Pinotxo (pel·lícula de 1940)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Pinocchio
Pinotxo
Pinotxo 1940.jpg
pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Hamilton Lusk

Producció: Walt Disney

Música: Leigh Harlin
Paul J. Smith

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1940
Gènere: animació
fantasia
usical
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: Walt Disney Productions
Distribució: RKO Pictures
Pressupost: 2.600.000 dòlars

Pàgina sobre “Pinocchio a IMDb

Valoracions
IMDb 7.7/10 stars
FilmAffinity 6.8/10 stars

Pinotxo o millor, de manera no interferida per l'espanyol, Pinocchio és una pel·lícula animada musical estatunidenca de 1940 produïda per Walt Disney Pictures. Es basa en la novel·la infantil Pinotxo de Carlo Collodi i es va fer en resposta a l'enorme èxit de La Blancaneu i els set nans. Va obtenir dos premis Oscar.

La trama de la pel·lícula explica la història de Pinotxo, una peça de fusta titella feta per un home anomenat Geppetto i a qui dóna vida la fada, després que Geppetto desitgés poder tenir un fill. Ella li diu que es pot convertir en un nen de veritat si es demostra "valent, veraç, i desinteressat." Pinotxo ha de tractar de ser bo per ta de poder esdevenir un nen de debò, amb l'ajuda del seu amic, el grill Jiminy. Així comencen les aventures del titella que volia ser un nen de veritat, que tindrà molts encontres amb una sèrie de personatges desagradables.

La pel·lícula va ser adaptada per Aurelio Battaglia, William Cottrell, Otto England, Erdman Penn, Joseph Sabó, Ted Sears i Webb Smith del llibre de Collodi. La producció va ser supervisada per Ben Sharpsteen i Hamilton Lusk, i les seqüències de la pel·lícula van ser dirigides per Norman Ferguson, T. Hee, Wilfred Jackson, Jack Kinney, i Bill Roberts.

Compta la cançó, "Quan fas un desigs ta un estelal", que s'ha utilitzat al començament de la major part de les pel·lícules de Disney des de 1985.

Trama[modifica | modifica el codi]

Un ancià anomenat Geppetto crea un titella de fusta anomenat Pinotxo. L'inventor vol que Pinocho sigui un nen de veritat. La Fada Blava fa realitat el desig de Geppetto i dóna vida al titella, però conservant el seu cos de fusta. La fada assigna el grill Jiminy com a consciència de Pinotxo, perquè l'allunyi dels problemes i l'aconselli en situacions difícils. El grill no és escoltat per Pinotxo, que pateix diversos problemes per tornar amb el seu pare Geppetto, i en retrobar-lo es converteix en un nen de veritat.

Personatges[modifica | modifica el codi]

  • Pinotxo: és un "nen" de fusta, el fill que Geppetto sempre va desitjar i que al llarg de la pel·lícula es va fent més gran, fins que al final deixa salva son "pare "de l'interior d'una balena i la Fada Blava en fa un nen de carn i ossos. La seva veu, en la versió original, és un nen de 12 anys anomenat Dickie Jones.
  • Jimmy Cricket: conegut a Catalunya com a Pep Consciències,[1] és el personatge més representatiu de la pel·lícula i un dels més populars de la factoria Disney. És la "consciència" de Pinotxo, l'encarregat, per la Fada Blava, de guiar el nen de fusta pel bon camí. Va ser doblat per Cliff Edwards, que va morir a 76 anys en la misèria.
  • Gepetto: el "pare" de Pinotxo. Un bondadós fuster que viu amb un gat i un peix, Fígaro i Cleo respectivament, i entornejat de rellotges de cucut fets per ell mateix. Doblat per Christian Rub, després de descartar Spencer Charters pel to ronc de la seva veu.
  • L'honrat Joan i Gedeon: Joan és un personatge malvat, engalipador i un bon vivent que és representat per una guineu. És l'encarregat, al costat del seu maldestre i mut company el gat Gedeon, de dur Pinotxo pel mal camí i temptar-lo perquè deixi de fer el que cal. S'assembla als personatges de l'obra de Charles Dickens Oliver Twist. Va ser doblat en la seva versió original per Walter Catlett.
  • Stromboli: el titellaire, un altre dels personatges malvats del film. Segresta Pinotxo i l'obliga a actuar en el seu teatre com "El titella sense fils". Va ser doblat per l'actor alemany Charles Judels.
  • El cotxer: l'encarregat, valent-se del seu amigable aspecte, de dur Pinotxo i els altres nens a l'"Illa dels jocs", lloc on podran fer tot el que vulguin, des de jugar al billard o al pòquer, fins a fumar. Allà els nens s'aniran tornant ases a mesura que facin maldat. La seva veu era la mateixa que la de Stromboli.
  • Monstre, la Balena: com diu el seu nom, aquesta balena és monstruosa. És temuda pels éssers de l'oceà.
  • Arna: l'"amic" de Pinotxo a l'"Illa dels jocs", és el que incita a jugar al billard, que begui cervesa o que es fumi un cigarro. Actua com el típic nen que en sap de tot i que es creu el més llest, però que en realitat és el més ruc, animal en el qual al final es convertirà. Doblat en la seva versió original per Frankie Darro.
  • Fada blava: la fada bona, el personatge encarregat de donar vida a Pinotxo i el premi de fer-ne un nen de veritat, després que hagi après com s'ha de comportar i a qui no s'ha d'ajuntar. També és la que encomana al grill la tasca de vetllar per Pinotxo i ajudar-lo en la difícil tasca de créixer lluny de la "mala vida". Per al personatge, els animadors es van fixar en la ballarina Marjorie Belcher, qui també va servir de model per Blancaneu. Pel que fa a la veu, és la de l'actriu Evelyn Venables.

