Pingüí d'Adèlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pingüí d'Adèlia
Manchot Adelie - Adelie Penguin.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim (IUCN3.1)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Sphenisciformes
Família: Spheniscidae
Gènere: Pygoscelis
Espècie: P. adeliae
Nom binomial
Pygoscelis adeliae
(Hombron & Jacquinot, 1841)

El pingüí d'Adèlia, (Pygoscelis adeliae) és comú a tota l'Antàrtida, i les illes properes. El 1840 l'explorador francès Jules Dumont d'Urville li va donar el nom de la seva esposa, Adélie.


Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Hi ha 38 colònies de pingüí d'Adèlia i uns 55 milions d'individus a la regió del Mar de Ross. L'illa de Ross hostatja una colònia d'un mig milió d'aquests pingüins.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Fan de 46 a 75 cm de llargada i pesen entre 3,9 a 5,8 kg. Les marques distintives són un anell blanc al voltant dels ulls.

Poden nadar a 45 milles per hora.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Pingüins Adèlia a Cap Adare

Són socials i poden ser agressius amb latres pingüins que robin pedres del seu niu.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Principalment krill antàrtic i krill del gel, peixos i calamars glacials. L'anàlisi isotòpic dels fòssils de la closca dou mostra que el krill ha passat a ser l'aliment principal des de fa només 200 anys, coincidint amb el declivi de les balenes hi ha més krikk disponible pels pingüins.[1]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Aparelllament a l'Antàrtida
Pygoscelis adeliae

Arriben a la zona de cria el octubre-novembre. Els seus nius són munts de pedres. Al desembre els mascles i femelles es turnen per alimentar-se i criar. El març els adults i les cries tornan al seu lloc d'origen. La població ha disminuït un 65% en els darrers 20 anys.[2]

Migració[modifica | modifica el codi]

Els pingüins d'Adèlia que viuen al Mar de Ross migren uns 13.000 km cada any d'anada i tornada.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. S.D. Emslie & W.P. Patterson. «Abrupt recent shift in δ13C and δ15N values in Adélie penguin eggshell in Antarctica». Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 104, 28, July 2007, pàg. 11666–11669. DOI: 10.1073/pnas.0608477104. PMC: 1913849. PMID: 17620620.
  2. Eccleston, Paul. «Penguins now threatened by global warming». The Daily Telegraph [London], 11 December 2007 [Consulta: 23 abril 2010].
  3. «Researchers follow Adélie penguin winter migration for the first time». The Antarctic Sun.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]