Pinsap
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Abies pinsapo a la Sierra de las Nieves Màlaga
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Abies pinsapo Boiss., 1838 |
||||||||||||||
El pinsap, Abies pinsapo, és una espècie arbòria del gènere Abies, pertanyent a la família Pinaceae i de distribució molt restringida. Està emparentat amb altres espècies d'avets de distribució mediterrània.
Taula de continguts |
Localització [modifica]
Les avetoses naturals d'aquesta espècie (denominats pinsapars) únicament es localitzen en determinats punts de la Regió muntanyenca de Ronda, Espanya, enclavada en l'extrem occidental de la serralada Bètica (províncies de Màlaga i Cadis), a la Serra de Santa Cruz, Orcajo, (província de Saragossa), i al Rif marroquí, encara que alguns autors consideren a l'avet marroquí una espècie diferent (A. maroccana).
La major part dels pinsapars espanyols es troben en àrees protegides sota alguna figura legal: Parc Natural de la Sierra de las Nieves i Paratge Natural dels Reals de Sierra Bermeja, a la província de Màlaga, i Parc Natural Sierra de Grazalema a la província de Cadis.
Descripció [modifica]
És un arbre robust, de fins a 30 metres d'alçada, de copa piramidal (encara que la seva forma varia depenent de l'edat i de les adversitats sofertes per l'arbre), que presenta acícules curtes, de 10 a 15 mm, gruixudes i rígides, d'àpex agut, disposades helicoïdalment, el que dóna a les branquetes l'aspecte d'un raspall per a tubs. Aquesta morfologia i disposició de les acícules faciliten una menor evapotranspiració i permet a aquesta espècie una certa resistència enfront de la sequera estival, típica de l'àmbit mediterrani. Les pinyes són cilíndriques i, com en les altres espècies del gènere, se situen en la part superior de la copa. Estan formades per escates caduques que es desarticulen de l'eix llenyós (raquis) en la tardor del primer any, alliberant les llavors alades.
Hàbitat [modifica]
Els boscos peninsulars d'aquesta espècie es troben entre 1000-1700 metres d'altura. Són formacions pures o barrejades en menor mesura amb Roure valencià (Quercus faginea), Auró negre (Acer monspessulanum i Acer granatense) o pins (Pinus halepensis i P. pinaster). El pinsap requereix unes condicions de temperatura no molt extremes, amb estius frescos i hiverns freds, amb elevades precipitacions a la primavera i boires freqüents a la tardor i primavera, i una certa humitat estival, podent-se classificar aquest clima com submediterràni de muntanya humit. Els pinsapars es desenvolupen amb tot la seva esplendor en les zones d'obaga, no faltant als solells, encara que en aquest cas són boscos més esclarissats. Aquesta espècie és indiferent al substrat, creixent tant en sòls calcaris com de peridotites.
Usos i conservació [modifica]
Els pinsapars tenen un elevat valor paisatgístic i científic. Malgrat la protecció que gaudeixen aquests boscos, encara són molts els perills que els amenacen: incendis provocats, projectes urbanístics, erosió, falta de regeneració per sobrepastoreig, excés de visitants incontrolats, etc. El pinsap va ser descrit per a la ciència pel botànic suís Edmund Boissier, en la seva obra Voyage botanique dans le Midi de l´Espagne (Viatge botànic pel sud d'Espanya), 1838 .
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinsap |
