Pintura barroca als Països Baixos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Pintura barroca holandesa (províncies del Nord). Si cerqueu Pintura barroca als Països Baixos del Sud, vegeu Pintura barroca a Flandes.
Vermeer, Vista de Delft, 1660 - 1661

La pintura barroca als Països Baixos és la pintura produïda a la República de les Set Províncies Unides durant el que es coneix com l'Edat d'Or Holandesa, un període en la història holandesa que generalment s'ubica al segle XVII.[1]

El control acèrrim que la corona castellana havia tingut sobre el territori dels Països Baixos havia minvat en triomfar la revolta de la República de les Set Províncies Unides i el final de la Guerra dels vuitanta anys (1568-1648) que va portar la independència holandesa. Els Països Baixos del sud varen continuar sota el domini castellà fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

La nova República Holandesa era la nació més pròspera a Europa, i liderava el comerç europeu, la ciència i l'art. Les províncies holandeses del nord que conformaven el nou estat havien estat tradicionalment centres artístics menys importants que les ciutats de Flandes al sud, i les agitacions i trasllats a gran escala de la població per la guerra, i l'aguda pausa provocada per la monarquia i les tradicions culturals catòliques, significaven que l'art holandès havia de reinventar-se totalment, un repte del qual sortiria reforçada.

Un tret distintiu del període és la proliferació de gèneres de pintures, amb la majoria d'artistes realitzant la seva producció artística dins d'un d'aquests. El ple desenvolupament d'aquesta especialització es veu des final dels anys 1620 i fins a la Invasió francesa de 1672, on s'ubica el període central de l'Edat d'Or de la pintura.

Aquest moviment adopta diferents direccions segons el territori:

  • A la nova república del nord, protestant i burgesa, hi ha una major diversitat de gèneres pictòrics i diversificació temàtica.
  • Als Països Baixos espanyols catòliques i aristocràtiques la pintura d'història i la temàtica religiosa s'imposen.

Pintura als Països Baixos del Sud[modifica | modifica el codi]

L'època d'esplendor de les escoles flamenques, durant el barroc, es redueix a la naturalista d'Anvers del segle XVII el cap de la qual i àdhuc el fundador es considera l'insigne Rubens (1577-1640) pintor, gravador, arquitecte, humanista i diplomàtic.

Aquest geni universal en pintura, que es va formar a Anvers i a Itàlia i a qui s'atribueixen prop de 2.300 quadres de tot gènere es distingeix per la seva brillant imaginació creadora, per la seva viva expressió de sentiments, amb tendència a les actituds dramàtiques i de vegades amb excés, la seva estudiada composició sovint és amarada de sensualitat, el seu dibuix es mostra rotund amb robustes formes i la seva senzillesa en la coloració resulta brillant i correctament combinada.

Entre els nombrosos deixebles de Rubens passa pel millor Anton van Dyck i entre els seus condeixebles o companys Jacob Jordaens, ambdós d'Anvers. Van Dyck va ser el gran retratista d'aristòcrates del seu temps, solament comparable amb Velázquez i va sobresortir així mateix en pintura d'història. Se li atribueixen en conjunt uns 1.500 quadres. Jordanes és proper pel que fa als dos anteriors en el realisme i colorit, tot i això, les seves figures no disposen d'aquella noblesa ni el seu pinzell resulta tant prolífic.

Cal destacar també, dels molts artistes que es van inspirar en Rubens i van rebre les seves lliçons, la nissaga Teniers (David Teniers el Vell i els seus fills Abraham i David Teniers el Jove) per la seva enginyosa pintura de gènere i els seus paisatges.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. En termes històrics generals, s'acostuma a considerar el 1702 com el final de l'Edat d'Or, una fita que encaixa raonablement bé en la pintura.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]