Pindos (muntanyes)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pindos

Pindos (grec: Πίνδος ,llatí: Pindus) són unes muntanyes del nord de Grècia que corren de nord a sud entre la mar Jònica i la mar Egea, formant el centre del país. Es consideren una derivació de les muntanyes balcàniques. El seu cim més alt és Smólikas amb 2.637 metres.

Aquestes muntanyes feien antigament la frontera entre Tessàlia i Epir i marcava el límit d'Atamània. La part nord fou anomenada Lacmon o Lacmos (Lacmus) i era el lloc de naixement de cinc dels principals rius de Grècia: Haliacmon, Peneios, Aquelos, Aractos i Aous. La part al sud de l'anterior fou anomenada Kerkètion (llatí Cercetium); la part més al sud fou anomenada Tymphrestos (Tymphrestus, modernament Velúkhi) i estava dividida en les cadenes de Othyrs i Oeta. Més al sud ja es dividia en dues branques que ja no eren considerades part de les muntanyes Pindos.

Possessió romana i bizantina, a l'edat mitjana va caure en mans d'eslaus i búlgars i després, el 1205, del despotat de l'Epir, per esdevenir finalment possessió otomana. Va passar a Grècia el 1913 al final de la guerra dels Balcans. A la Segona Guerra Mundial a la regió de les muntanyes Pindos es va establir el Principat de Pindos i Voivodat de Macedònia.

Coord.: 40° 00′ N, 20° 45′ E / 40,20.75

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pindos (muntanyes)