El Pindos (grec: Πίνδος) són unes muntanyes del nord de Grècia que corren de nord a sud entre la mar Jònica i la mar Egea, formant el centre del país. Es consideren una derivació de les muntanyes balcàniques. El seu cim més alt és l'Smólikas, amb 2.637 metres.[1]
Aquestes muntanyes feien antigament la frontera entre Tessàlia i Epir i marcaven el límit d'Atamània. El cim més al nord s'anomenava Lacmos, i era el lloc de naixement de cinc dels principals rius de Grècia: Haliacmó, Peneu, Aqueloos, Aractos i Viosa. Més al sud hi havia el Cercècion, i més al sud el Timfrest, i l'Otris i l'Eta es consideraven prolongacions del Pindos. Més al sud, ja es dividia en dues branques que ja no eren considerades part del Pindos.
Possessió romana i romana d'Orient, a l'edat mitjana va caure en mans d'eslaus i búlgars i després, el 1205, del despotat de l'Epir, per esdevenir finalment possessió otomana. Va passar a Grècia el 1913 al final de la Guerra dels Balcans.
) × 180 (
) km 
