Pinsap

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Abies pinsapo
SpanishFir.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Abies
Espècie: A. pinsapo
Nom binomial
Abies pinsapo
Boiss., 1838
Abies pinsapo a la Sierra de las Nieves Màlaga.
Cons masculins
Cons femenins
Il·lustració

El pinsap, Abies pinsapo, és una espècie arbòria del gènere Abies, pertanyent a la família Pinaceae i de distribució molt restringida. Està emparentat amb altres espècies d'avets de distribució mediterrània.

Localització[modifica | modifica el codi]

Les avetoses naturals d'aquesta espècie (denominats pinsapars) únicament es localitzen en determinats punts de la Regió muntanyenca de Ronda, Espanya, enclavada en l'extrem occidental de la serralada Bètica (províncies de Màlaga i Cadis), i al Rif marroquí, encara que alguns autors consideren a l'avet marroquí una espècie diferent (A. maroccana).

La major part dels pinsapars espanyols es troben en àrees protegides sota alguna figura legal: Parc Natural de la Sierra de las Nieves i Paratge Natural dels Reals de Sierra Bermeja, a la província de Màlaga, i Parc Natural Sierra de Grazalema a la província de Cadis. A la Serra de Santa Cruz, Orcajo (província de Saragossa), fora de la seva àrea natural de distribució, hi ha també un pinsapar, fruit d'una repoblació de principis del segle XX.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un arbre robust, de fins a 30 metres d'alçada, de copa piramidal (encara que la seva forma varia depenent de l'edat i de les adversitats sofertes per l'arbre), que presenta acícules curtes, de 10 a 15 mm, gruixudes i rígides, d'àpex agut, disposades helicoïdalment, el que dóna a les branquetes l'aspecte d'un raspall per a tubs. Aquesta morfologia i disposició de les acícules faciliten una menor evapotranspiració i permet a aquesta espècie una certa resistència enfront de la sequera estival, típica de l'àmbit mediterrani. Les pinyes són cilíndriques i, com en les altres espècies del gènere, se situen en la part superior de la copa. Estan formades per escates caduques que es desarticulen de l'eix llenyós (raquis) en la tardor del primer any, alliberant les llavors alades.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Els boscos peninsulars d'aquesta espècie es troben entre 1000-1700 metres d'altura. Són formacions pures o barrejades en menor mesura amb roure valencià (Quercus faginea), auró negre (Acer monspessulanum i Acer granatense) o pins (Pinus halepensis i P. pinaster). El pinsap requereix unes condicions de temperatura no molt extremes, amb estius frescos i hiverns freds, amb elevades precipitacions a la primavera i boires freqüents a la tardor i primavera, i una certa humitat estival, podent-se classificar aquest clima com submediterràni de muntanya humit. Els pinsapars es desenvolupen amb tot la seva esplendor en les zones d'obaga, no faltant als solells, encara que en aquest cas són boscos més esclarissats. Aquesta espècie és indiferent al substrat, creixent tant en sòls calcaris com de peridotites.

Usos i conservació[modifica | modifica el codi]

Els pinsapars tenen un elevat valor paisatgístic i científic. Malgrat la protecció que gaudeixen aquests boscos, encara són molts els perills que els amenacen: incendis provocats, projectes urbanístics, erosió, falta de regeneració per sobrepastoreig, excés de visitants incontrolats, etc. El pinsap va ser descrit per a la ciència pel botànic suís Edmund Boissier, en la seva obra Voyage botanique dans le Midi de l'Espagne (Viatge botànic pel sud d'Espanya), 1838.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinsap
  1. «Pinsapar de Orcajo». Página oficial de turismo de la Comarca. Comarca Daroca.