Pinta (estri)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pinta d'or escita del segle IV aC, exposada al Museu de l'Hermitage, situat a Sant Petersburg, Rússia.
Per a altres significats vegeu «pinta».

Una pinta és un estri pla amb pues que serveix per arreglar, desembolicar i netejar el cabell o altres fibres. Hi ha diferents models, que varien en el nombre i gruix de les pues, segons el tipus de cabell o fibra que es desitgi arreglar.

Les pintes es fabricaven antigament de closca de carei però, en estar prohibida la caça de la tortuga, ara els materials més habituals són el plàstic i la fusta. Bàsicament, existeixen els següents tipus de pintes:

  • Pintes de pues amples. S'usen per pentinar cabelleres amb molt pèl i per definir els rínxols.
  • Pintes de pues estretes. Són útils per pentinar els cabells mullats.
  • Pintes mixtes, amb pues amples a una banda i estretes a l'altra. Es poden utilitzar indistintament unes o altres simplement donant la volta a la pinta.

Història[modifica | modifica el codi]

Pinta egípcia d'ivori d'hipopòtam

Les pintes més antigues s'han trobat en tombes egípcies. Aquestes eren de forma semblant a les actuals i n'hi havia tant per servir per la neteja del cap com per a l'adorn del cabell. S'han trobat pintes per la higiene del cabell no només procedents d'Egipte, sinó també a assentaments prehistòrics d'arreu d'Europa a partir de la primera edat dels metalls, la majoria de les quals eren fetes de fusta. No s'han descobert però restes de pintes amb finalitats decoratives: la referència a aquest tipus d'estri s'ha trobat en pintures egípcies.

Al palau de Sargon a Korsabad (Assíria) es van descobrir pintes amb figures de lleó al centre. El mateix doble caràcter abans esmentat manifesten les pintes trobades a sepultures romanes, que eren fetes d'ivori, closca de tortuga, coure o fusta.

A l'Edat Mitjana s'usaven també com a objecte litúrgic entre clergues. Eren d'ivori o de fusta i tant els profans com els religiosos d'aquesta època (i de tot el segle XVI) solien usar pintes adornades amb relleus de figures a la part central. La pinta litúrgica més antiga és l'anomenada pinta de San Lupo.[1]

Ús en la música[modifica | modifica el codi]

La pinta s'utilitza com a instrument musical (de raspador) i també per amplificar i emfatitzar el contingut harmònic d'alta freqüència produït pels ressonadors vocals dels éssers humans, dels quals se'n pot modular l'espectre resultant mitjançant el canvi de volum de la cavitat bucal. Això s'aconsegueix entrellaçant una fulla d'una planta o un tros de paper en un costat de la pinta i realitzant el so al costat oposat de la pinta. Aquest sistema va inspirar la creació del Kazu.

També s'utilitza com a instrument de percussió, tocant repetidament en totes les dents (que tenen idèntica longitud i qualitats harmòniques). Això va inspirar un tipus de pinta amb dents desiguals, que finalment va evolucionar fins a generar el carilló i la capseta de música.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Arqueologia i belles arts, 1922, Francisco Naval i Ayerbe.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinta (estri)