Pintures de Pedret

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pintures de Pedret
Pintures de Pedret
Mestre de Pedret (cercle), Finals del segle XI – inicis del segle XII
Fresc traspassat a tela • art romànic
325 × 315× 320 cm
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Les Pintures de Pedret són un conjunt de pintures murals pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de Sant Quirze de Pedret. El conjunt està repartit entre el Museu de Solsona (absis central) i el MNAC (absidioles). Aquestes van donar nom a un grup de pintures relativament homogeni, de l'entorn del 1100, relacionat estilísticament amb Itàlia, caracteritzat pels records de l’il·lusionisme antic, i ple de trets iconogràfics bizantins.

A la volta, s’hi representa la Mare de Déu amb el Nen, en bust, mentre que al mur apareix la paràbola de les verges prudents i les verges fàtues (Mt 25,1-13), les primeres assegudes a la taula al costat de Crist, les segones dretes a fora.

Així s'al·ludeix al Judici Final, ja que només els que estiguin preparats podran entrar a la casa del Senyor. Va incorporar-se al fons del MNAC amb el número de registre 015874-000.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Afinals del segle XI, la pintura mural romànica del nord d'Itàlia entra a Catalunya amb una difusió semblant a la de l'arquitectura romànica llombarda. L'actuació de pintors italians acompanya, doncs, l'arquitectura i aviat obté un ressò important.

L'exemple més clar d'aquesta pintura relacionada amb la Llombardia és el conjunt de Sant Quirze de Pedret, estilísticament proper a les pintures de Sant Pere d'Àger, Santa Maria d'Àneu i Sant Pere del Burgal, i amb les de Saint-Lizier de Coserans (França), conservades in situ.

El conjunt presenta un important cicle apocalíptic en què es relaciona de manera poc freqüent el tema del Judici Final, centrat en la Paràbola de les verges fàtues i les verges prudents a l'absidiola meridional.

Segons aquesta paràbola, recollida en l'Evangeli de Mateu (25:1-3), que està representat a l'intradós de l'arc, sols els que estiguin preparats podran entrar a la casa del Senyor, és a dir, al regne del Cel. Les verges prudents, previsores, que han portat oli per a les seves llànties, es representen assegudes a la taula de l'espòs i duen la corona, símbol de la vida eterna. En canvi les verges fàtues, que no porten oli per a les llànties, es representen dempeus i sense corona. A la volta de l'absidiola apareix una Mare de Déu en majestat, com a Virgo prudentissima, i a la dreta de l'entrada, una personificació de l'Església que també porta corona.

Les restes de pintura de l'absis lateral esquerre s'han interpretat com el conjunt dels apòstols presidits per Pere, cap de l'Església de Roma, que accentua la importància de la doctrina de l'Església i de la reforma gregoriana.

Descripció[modifica | modifica el codi]

A l'absis de la nau central es conserven part de la pintura preromànica amb dos fragments:

  • A l'esquerra, una creu de braços radials amb un cercle al mig. Dins del cercle hi ha un cavaller amb una llança guarnida amb un estendard. Al cap porta un elm cònic amb nasal. Al seu costat hi ha una figura i un gos. També porta una creu sobre el cap.

Damunt el cavall hi ha un ocell que picoteja un raïm i que porta un altre a l'esquena. El cercle i els braços de la creu tenen com a decoració motius vegetals i geomètrics. Fora del cercle, al costat esquerre, hi ha un home amb una barba en posició de sostenir sobre el pit un llibre. A l'altre costat hi ha la figura d'un home nu amb un genoll a terra sostenint un bastó i amb una foguera al davant, que podria ser el dimoni.

  • A la dreta de la finestra de l'absis, hi ha una figura que representa l'orant, personatge masculí amb barba, túnica i braços estesos, dins d'un cercle decorat amb motius de zigzaguejants. Sobre el cercle hi ha un paó.

Sobre d'aquestes hi havia pintures romàniques del segle XI que varen ser traslladades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona el 1937. A la nau central hi havia unes pintures amb fragments del que devia ser el martiri de sant Quirze i santa Julita, sants titulars de l'església.

A l'absidiola del sud, trobem una reproducció de les pintures romàniques que varen ser traslladades al MNAC el 1922. S'ha fet una simulació del seu estat original amb els vius colors que devien tenir fa 1000 anys. Representen un màndorla que envolta una imatge entronitzada de la Mare de Déu del Nen, a l'esquerra de la finestra hi ha la paràbola de les verges prudents i a la dreta, les verges nècies i l'Església personificada. La part inferior està decorada amb greca i cortinatges.

A l'absidiola nord hi ha una reproducció de les pintures romàniques de finals del segle XI que varen ser arrencades el 1922 i que es conserven al MNAC a Barcelona.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • CAMPS, J et al. Guia Visual. Art romànic, Barcelona. 2004 [guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya].
  • CAMPS, J. Puig i Cadafalch i la col·lecció de pintura del MNAC. Barcelona, 2001 [catàleg de l'exposició celebrada al Museu Nacional d'Art de Catalunya].
  • CARBONELL, E. et al. Guia. Art Romànic. Barcelona, 1997 [guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya].
  • CASTIÑEIRAS, M.; CAMPS, J. El romànic a les col·leccions del MNAC. Barcelona, 2008.
  • PAGÈS, M. Sobre pintura romànica catalana. Barcelona, 2005.
  • PAGÈS, M. Sobre pintura romànica catalana, noves aportacions. Barcelona, 2009.
  • SUREDA, J. La pintura romànica a Catalunya. Barcelona, 1995.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]