Pinastre
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Pinus pinaster Aiton |
||||||||||||||
El pinastre (Pinus pinaster), pi marítim o pi redó,[1] és un arbre perenne de la família dels pins.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
Pot arribar als 30 metres d'alçada. El tronc, és llarg, fort i força recte, amb una capçada densa, en forma cònica
Presenta unes fulles molt llargues, les més llargues de tots els pins europeus, de 10 a 20 cm, rígides i punxants. Les fulles surten de dos en dos.
Les pinyes del pinastre són còniques i força llargues. Poden assolir els 22 cm de llargada. Generalment es troben en grups de 2 a 3 al voltant de la branca. Les esquames piramidals de les pinyes estan força sortides. Floreix d'abril a maig i les flors masculines i femenines neixen al mateix arbre. El cicle de maduració del fruit és força llarg, i triguen uns quants anys abans d'obrir-se i alliberar els petits pinyons alats, que cauran al terra del bosc. Aquests són molt energètics, i son l'aliment de molts animalons del bosc, sobre tot dels esquirols.
Distribució [modifica]
Viu a la terra baixa, especialment en sòls granítics o esquistosos no massa secs (Galícia). Al litoral sovint és plantat per a fixació de dunes.
És propi de l'Europa sud-occidental, on és extensament plantat a la costa atlàntica.
Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat com la Costa Brava i la Selva. També es troba a algunes muntanyes valencianes.
Usos [modifica]
La seva resina s'utilitza per fer trementina.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinastre |
- Guia dels arbres dels Països Catalans. Ramon Pascual. Kapel s.a. 1985.