Producció[modifica | modifica el codi]

El pla original per la pel·lícula era molt diferent del que finalment es va fer. Molts personatges i esdeveniments del llibre original es van utilitzar en les primeres versions. Productor Walt Disney no estava content d'aquesta versió i se'n canvià molt la història i els personatges.

En primer lloc, Pinotxo era un veritable titella de fusta, amb una llarg nas punxegut, un barret morrut, de fusta i les mans nues. Actuava més malament i feia coses dolentes a propòsit, en comptes de ser induït a fer coses dolentes. Walt Disney, però no creia que la gent acceptés aquest personatge, per la qual cosa en va canviar l'aparença i la guisa d'actuar. Se'l va fer veure més com un nen de veritat, amb un nas petit, una gorra de nen, i les mans amb guants. La sola part d'ell que encara semblaria de titella serien els braços i cames.

Jiminy Cricket (amb veu de per Cliff Edwards) esdevingué en un personatge més important. No s'incloïa en la primera versió de la història. Quan se'l va afegir, es veia més com un grill, però Walt el volia més humà igual que Pinocchio, per la qual cosa Ward Kimball el canvià en "un homenot sense orelles. Aquest detall fou el la sol cosa que restà d'elll d'insecte".

Estrena[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula es va estrenar el 7 de febrer de 1940, en el Central Theatre de Nova York i malgrat la seva gran qualitat, va ser un fracàs econòmic en els seus moments inicials. La cinta va ser estrenada el 17 de juliol d'aquell any a l'Argentina i el 7 de febrer de 1944 a Espanya.

El 1999 va sortir una Edició Limitada sense material extra ni remasterització del film que va estar en circulació per dos mesos. El 2000 es va canviar el nom de l'edició com a part de la "Col·lecció Daurada" però era igual que l'anterior edició; aquesta edició també va sortir de circulació en poc temps. Una Edició Platí de dos discs en DVD i Blu-Ray amb el film reconfigurat i gran quantitat de material extra sortí el 10 de març del 2009 commemorant el 70è aniversari de la pel·lícula. El Blu-Ray també inclou un DVD com a bonus.

Recepció[modifica | modifica el codi]

Pinotxo, a la pel·lícula.

Pinotxo a l'origen no va tenir succés als cinemes, i Disney només va guanyar 1,9 milions de dòlars contra un pressupost de 2,6 milions de dòlars. La pel·lícula va tenir un cert èxit a Amèrica, però no va poder ser un succés comercial, a causa de la seva pobra acollida a Europa. La data de l'estrena es va retardar a causa de la Segona Guerra Mundial a Europa. Encara que els Estats Units encara no havien entrat en guerra, els americans tenien aleshores poc interès per les històries de fantasia com en tingueren per a La Blancaneu i els set nans. També manquen els elements d'idil.li que havien fet popular Blancaneu'.

Tanmateix, hi va haver reaccions positives a la pel·lícula també. Winsten Archer, que havia criticat La Blancaneu, va dir que "Els errors que es trobaven en La Blancaneu ja no existeixen. El Pinotxo, és limitat únicament pel seu propi poder d'expressar entusiasme". A més, malgrat la mala sincronització de l'estrena, la pel·lícula no rebé tan mala crítica als Estats Units. Jiminy Cricket de la cançó, "Quan fas un desig sota un estel", esdevingué un gran reeixida i roman a dia d'avui el fanfàrria de The Walt Disney Company. Pinotxo també va guanyar el Premi de l'Acadèmia a la millor cançó i el Premi de l'Acadèmia a la millor SCOR d'un Musical Imatge. El 1994, Pinotxo entrà al National Film Registry dels Estats Units que és molt important en la cultura, la història, o estètica. El 2001, Terry Gilliam va considerar aquest film com una de les deu millors pel·lícules animades de tots els temps[2] Time.com i el 2005 una de les 100 millors pel·lícules dels darrers 80 anys. Molts historiadors consideren aquesta pel·lícula com la més propera a la perfecció tècnica de tots els films animats de Disney.

Pinotxo va guanyar 84.254.167 dòlars als cinemes.[3]

El juny de 2008, l'American Film Institute va posar de relleu la seva "Deu Deu"-les deu millors pel·lícules en deu "clàssics" d'Amèrica de gènere cinematogràfic. Amb més de 1.500 col·legis electorals de persones de la comunitat creativa, Pinocho fou reconegut com la segona millor pel·lícula d'animació en el gènere, després de La Blancaneu.[4]

Premis[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va obtenir dos premis Oscar:

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinotxo