Pinus mugo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pi negre
Pinus mugo subsp. mugo
Pinus mugo subsp. mugo

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Pinus
Subgènere: Pinus
Espècie: P. mugo
Nom binomial
Pinus mugo
Turra

El Pinus mugo és un pi d'alta muntanya (viu a l'estatge subalpí) i que presenta dues subespècies d'hàbit força diferent, que per alguns autors són dues espècies diferents: el Pinus mugo subsp. mugo, arbustiu i que trobem sobretot als Alps, i el Pinus mugo subsp. uncinata o pi negre que trobem al Pirineu. Ambdues subespècies tenen les agulles agrupades en parells (com la resta de pins europeus) i pinyes petites gairebé sèssils.

El pi negre[modifica | modifica el codi]

Pi solitari a la Vall de Rius (Andorra)

El pi negre (per alguns autors Pinus mugo subsp. uncinata[1][2] i per a d'altres Pinus uncinata)[3] és un arbre de capçada entre allargada i cònica, de fins a 20 metres, amb les branques baixes acostades al sòl, i el tronc normalment recte i gruixut però de vegades tortuós, ajagut i amb la capçada deformada. Fulles fortes, fosques i punxants, molt acostades. Les pinyes són asimètriques amb les esquames prominents.[1][2] L'epítet "uncinata" fa referència precisament a aquest aspecte "ganxut" de les esquames.

Al Pirineu català és molt comú entre els 1300 i els 2400 metres,[2] on forma boscos. També es troba al Pirineu aragonès i navarrès, progressivament més escàs com més cap a l'oest, i també apareix en alguns llocs isolats del Sistema Ibèric.[1]

Ecològicament, ocupa la part superior de l'estatge subalpí, per sobre dels boscos d'avet "Abies alba" o faig "Fagus sylvatica" que pot haver a les zones més obagues i en contacte amb el pi roig "Pinus sylvestris" a les parts més solanes. En aquestes zones de contacte podem trobar exemplars híbrids entre aquestes dues espècies ("Pinus x bougeti"). Més amunt és l'espècie que marca el límit altitudinal del bosc als Pirineus, encara que individus isolats poden arribar a créixer per damunt dels 2700 m. És una espècie de creixement lent, amb pocs requeriments ambientals i capaç de colonitzar indrets molt desfavorables. Al límit altitudinal de la seva distribució és normal trobar exemplars molt vells amb un aspecte torturat, creixent en esquerdes de roca, veritables conqueridors de l'alta muntanya. Alguns d'aquests exemplars tenen, malgrat el seu aspecte, més de 700 anys.

Pinus mugo subsp. mugo[modifica | modifica el codi]

  • Pinus mugo subsp. mugo (o senzillament Pinus mugo[4] pels autors que consideren que el pi negre és una altra espècie) és un pi arbustiu que té una altura màxima de 3-4 metres. Les pinyes són simètriques, d'apófisis no prominent, el que el diferencia del Pinus mugo subsp. uncinata.
  • Pinus mugo subsp. mugo habita en zones d'alta muntanya centreeuropea, des dels Alps orientals fins als Alps de Transilvània i els Balcans, entre els 1500 i els 2500 m d'altitud. És un arbre més gran, normalment d'un estema de fins a 20 m d'alt amb estròbils asimètrics (les escates són més gruixudes en un costat del con que en l'altre). És una espècie dominant en matolls subalpins densos, pel que té un gran valor com a protector del sòl. Apareix també freqüentment en el sotabosc dels boscos de Larix decidua.

Les dues subespècies interactuen en gran manera (subespècie híbrida Pinus mugo ssp. rotundata) en els Alps occidentals i els Carpats septentrionals. Alguns botànics tracten la subespècie occidental com una espècie separada, Pinus uncinata, uns altres com una mera varietat, Pinus mugo var. rostrata. Aquesta subespècie als Pirineus marca la línia d'arbres, el límit de l'hàbitat en el qual els arbres són capaços de créixer.

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  3. Dades taxonòmiques del Pinus uncinata segons el criteri de la Flora europaea(anglès)
  4. Dades taxonòmiques del Pinus mugo segons el criteri de la Flora europaea(anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Christensen, K. I. (1987). Taxonomic revision of the Pinus mugo complex and P. × rhaetica (P. mugo × sylvestris) (Pinaceae). Nordic J. Bot. 7: 383-408.
  • Brummitt, R. K. 2001. Report of the Committee for Spermatophyta: 51. Taxon 50(2): 559–568.
  • Nardi, E. & P. Minghetti. 1999. (1416) Proposal to conserve the name Pinus mugo (Pinaceae) with a conserved type. Taxon 48(3): 571–572.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]