Pinsà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pinsà (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pinsà
 Cant (?·pàg.)
Mascle
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Fringillidae
Gènere: Fringilla
Espècie: F. coelebs
Nom binomial
Fringilla coelebs
Subespècies

Fringilla coelebs africana (J. Levaillant, 1850)
Fringilla coelebs alexandrovi (Zarudny, 1916)
Fringilla coelebs balearica (Von Jordans, 1923)
Fringilla coelebs canariensis (Vieillot, 1817)
Fringilla coelebs caucasica (Serebrovski, 1925)
Fringilla coelebs coelebs (Linnaeus, 1758)
Fringilla coelebs gengleri (O. Kleinschmidt, 1909)
Fringilla coelebs maderensis (Sharpe, 1888)
Fringilla coelebs moreletti (Pucheran, 1859)
Fringilla coelebs ombriosa (Hartert, 1913)
Fringilla coelebs palmae (Tristram, 1889)
Fringilla coelebs sarda (Rapine, 1925)
Fringilla coelebs schiebeli (Stresemann, 1925)
Fringilla coelebs solomkoi (Menzbier & Sushkin, 1913)
Fringilla coelebs spodiogenys (Bonaparte, 1841)
Fringilla coelebs syriaca (J. M. Harrison, 1945)
Fringilla coelebs transcaspia (Zarudny, 1916)
Fringilla coelebs tyrrhenica (Schiebel, 1910)[1]

El pinsà comú, pinsà o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.[2] És una de les espècies més comunes de Catalunya on es reuneixen estols de centenars d'exemplars, repartits entre conreus, pastures, boscos i arbredes. A la vegada, és la més comuna de les tres espècies de pinsans (les altres existents a Catalunya són el pinsà borroner -Pyrrhula pyrrhula- i el pinsà mec -Fringilla montifringilla-). Mesura 14-16 cm. i pesa 19-21 g. El mascle té el front negre, el cap blau pissarra i les galtes i el pit morats. El dors marró i el carpó verdós. Les ratlles blanques a les ales i a la cua el fan inconfusible en vol. La femella és tota ella marró verdosa, té la part inferior més clara i amb el blanc de les ales i la cua menys pur que el mascle.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

No li agraden les zones boscoses gaire denses, s'adapten fàcilment a viure a prop dels conreus, jardins i a prop de pobles i ciutats. De totes maneres és el més forestal dels fringíl·lids, especialment a l'època de nidificació. A l'hivern s'arrepleguen en grans esbarts a zones obertes on troben aliment abundant.

És nadiu d'Euràsia (incloent-hi Xipre, les Illes Fèroe, Islàndia, Irlanda, Malta i la Gran Bretanya) i de l'Àfrica del Nord (Algèria, Egipte, Líbia, el Marroc i Tunísia) i ha estat introduït a Austràlia i Nova Zelanda. És itinerant a Bahrain, Bhutan, la Xina, l'Índia, Mongòlia, Qatar, l'Aràbia Saudita, el Tadjikistan, Tailàndia, els Emirats Àrabs Units i els Estats Units.[3]

A l'hivern la població de pinsans de Catalunya augmenta considerablement amb l'arribada de grans estols provinents del nord-est d'Europa. A Catalunya mateix es produeix també una petita migració del Pirineu a les planes. De fet, hi ha un refrany que diu si veieu un pinsà, fred farà. La migració de tardor va des de la darrera setmana de setembre fins a les acaballes d'octubre.

Durant l'època de cria el mascle emet un potent cant, té un fort instint territorial i defensa un tros de terra d'on treu les llavors. Mentrestant, la femella, s'ocupa de construir el niu i de la incubació dels ous. La població nidificant és poc nombrosa i repartida arreu dels boscos, sobretot en rouredes humides i fagedes, però també en alzinars i pinedes de pi roig.

El mascle és molt apreciat com a ocell de gàbia a causa del seu cant. S'adapta bé a la vida en captivitat. Cada any es capturen centenars de mascles pel cant per part d'ocelleries. No obstant això, tot i que hom creu que uns quants decennis enrere era molt més abundant, els efectius sembla que es mantenen. (cant cant (pàg.))

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. IUCN (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baker, A. J. i Jenkins, P. F., 1987. Founder effect and cultural evolution of songs in an isolated population of chaffinches, Fringilla coelebs, in the Chatham Islands. Animal Behaviour 35: 1793-1803.
  • Dennison, M. D. i Baker, A. J., 1991. Morphometric Variability in Continental and Atlantic Island Populations of Chaffinches (Fringilla coelebs). Evolution 45: 29-39.
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres, 1-1039.
  • Dickson, R. C., 2000. Merlins selectively preying on Chaffinches. Scottish Birds 21:50.
  • Gotmark, F., 1993. Conspicuous coloration in male birds is favoured by predation in some species and disfavoured in others. Proceedings of the Royal Society of London Series B Biological Sciences 253:143-146.
  • Götmark, F., P. Post i D. Himmelmann,1997,Natural selection and sexual dimorphism: sex-biased sparrowhawk predation favours crypsis in female Chaffinches. Oikos 80:540-548.
  • Grant, P.H., 1979. Evolution of the Chaffinch, Fringilla coelebs, on the Atlantic Islands. Biol. J. Linn. Soc. 11: 301-332.
  • Knecht, S. & Scheer, U., 1968. Lautäusserung und Verhalten des Azoren-Buchfinken, Fringilla coelebs moreletti. Zeit. für Tierpsychologie 25: 155-169.
  • Krams, I., 2001,Perch selection by singing Chaffinches: a better view of surroundings and the risk of predation. Behavioral Ecology 12:295-300.
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993,A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres
  • Quinn, J. L. & Cresswell, W., 2005,Personality, anti-predation behaviour and behavioural plasticity in the chaffinch Fringilla coelebs. Behaviour, 142, 1377-1402.
  • Thorpe W. H., 1958,The learning of song patterns by birds, with especial reference to the song of the chaffinch Fringilla coelebs. Ibis 100: 535–570.
  • Vlugt, D., 1999. (Northern Goshawk Accipiter gentilis and Chaffinch Fringilla coelebs). De Takkeling 7:101-102

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]