Pinkerton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'àlbumPinkerton
Tipusàlbum d'estudi Modifica el valor a Wikidata
ArtistaWeezer Modifica el valor a Wikidata
Publicat24 setembre 1996 Modifica el valor a Wikidata
Enregistratsetembre de 1995 i gener-juny 1996 a Los Angeles, Boston i Nova York
Gènererock alternatiu i emocore Modifica el valor a Wikidata
Durada34:36 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaDGC Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorWeezer Modifica el valor a Wikidata
Crítiques 
Enllaç

Enllaç

Enllaç

Enllaç
Enllaç
Formatestríming de música Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Weezer's albums in chronological order (en) Tradueix
← Weezer
(1994)
Senzills de Pinkerton
  1. El Scorcho
  2. The Good Life
  3. Pink Triangle
Spotify: 56LtTJnIBlgf4obkP13Skz Discogs: 35071 Allmusic: mw0000646499 Modifica el valor a Wikidata

Pinkerton és el segon àlbum de la banda estatunidenca de rock alternatiu Weezer. Aquest treball es va publicar el 24 de setembre de 1996 i va ser produït pel mateix grup.[1][2]

Informació[modifica]

Després de l'èxit obtingut amb l'àlbum de debut, Rivers Cuomo va començar a treballar en el segon treball encara que amb un concepte molt diferent de l'anterior. La idea original era crear un treball conceptual anomenat Songs from the Black Hole, que era una interpretació lliure d'una òpera.[3] La banda va començar a treballar-hi posteriorment amb sessions intermitents de gravació que van durar tot un any entre els estius de 1995 i 1996. La idea original no va acabar de quallar i finalment, el projecte Songs from the Black Hole fou abandonat, però la banda va incorporar diverses cançons a l'àlbum Pinkerton juntament amb altres cançons que ja havien compost anteriorment.

Per a la gravació de l'àlbum, la banda va decidir prescindir d'un productor extern, ja que volien que l'àlbum tingués el so que ells volien realment i no patir cap tipus d'interferència de la discogràfica. Després de gravar diverses cançons als Electric Lady Studios de Nova York, Cuomo va traslladar-se a Cambridge per estudiar teoria de la música a la prestigiosa Universitat Harvard. La majoria del material el va escriure Cuomo mentre estudiava però, cal tenir en compte, que es trobava en fase de recuperació d'una operació quirúrgica a la cama esquerra d'una malaltia que patia des de naixement. La dolorosa recuperació va causar un fort impacte en les lletres de totes les cançons que va compondre. Mentre Cuomo estudiava a Harvard, la resta de components van aprofitar aquesta època per treballar en projectes paral·lels propis: Matt Sharp amb l'àlbum de debut de The Rentals, Patrick Wilson amb The Special Goodness i Brian Bell amb Space Twins. Aprofitant les vacances d'hivern de Cuomo a la universitat, la banda es va tornar a reagrupar per gravar més cançons als estudis Van Nuys de Califòrnia, i després van tornar als respectius treballs paral·lels a Weezer. Ja a l'estiu del 1996, el grup es va tornar a reunir a Los Angeles per finalitzar el procés de gravació de l'àlbum.

Estampa titulada "Kambara yoru no yuki" (Nevada nocturna a Kambara) de Hiroshige.

El nom de l'àlbum prové del personatge B.F.Pinkerton de l'òpera Madama Butterfly de Giacomo Puccini. Com l'òpera, l'àlbum també inclou referències al Japó, tant a la gent com a la cultura des de la perspectiva d'un foraster.[4] Aquest treball representa una sortida del power pop original de la banda cap a sons més foscos i aspres.[1] La il·lustració de la portada és una estampa anomenada Kambara yoru no yuki ("Nevada nocturna a Kambara"), una impressió de l'artista japonès Utagawa Hiroshige, expert en l'art ukiyo-e.[5] En referència a Puccini, en el CD hi ha escrita una part de la lletra de l'òpera en italià. En la part interior de la caixa hi ha un mapa amb el títol "Isol Della Farfalla e Peninsola Di Cane". En el mapa hi apareix un vaixell anomenat "U.S.S. Pinkerton", l'illa "Mykel and Carli" en al·lusió als fundadors del club de fans de Weezer, i les illes "Don Giovanni" i "Cio Cio San" en referència a "Madama Butterfly".

Just el dia abans de sortir a la venda, la banda i la discogràfica van rebre una ordre de restricció temporal per part d'una agència de detectius anomenada "Pinkerton's Inc." per utilitzar el seu nom, i Weezer es va veure obligat a cancel·lar momentàniament el llançament de l'àlbum.[6] Gràcies al suport de la discogràfica i als motius que va donar Cuomo en el judici, la banda va poder utilitzar el nom i llançar definitivament l'àlbum. Per a la seva promoció, Weezer va fer una gira per Austràlia, Nova Zelanda, Japó i pels Estats Units que va tenir força èxit malgrat les males vendes de discos. Pinkerton va arribar a la posició dinovena a la llista estatunidenca d'àlbums però en cap moment es va acostar a les vendes del seu predecessor.[7][8] La crítica va rebre l'àlbum amb opinions bastant contràries, la majoria negatives i algunes força dures, però amb el pas del temps ha aconseguit una reputació important i alguns crítics afirmen que es tracta del seu millor treball.[9][10][11] Malgrat el fracàs comercial, Pinkerton fou certificat amb un disc d'or l'any 2001 i al final del 2007 havia aconseguit unes vendes superiors a 800.000 unitats.[12] Aquest va ser l'últim treball del baixista Matt Sharp amb Weezer. Per la crítica, aquest treball representa un dels orígens del gènere emo.[13][14][15]

Llista de cançons[modifica]

Totes les cançons foren escrites i compostes per Rivers Cuomo. 

Núm. Títol Durada
1. «Tired of Sex»   3:01
2. «Getchoo»   2:52
3. «No Other One»   3:01
4. «Why Bother?»   2:08
5. «Across the Sea»   4:32
6. «The Good Life»   4:17
7. «El Scorcho»   4:03
8. «Pink Triangle»   3:58
9. «Falling for You»   3:47
10. «Butterfly»   2:53
Durada total:
 34:36

Edició Deluxe[modifica]

Disc 1. Bonus tracks
Núm. Títol Durada
11. «You Gave Your Love to Me Softly»   1:57
12. «Devotion»   3:11
13. «The Good Life» (radio remix) 4:08
14. «Waiting on You»   4:13
15. «I Just Threw out the Love of My Dreams»   2:39
16. «The Good Life» (directe acústic) 4:40
17. «Pink Triangle» (radio remix) 4:02
18. «I Swear It's True»   3:19
19. «Pink Triangle» (directe acústic) 4:18
20. «Interview – 107.7 The End – Blue vs. Pinkerton»   1:32
Disc 2
Núm. Títol Durada
1. «You Won't Get With Me Tonight»   3:29
2. «The Good Life» (directe al Y100 Sonic Session) 4:37
3. «El Scorcho» (directe al Y100 Sonic Session) 4:07
4. «Pink Triangle» (directe al Y100 Sonic Session) 4:10
5. «Why Bother?» (directe al Y100 Sonic Session) 2:18
6. «El Scorcho» (directe al Y100 Sonic Session) 4:09
7. «Pink Triangle» (directe al Reading Festival 1996) 4:52
8. «The Good Life» (directe al X96) 4:13
9. «El Scorcho» (directe acústic) 4:26
10. «Across the Sea Piano Noodles»   0:38
11. «Butterfly»   2:48
12. «Long Time Sunshine»   4:17
13. «Getting Up and Leaving»   3:28
14. «Tired of Sex»   2:58
15. «Getchoo»   2:57
16. «Tragic Girl»   5:26

