Pinetell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Rovelló.
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pinetell
Manca una imatge
Lactarius deliciosus (il·lustració científica).png
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetes
Ordre: Russulales
Família: Russulaceae
Gènere: Lactarius
Espècie: L. deliciosus
Nom binomial
Lactarius deliciosus
(L. ex Fr.) S.F.Gray
Característiques morfològiques
Lactarius deliciosus

Capell aplanat deprimit.png
aplanat deprimit

Gills icon.png
laminar

Làmina decurrent.png
decurrent

Bolet excel·lent comestible.png
excel·lent comestible

Bare stipe icon.png
peu nu

White spore print icon.png

Color blanca

Mycorrhizal ecology icon.png
micorrizogen

Nuvola apps important.svg
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires.

El pinetell,[1] rovelló d'obaga, esclata-sang[1] o pebràs[1] (Lactarius deliciosus) és un bolet de la família de les russulàcies. A Catalunya és un dels bolets més apreciats gastronòmicament.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres de diàmetre,[3] amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes.

El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, medeix entre 3 i 5 centímetres d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.

El pinetell desprèn un làtex de color taronja i gust dolç, que el distingeix del rovelló (Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el pinetell rep el nom de rovelló o rovelló d'obaga, incrementant la confusió entre ambdues espècies.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Creix a les pinedes, sobre tota mena de sòls. A Catalunya és un bolet abundant, que es fa des del litoral fins als Pirineus. Fructifica des de finals de l'estiu, fins a l'arribada dels primers freds de l'hivern.

Al País Valencià creix a les muntanyes d'interior. A causa de l'escassetat de pluges i al seu creixement prop d'arbustos aromàtics, es caracteritza per un sabor i textura una mica diferent al bolet del nord.

També creixen al sud-oest i a la costa sud de Turquia. A Amèrica es poden trobar als boscos de Xile. A Oceania es troben a Nova Zelanda i a Austràlia. La zona de New South Wales és molt popular entre els boletaires, on els bolets es fan molt grans. Molts habitants d'Austràlia d'origen europeu van a buscar-los cada tardor. A Xipre també és un passatemps molt comú.

Zones on s'usen Pinetells en la gastronomia[modifica | modifica el codi]

És un bolet molt usat en la gastronomia dels Països Catalans. A França també es fa servir en la cuina provençal. A Polònia són també força populars i es serveixen fregits amb mantega o marinats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. Pascual, Ramón. Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic, 1999, p. 21. ISBN 9788473065429. 
  3. Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1 novembre 2013]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1 novembre 2013]. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinetell