Pino Piras
Pino Piras (L'Alguer 18-03-1941 - † Sàsser 30-05-1989) va ésser un dels més populars dels cantants algueresos, el que va visitar més vegades el Principat de Catalunya, i un dels pocs que han tingut accés a la producció discogràfica.
Taula de continguts |
[modifica] L'obra poetica
En el 1972 participa (sense bon èxit) al Primer Festival de la Cançó Algueresa, on coneix els autors algueresos més coneguts, com el Pasqual Gallo, n'Antonella Salvietti, el Rafael Caria, l'Antonel·lo Colledanchise, Angel Ceravola, Nando Dalerci, Angel Maresca, Pasqual Pirisi i la novia Maria Teresa, i altres. En el 1973 obri, al centre històric de L'Alguer, el Bar Folklore, on canten i sonen els millors autors algueresos. El seu primer album :"Cançons de reganal" és del 1974. Les sues cançons més poètiques no han bon èxit, però si que ho tenen les cançons més populistes, com "Quatre quilons de merda negra" , "Lo pipiripì", "Lo Rei Serafì". Les seues primeres cançons són sovint populistes, divertides i satíriques ("Viva Sant Pere", "L'embriagoni nat", "La baralla"), per bé que algunes tendeixen al lirisme ("Calma d'azul que enganya") i a la reivindicació històrica i cultural de l'Alguer ("La ginqueta"). En el 1976 presenta com autor i regista “Pais de alegries”, una comèdia satírica en dos actes, en el Teatre Selva. En els anys 1978 a 1980 prepara el segon i últim àlbum: "En Poema, Sàtira, Cançó", que, però, no té bon èxit.
[modifica] Les col•laboracions i ultims concerts
En els anys '70 Pino Piras canta amb Pino Ferraris, seu amic des de l'infancia. En tots els anys '80, la cançó algueresa coneix una crisi, i Pino Piras no s'arrendeix: acaba el sodalici amb el seu amic de sempre Pino Ferraris i des del 1980 al 1988 canta en tota la Sardenya amb Pietro Ledda, Antonel•lo Colledanchise, Berto Calaresu: llur cançons coneixen fortuna, per la primera vegada, a fora de L'Alguer. En el 1988 Antonello Bilardi, l'Assessor a la Cultura de l'Ajuntament de L'Alguer, organitza 10 concerts en el centre historic de L'Alguer amb els tres cantautors més rapresentatius: Pino Piras, Antonel•lo Colledanchise, Angel Ceravola; son els ultims deus concerts de Pino Piras, inolvidables: tota L'Alguer va a aplaudir els tres autors en els concerts. L'ultim concert, a la Plaça Civica, en el setembre del 1988, veu Pino Piras, Antonel•lo Colledanchise, Angel Ceravola junts amb Josep Tero i la Marina Rossell. Concert historic per tots els amants de la cançó Algueresa. Amb el cantautor Antonel•lo Colledanchise va escriure algunes cançons que constitueixen unes de les pàgines més importants de la historia de la cançó Algueresa: en el 1974 escriuen junts "La vera mare" (lletra de Pino Piras, mứsica de Antonel•lo Colledanchise; en el 1984 "Lo plor de la mare" (lletra de Antonel•lo Colledanchise,mứsica de Pino Piras), en el 1986 "Pregadoria a Sant Miquel". Va morir l'any 1989.
[modifica] Treballs i publicacions sobre Pino Piras
En el septembre del 1989 L'Alguer li dedica una tardada de cançons al Teatre Selva. Vè presentada la cançó "A una nùvola" escrivida del cantautor Antonel•lo Colledanchise. En el mateix any, Tele Riviera Corallo, la Televisió algueresa, li dedica "Speciale Pino Piras", per la Regia de Antonel•lo Colledanchise, amb intervistes i una serie de videoclips inèdits de Pino Piras. En el 2007 l'Ajuntament de L'Alguer li dèdica una Plaça. Eixi un llibre de l'obra poetica completa, curat per Rafael Sari i Bozzolo. En el 2010 vé editat un CD per Claudia Crabuzza i Claudio Sanna amb cançons de Pino Piras: "Un home de paìs". En el 2010 Claudia Crabuzza va editar un segons Especial dedicat a Pino Piras amb noves entrevistes.
[modifica] Referències
- ↑ Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 226.
