Pinyó fix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bicicleta de pinyó fix.

El terme pinyó fix es refereix al sistema de transmissió que usen les bicicletes que s'anomenen de la mateixa manera. Aquest sistema té la particularitat de no disposar de l'engranatge que permet deixar de pedalar (punt mort). El pinyó està subjecte a l'eix per la qual cosa els pedals estan en moviment sempre que la roda del darrere estigui girant, cosa que permet frenar contrarestant la força dels pedals i fins i tot, amb una mica de pràctica, anar marxa enrere.

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres bicicletes amb cadena que es van crear eren de pinyó fix, des de 1885. Les bicicletes de pista són un tipus de bicicletes de pinyó fix per córrer als velòdroms, on van sorgir als EUA durant la dècada dels 60. A part del pinyó fix són bicicletes molt lleugeres (actualment poden arribar a pesar 6 kg) i amb aquestes propietats s’aconseguia molta velocitat en molt pocs metres. La cultura fixed va sorgir als anys 80 a San Francisco, inspirades amb les bicicletes de velòdrom, on van ser adaptades pels missatgers de Nova York; i d’aquí han passat a trobar-se a moltes ciutats europees cap a principis dels 2000. I a Barcelona les primeres fixed les van portardos holandesos el 2004 amb esperança de que la gent s'adaptés aquesta nova idea.

Usos[modifica | modifica el codi]

Fins fa ben poc les bicicletes de pinyó fix s'utilitzaven gairebé únicament en curses de pista en velòdroms i ciclisme artístic però des de fa uns anys està guanyant molta força el fenomen fixie, que és com es coneix a les bicicletes de pinyó fix als E.U.A., impulsat pel col·lectiu de missatgers de les grans ciutats americanes que han tornar a utilitzar aquestes bicicletes molts anys després que desapareguessin dels carrers i carreteres de tot el món, substituïdes per bicicletes amb canvi de marxes i pinyó lliure. Aquest fenomen ha assolit el nivell en moda o moviment social a bona part del món. L'estètica minimalista de les bicis, molts cops sense frens, es complementa amb roba i altres articles que utilitzaven els ciclistes d'elit fa molts anys. Dins aquesta cultura també se solen utilitzar les fixies per jugar a bike polo o cycle ball i en trobades se solen fer activitats com esprints, alleycats, agafar el candau, concursos de derrapar, mantenir l'equilibri, etc. Els ciclistes professionals fan servir les bicicletes de pinyó fixe per entrenar, ja que obliga a fer més exercici i millora l'estil de la pedalada.

Avantatges i inconvenients[modifica | modifica el codi]

Entre els avantatges trobem els següents:

  • En condicions adverses del ferm hi ha ciclistes que prefereixen el pinyó fix ja que els hi transmet millor les sensacions de la roda del darrere.
  • Alguns experts consideren que pedalar molt ràpid, com per exemple anant amb pinyó fix en baixades pronunciades o en pla amb una relació de marxa curta incrementa la flexibilitat i potència de les cames així com un estil de pedalada més eficient.[1]
  • Una bicicleta de pinyó fixe té menys parts mòbils, per tant, requereix molt menys manteniment i per tant, és més barat.

Alguns inconvenients:

  • En baixades pronunciades les cames solen girar més ràpid del normal (a vegades a 150 rpm o més) fent que el ciclista hagi de fer servir els frens, sempre que els dugui instal·lats.
  • Les primeres vegades que es fa servir una bicicleta de pinyó fixe, una persona acostumada a una bicicleta normal té la tendència a deixar de pedalar en acostar-se a revolts o obstacles, cosa que pot provocar una reacció inesperada i la consegüent pèrdua de control.
  • Intentar girar mentre es pedala a una certa velocitat pot provocar que els pedals toquin a terra provocant una reacció inesperada i la consegüent pèrdua de control.
  • Els usuaris de bicicletes amb pinyó fixe no poden utilitzar les marxes per adequar la seva cadència de pedalada a la inclinació del terreny.

Legalitat[modifica | modifica el codi]

Segons la Dirección General de Tráfico una bicicleta ha de tenir un sistema adequat de frenada que actui sobre les rodes del davant i del darrere i un timbre..[2] En alguns països s'accepta el pinyó fix com a sistema adequat de frenada i en alguns altres es considera perillós i, per tant, se'n prohibeix l'ús en vies públiques.

Conversió[modifica | modifica el codi]

Boixa doble pinyó reversible, fix i lliure

Tenint en compte en què consisteix el pinyó fix queda clar que qualsevol tipus de bicicleta es pot convertir en pinyó fix. Les punteres, que són l'encaix del quadre on s'allotja l'eix del darrere determinen si una bicicleta es pot convertir o no.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinyó fix
  1. www.ruteando.wordpress.com Una experiència amb pinyó fix (en Español) - Consultat el 2010-09-01
  2. «Normativa sobre vehiculos». Espanya: Ministeri de l'Interior.