Pinsà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pinsà (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pinsà
 Cant (?·pàg.)
Mascle
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Fringillidae
Gènere: Fringilla
Espècie: F. coelebs
Nom binomial
Fringilla coelebs
Subespècies

Vegeu el text

El pinsà comú, pinsà o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.[1] És una de les espècies més comunes de Catalunya on es reuneixen estols de centenars d'exemplars, repartits entre conreus, pastures, boscos i arbredes. A la vegada, és la més comuna de les tres espècies de pinsans (les altres existents a Catalunya són el pinsà borroner -Pyrrhula pyrrhula- i el pinsà mec -Fringilla montifringilla-). Mesura 14-16 cm. i pesa 19-21 g. El mascle té el front negre, el cap blau pissarra i les galtes i el pit morats. El dors marró i el carpó verdós. Les ratlles blanques a les ales i a la cua el fan inconfusible en vol. La femella és tota ella marró verdosa, té la part inferior més clara i amb el blanc de les ales i la cua menys pur que el mascle.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

No li agraden les zones boscoses gaire denses, s'adapten fàcilment a viure a prop dels conreus, jardins i a prop de pobles i ciutats. De totes maneres és el més forestal dels fringíl·lids, especialment a l'època de nidificació. A l'hivern s'arrepleguen en grans esbarts a zones obertes on troben aliment abundant.

És nadiu d'Euràsia (incloent-hi Xipre, les Illes Fèroe, Islàndia, Irlanda, Malta i la Gran Bretanya) i de l'Àfrica del Nord (Algèria, Egipte, Líbia, el Marroc i Tunísia) i ha estat introduït a Austràlia i Nova Zelanda. És itinerant a Bahrain, Bhutan, la Xina, l'Índia, Mongòlia, Qatar, l'Aràbia Saudita, el Tadjikistan, Tailàndia, els Emirats Àrabs Units i els Estats Units.[2]

A l'hivern la població de pinsans de Catalunya augmenta considerablement amb l'arribada de grans estols provinents del nord-est d'Europa. A Catalunya mateix es produeix també una petita migració del Pirineu a les planes. De fet, hi ha un refrany que diu si veieu un pinsà, fred farà. La migració de tardor va des de la darrera setmana de setembre fins a les acaballes d'octubre.

Durant l'època de cria el mascle emet un potent cant, té un fort instint territorial i defensa un tros de terra d'on treu les llavors. Mentrestant, la femella, s'ocupa de construir el niu i de la incubació dels ous. La població nidificant és poc nombrosa i repartida arreu dels boscos, sobretot en rouredes humides i fagedes, però també en alzinars i pinedes de pi roig.

El mascle és molt apreciat com a ocell de gàbia a causa del seu cant. S'adapta bé a la vida en captivitat. Cada any es capturen centenars de mascles pel cant per part d'ocelleries. No obstant això, tot i que hom creu que uns quants decennis enrere era molt més abundant, els efectius sembla que es mantenen. (cant cant (pàg.))

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • Fringilla coelebs africana (J. Levaillant, 1850).[3]
  • Fringilla coelebs alexandrovi (Zarudny, 1916).[4]
  • Fringilla coelebs balearica (Von Jordans, 1923).[5]
  • Fringilla coelebs canariensis (Vieillot, 1817).[6]
  • Fringilla coelebs caucasica (Serebrovski, 1925).[7]
  • Fringilla coelebs coelebs (Linnaeus, 1758).[8]
  • Fringilla coelebs gengleri (O. Kleinschmidt, 1909).[9]
  • Fringilla coelebs maderensis (Sharpe, 1888).[10]
  • Fringilla coelebs moreletti (Pucheran, 1859).[11]
  • Fringilla coelebs ombriosa (Hartert, 1913).[12]
  • Fringilla coelebs palmae (Tristram, 1889).[13]
  • Fringilla coelebs sarda (Rapine, 1925).[14]
  • Fringilla coelebs schiebeli (Stresemann, 1925).[15]
  • Fringilla coelebs solomkoi (Menzbier & Sushkin, 1913).[16]
  • Fringilla coelebs spodiogenys (Bonaparte, 1841).[17]
  • Fringilla coelebs syriaca (J. M. Harrison, 1945).[18]
  • Fringilla coelebs transcaspia (Zarudny, 1916).[19]
  • Fringilla coelebs tyrrhenica (Schiebel, 1910).[20][21]

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baker, A. J. i Jenkins, P. F., 1987. Founder effect and cultural evolution of songs in an isolated population of chaffinches, Fringilla coelebs, in the Chatham Islands. Animal Behaviour 35: 1793-1803.
  • Dennison, M. D. i Baker, A. J., 1991. Morphometric Variability in Continental and Atlantic Island Populations of Chaffinches (Fringilla coelebs). Evolution 45: 29-39.
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres, 1-1039.
  • Dickson, R. C., 2000. Merlins selectively preying on Chaffinches. Scottish Birds 21:50.
  • Gotmark, F., 1993. Conspicuous coloration in male birds is favoured by predation in some species and disfavoured in others. Proceedings of the Royal Society of London Series B Biological Sciences 253:143-146.
  • Götmark, F., P. Post i D. Himmelmann,1997,Natural selection and sexual dimorphism: sex-biased sparrowhawk predation favours crypsis in female Chaffinches. Oikos 80:540-548.
  • Grant, P.H., 1979. Evolution of the Chaffinch, Fringilla coelebs, on the Atlantic Islands. Biol. J. Linn. Soc. 11: 301-332.
  • Knecht, S. & Scheer, U., 1968. Lautäusserung und Verhalten des Azoren-Buchfinken, Fringilla coelebs moreletti. Zeit. für Tierpsychologie 25: 155-169.
  • Krams, I., 2001,Perch selection by singing Chaffinches: a better view of surroundings and the risk of predation. Behavioral Ecology 12:295-300.
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993,A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres
  • Quinn, J. L. & Cresswell, W., 2005,Personality, anti-predation behaviour and behavioural plasticity in the chaffinch Fringilla coelebs. Behaviour, 142, 1377-1402.
  • Thorpe W. H., 1958,The learning of song patterns by birds, with especial reference to the song of the chaffinch Fringilla coelebs. Ibis 100: 535–570.
  • Vlugt, D., 1999. (Northern Goshawk Accipiter gentilis and Chaffinch Fringilla coelebs). De Takkeling 7:101-102

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]