Pinsà comú
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg)  |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Fringilla coelebs (Linnaeus, 1758)[1] |
||||||||||||||
.jpg)
.jpg)
El pinsà comú, pinsà o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.[2] És una de les espècies més comunes de Catalunya on es reuneixen estols de centenars d'exemplars, repartits entre conreus, pastures, boscos i arbredes. A la vegada, és la més comuna de les tres espècies de pinsans (les altres existents a Catalunya són el pinsà borroner -Pyrrhula pyrrhula- i el pinsà mec -Fringilla montifringilla-).
Taula de continguts |
[modifica] Formulació del tàxon
El tàxon l'hauria formulat Carl von Linné: coelebs vol dir, en llatí, solter ja que, a Suècia, només les femelles i els petits migren a l'hivern.
[modifica] Descripció
- Talla: 14-16 cm.
- Pes: 19-21 g.
- El mascle té el front negre, el cap blau pissarra i les galtes i el pit morats. El dors marró i el carpó verdós. Les ratlles blanques a les ales i a la cua el fan inconfusible en vol.
- La femella és tota ella marró verdosa, té la part inferior més clara i amb el blanc de les ales i la cua menys pur que el mascle.
- Els novells s'assemblen molt a les femelles però tenen un collaret prim de color blanc.
[modifica] Subespècies
- Fringilla coelebs africana (J. Levaillant, 1850)
- Fringilla coelebs alexandrovi (Zarudny, 1916)
- Fringilla coelebs balearica (Von Jordans, 1923)
- Fringilla coelebs canariensis (Vieillot, 1817)
- Fringilla coelebs caucasica (Serebrovski, 1925)
- Fringilla coelebs coelebs (Linnaeus, 1758)
- Fringilla coelebs gengleri (O. Kleinschmidt, 1909)
- Fringilla coelebs maderensis (Sharpe, 1888)
- Fringilla coelebs moreletti (Pucheran, 1859)
- Fringilla coelebs ombriosa (Hartert, 1913)
- Fringilla coelebs palmae (Tristram, 1889)
- Fringilla coelebs sarda (Rapine, 1925)
- Fringilla coelebs schiebeli (Stresemann, 1925)
- Fringilla coelebs solomkoi (Menzbier & Sushkin, 1913)
- Fringilla coelebs spodiogenys (Bonaparte, 1841)
- Fringilla coelebs syriaca (J. M. Harrison, 1945)
- Fringilla coelebs transcaspia (Zarudny, 1916)
- Fringilla coelebs tyrrhenica (Schiebel, 1910)[3]
[modifica] Reproducció
Durant l'època de cria el mascle emet un potent cant, té un fort instint territorial i defensa un tros de terra d'on treu les llavors. Mentrestant, la femella, s'ocupa de construir el niu i de la incubació dels ous. La població nidificant és poc nombrosa i repartida arreu dels boscos, sobretot en rouredes humides i fagedes, però també en alzinars i pinedes de pi roig.
[modifica] Habitat
No li agraden les zones boscoses gaire denses, s'adapten fàcilment a viure a prop dels conreus, jardins i a prop de pobles i ciutats. De totes maneres és el més forestal dels fringíl·lids, especialment a l'època de nidificació. A l'hivern s'arrepleguen en grans esbarts a zones obertes on troben aliment abundant.
[modifica] Distribució geogràfica
És nadiu d'Euràsia (incloent-hi Xipre, les Illes Fèroe, Islàndia, Irlanda, Malta i la Gran Bretanya) i de l'Àfrica del Nord (Algèria, Egipte, Líbia, el Marroc i Tunísia) i ha estat introduït a Austràlia i Nova Zelanda. És itinerant a Bahrain, Bhutan, la Xina, l'Índia, Mongòlia, Qatar, l'Aràbia Saudita, el Tadjikistan, Tailàndia, els Emirats Àrabs Units i els Estats Units.[4]
[modifica] Migració
A l'hivern la població de pinsans de Catalunya augmenta considerablement amb l'arribada de grans estols provinents del nord-est d'Europa. A Catalunya mateix es produeix també una petita migració del Pirineu a les planes. De fet, hi ha un refrany que diu si veieu un pinsà, fred farà. La migració de tardor va des de la darrera setmana de setembre fins a les acaballes d'octubre.
[modifica] Cant
El mascle és molt apreciat com a ocell de gàbia degut al seu cant. S'adapta bé a la vida en captivitat. Cada any es capturen centenars de mascles pel cant per part d'ocelleries. No obstant això, tot i que hom creu que uns quants decennis enrere era molt més abundant, els efectius sembla que es mantenen. (
cant (?·pàg.))
[modifica] Alimentació natural
És un ocell granívor.
[modifica] Altres
No està permesa la captura doncs és una espècie protegida.
[modifica] Longevitat
- Edat màxima: 13 anys.
[modifica] Comportament
És un ocell molt elegant de vol ràpid i ondulat.
[modifica] Referències
- ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. [1-4], 1-824. Holmiæ. (Salvius).
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ IUCN (anglès)
[modifica] Bibliografia
- Baker, A. J. i Jenkins, P. F., 1987. Founder effect and cultural evolution of songs in an isolated population of chaffinches, Fringilla coelebs, in the Chatham Islands. Animal Behaviour 35: 1793-1803.
- Dennison, M. D. i Baker, A. J., 1991. Morphometric Variability in Continental and Atlantic Island Populations of Chaffinches (Fringilla coelebs). Evolution 45: 29-39.
- Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
- Dickson, R. C., 2000. Merlins selectively preying on Chaffinches. Scottish Birds 21:50.
- Gotmark, F., 1993. Conspicuous coloration in male birds is favoured by predation in some species and disfavoured in others. Proceedings of the Royal Society of London Series B Biological Sciences 253:143-146.
- Götmark, F., P. Post i D. Himmelmann. 1997. Natural selection and sexual dimorphism: sex-biased sparrowhawk predation favours crypsis in female Chaffinches. Oikos 80:540-548.
- Grant, P.H., 1979. Evolution of the Chaffinch, Fringilla coelebs, on the Atlantic Islands. Biol. J. Linn. Soc. 11: 301-332.
- Knecht, S. & Scheer, U., 1968. Lautäusserung und Verhalten des Azoren-Buchfinken, Fringilla coelebs moreletti. Zeit. für Tierpsychologie 25: 155-169.
- Krams, I., 2001. Perch selection by singing Chaffinches: a better view of surroundings and the risk of predation. Behavioral Ecology 12:295-300.
- Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres.
- Quinn, J. L. & Cresswell, W., (2005). Personality, anti-predation behaviour and behavioural plasticity in the chaffinch Fringilla coelebs. Behaviour, 142, 1377-1402.
- Thorpe W. H., 1958. The learning of song patterns by birds, with especial reference to the song of the chaffinch Fringilla coelebs. Ibis 100: 535–570.
- Vlugt, D., 1999. (Northern Goshawk Accipiter gentilis and Chaffinch Fringilla coelebs). De Takkeling 7:101-102.
[modifica] Enllaços externs
- XTEC (català)
- AviBase (català)
- Enciclopèdia Baleard d'Ornitologia (català)
- Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (català)
- Internet Bird Collection (anglès)
- Discover Life (anglès)
- ARKive (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- ITIS (anglès)
- NCBI (anglès)
- AnimalBase (anglès)
- Barcodes of Life (anglès)
- ZipCodeZoo (anglès)
- uBio (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- CalPhotos (anglès)
- Xeno-Canto (anglès)
