Pineda de Mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pineda de Mar
Bandera de Pineda de Mar Escut de Pineda de Mar
(En detall) (En detall)
Localització

Pineda de Mar situat respecte Catalunya
Pineda de Mar situat respecte Catalunya

Localització de Pineda de Mar respecte del Maresme


Municipi del Maresme
Platja
Platja
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Pinetenc, pinetenca[1]
Superfície 10,77 km²
Altitud 10 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
26.157 hab.
2.428,69 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 474260 4608445Coord.: 41° 37′ 38″ N, 2° 41′ 28″ E / 41.62722,2.69111
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

4
Xavier Amor i Martín (PSC)[3]
Codi postal 08397
Codi territorial 081635
Agermanament Arles (Vallespir)
Frontinhan (Occitània)

Pineda de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Es troba arran de mar entre Calella i Santa Susanna. L'1 de gener del 2013 tenia 26.157 habitants. El seu mercat setmanal té lloc els dimecres a Poblenou i els divendres al Passeig Marítim.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Pineda limita amb:

Tordera Santa Susanna
Brosen windrose-fr.svg
Calella mar

Geologia[modifica | modifica el codi]

Els boscos i la vegetació de la ribera de la riera de Pineda eren molt extensos abans que intervingués l'home, podien arribar a ocupar uns 15 metres a banda i banda, ara només queden les restes d'aquesta vegetació. Les arrels dels arbres que creixen al costat de la riera són poc fondes perquè no necessiten anar a buscar l'aigua molt en sota. Aquestes arrels que són superficials eviten l'arrossegament de la terra i l'erosió i també fan que l'aigua baixi més lentament minvant el perill de les rierades, també al baixar més lentament, major quantitat d'aigua es filtra als aqüífers. Per l'altra banda, el fet de tenir arrels superficials, fa que aquests arbres siguin més fàcils de tombar quan hi ha una ventada forta. Aquesta vegetació protegeix els marges contra l'erosió, permet una intensa activitat animal, proporciona una sensació de frescor i manté la humitat i el paisatge natural.

Barris i entitats de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Can Carreres 358
Can Feliu de Merola 392
Montessol 24
Pineda de Mar 25.266
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
122 - 119 493 1.663 1.855 1.609 1.859 1.807 1.889
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.185 3.275 3.004 3.188 3.718 7.776 11.739 15.858 16.587 17.475
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
17.884 18.585 20.057 21.958 23.539 25.504 25.931 25.893 26.006 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Diversos vestigis d'època ibèrica (segle IV aC) trobats a diferents indrets del municipi de Pineda (al turó de Montpalau i prop del Mas Castellar) testimonien el poblament del terme des d'èpoques ben remotes. Els assentaments ibèrics són força nombrosos a tot el Maresme, poblat per la tribu dels laietans, el territori de la qual ocupava tota la franja litoral des del Llobregat fins a la Tordera; els seus habitants se situaven en petits promontoris allunyats de la costa. L'intens procés de romanització de la comarca a partir del segle I aC conduí a la progressiva ocupació de la zona costanera, on aparegueren nombroses vil·les, ben comunicades a través del brancal de la Via Augusta, que conduïa fins a Bàrcino. A Pineda hi ha restes d'una important vil·la romana al mas de Can Roig, on desembocava el llarg aqüeducte romà de Can Cua, quatre arcades del qual són encara prou visibles.

L'alta edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Després de l'ocupació àrab, a partir del segle IX, el terme de Pineda formava part d'una gran demarcació que anava des de la Tordera a Caldetes. A partir del segle XI apareix en la documentació el castell de Montpalau que, juntament amb el de Palafolls, es repartia la jurisdicció de tot l'Alt Maresme. Les terres de Montpalau, en bona part despoblades, ocupaven un extens territori que comprenia les parròquies d'Arenys, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, Horsavinyà, Vallmanya i una gran part de Sant Pere de Riu i de Santa Maria de Pineda. Durant el segle XII, la senyoria superior del castell de Montpalau era en mans de la poderosa família dels Cabrera, que la van mantenir fins al segle XVI. Pel que fa a la parròquia de Pineda, que aleshores comprenia el que avui són Calella i Santa Susanna, sabem que l'església de Santa Maria va ser consagrada el 1079. Durant aquella època no existia encara un nucli agrupat de poblament, només alguns masos dispersos al sector interior del terme.

L'edat moderna[modifica | modifica el codi]

El creixement de Pineda continuarà lentament durant el segle XVI, quan s'edificarà l'actual plaça de Catalunya i un tram del camí del Mar, obert poc abans de començar la centúria. En aquella època hi havia molts atacs de pirates i corsaris turcs i barbarescs a les poblacions de la costa del Maresme, que van motivar la construcció de nombroses torres de guaita i defensa, com la torre de Sant Jaume, així com la fortificació de l'església parroquial, construïda de bell nou pocs anys abans. Una inscripció a la llinda del portal de l'església fa referència al cruent atac sofert per la població l'1 d'agost de 1545 per part de corsaris turcs capitanejats pel famós Dragut. El decurs del segle XVII hi ha un cert estancament en tota la comarca, dedicat exclusivament a les activitats agràries. Dos factors influïren negativament en el desenvolupament normal de la població: d'una banda, les guerres entre Espanya i França a partir de 1635, i alhora, les epidèmies de pesta que afectaren greument la comarca cap a la meitat de segle. A partir del segle XVIII, un cop acabada la guerra de Successió el 1714, Pineda, com tota la resta del país, assoleix un notable creixement demogràfic. Segons el censos de l'època, Pineda va passar de 493 a 1.163 habitants entre 1718 i 1787. Aleshores tenia 164 cases agrupades i 42 masies. En aquella època l'activitat econòmica es trobava ja més diversificada. A partir del llibre de viatges de Francisco de Zamora, que visità la contrada cap al 1790, sabem que a Pineda hi havia 22 barques de pesca, un vaixell de 60 tones i 3 de quatre tones, amb un total de 100 homes matriculats com a gent de mar. Tenia telers de lli i la major part de les dones es dedicava a la confecció de puntes o randes (Zamora parla de 750 dones amb un guany anual de més de 27.000 lliures). L'activitat bàsica seguia essent l'agricultura, fonamentada en la producció de vi i en el blat.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Poblacions agermanades[modifica | modifica el codi]

Pineda de Mar està agermanada amb les següents viles:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Portal ésAdir - Pineda de Mar
  2. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  3. Municat
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 95. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. La xarxa de biblioteques populars s'inaugurà en 1919 amb quatre biblioteques, una a cada província; Sallent, les Borges Blanques, Olot i Valls. Les de Canet de Mar i Pineda de Mar foren les següents a la de Barcelona.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pineda de Mar Modifica l'enllaç a Wikidata