Posicions en llista[modifica]

Llista Posició
Suècia 4[16]
Nova Zelanda 11[17]
Noruega 18[18]
Billboard 200 19[7]
Finlàndia 35[19]
Austràlia 38[20]
Àustria 41[21]
Països Baixos 94[22]

Personal[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Erlewine, Stephen Thomas. «Allmusic > Pinkerton: Overview» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 19 febrer 2009].
  2. ↑ O'Connor, Rob. «Album Review at Music Stack» (en anglès). MusicStack. [Consulta: 19 febrer 2009].
  3. ↑ Brown, Jake. «Weezer's Pinkerton: 10 Years Later» (en anglès). Glorious Noise. [Consulta: 24 febrer 2009].
  4. ↑ Honjo, Yuki. «Tracking down Cho-Cho-san» (en anglès). JapanReview.Net, 27-04-2000. Arxivat de l'original el 2012-10-30. [Consulta: 1r març 2009].
  5. ↑ «Hiroshige: Evening Snow at Kambara (Kambara yoru no yuki)» (en anglès). The Amica Library. [Consulta: 1r març 2009].
  6. ↑ Andrade, Dereck. «Pinkerton obtains temporary restraining order against major U.S. record company; suit alleges trademark infringement by Los Angeles-based Geffen Records» (en anglès). Business Wire, 24-09-1996. Arxivat de l'original el 2011-05-20. [Consulta: 10 març 2009].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Billboard 200» (en anglès). Billboard. Arxivat de l'original el 2007-10-23. [Consulta: 10 març 2009].
  8. ↑ «For The Statistically Minded» (en anglès). Glorious Noise. [Consulta: 10 març 2009].
  9. ↑ «Pinkerton» (en anglès). Tower Records. Arxivat de l'original el 2007-10-24. [Consulta: 10 març 2009].
  10. ↑ Gordinier, Jeff. «Weezer's 'Pinkerton' Could Use The Sweet Relief of Their Debut» (en anglès). Entertainment Weekly, 27-09-1996. Arxivat de l'original el 2014-03-06. [Consulta: 10 març 2009].
  11. ↑ O'Connor, Rob. «Weezer: Pinkerton: Music Reviews: Rolling Stone» (en anglès). Rolling Stone. Arxivat de l'original el 2007-01-06. [Consulta: 10 març 2009].
  12. ↑ «Gold & Platinum» (en anglès). RIAA. [Consulta: 10 març 2009].
  13. ↑ Edwards, Gavin. «Weezer: Pinkerton» (en anglès). Rolling Stone, 09-12-2004. Arxivat de l'original el 2006-10-05. [Consulta: 10 març 2009].
  14. ↑ Sullivan, Kate. «Weezer's Big Makeover!» (en anglès). Blender. [Consulta: 10 març 2009].
  15. ↑ «Weezer Record History page 7» (en anglès). Weezer.com, 03/2006. Arxivat de l'original el 2009-01-06. [Consulta: 19 març 2009].
  16. ↑ «Sweden Charts Portal» (en anglès). swedishcharts.com. [Consulta: 25 març 2009].
  17. ↑ «New Zealand Charts Portal» (en anglès). charts.org.nz. Arxivat de l'original el 2018-01-05. [Consulta: 25 març 2009].
  18. ↑ «Norwegian Charts Portal» (en anglès). norwegiancharts.com. [Consulta: 25 març 2009].
  19. ↑ «Finnish Chart Archives» (en anglès). finnishcharts.com. [Consulta: 25 març 2009].
  20. ↑ «Australian Charts Portal» (en anglès). australian-charts.com. [Consulta: 25 març 2009].
  21. ↑ «Austrian Charts Portal» (en alemany). austriancharts.at. [Consulta: 25 març 2009].
  22. ↑ «Dutch Chart Archives» (en neerlandès). dutchcharts.nl. [Consulta: 25 març 2009].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pinkerton&oldid=32079216»