebre de Jamaica, Totespècia, Totesespícies o Pebre dioic.
Conté eugenol que és un feble agent antimicrobià,[2]
Cultiu[modifica]
És un arbre perennifoli de 10 a 18 m d'alt. De vegades es planta per donar ombra a les plantes de cafè. A les regions tropicals i subtropicals es cultiva a l'exterior, les gelades poden matar les plantes joves però les adultes són més tolerants al fred. Es pot cultivar dins un contenidor com a planta d'interior o en hivernacle. Com el seu nom indica, és una planta dioica i es necessita que les plantes masculines i femenines estiguin a prop per obtenir fruit.
Referències[modifica]
- ↑ Riffle, Robert L. The Tropical Look: An Encyclopedia of Dramatic Landscape Plants. Timber Press, 1 August 1998. ISBN 0-88192-422-9.
- ↑ Yaniv, Zohara. Handbook of Medicinal Plants. Brighamton, New York: Food Products Press and Haworth Medical Press, 1 April 2005, p. 336. ISBN 1-56022-994-2.