Piotr Kropotkin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Piotr Kropotkin

El príncep Piotr Alekséievitx Kropotkin (en rus Пётр Алексе́евич Кропо́ткин) (9 de desembre de 1842 - 8 de febrer de 1921) va ser geògraf i zoòleg, a banda de pensador polític rus, considerat un dels principals teòrics del moviment anarquista, en el qual va defensar la tesi del comunisme llibertari.[1]

Vida[modifica | modifica el codi]

Kropotkin va néixer a Moscou el 21 de desembre de 1842, va estudiar a Sant Petersburg i va servir en l'exèrcit rus des de 1862 fins a 1867. Durant aquest període, va dirigir dues expedicions successives a Sibèria i a Manxúria, respectivament, (on conegué antics companys de Bakunin i llegí Proudhon) que van proporcionar coneixements geogràfics de gran valor a més de fer una gran contribució científica sobre el desglaç.

Va retornar a Sant Petersburg el 1867, on va ser nomenat oficial de la Societat Geogràfica russa. Va explorar les glaceres de Finlàndia i Suècia en nom de l'esmentada agrupació des de 1871 fins al 1873. Mentre realitzava aquestes investigacions, també es va dedicar a estudiar els escrits dels principals teòrics de la política i començà a solidaritzar-se amb les penoses condicions de les/els camperols/les, alhora que entrava en contacte amb el moviment obrer. Va adoptar finalment els punts de vista del socialisme revolucionari, començant aquí els seus primers acostaments a la política en el bàndol marxista. Més tard es convertiria en un dels defensors de la doctrina de l'anarquisme.

Una mica curiós, i que delata en gran manera el seu tarannà anarco-comunista, és el fet que participés el 1872 en la I Internacional. Fins a aquí tot semblaria normal, però és que primer ho va fer com marxista i després com seguidor de l'ideòleg i company anarquista Mikhail Alexàndrovitx Bakunin.

Quan va tornar a Rússia, després de la seva etapa socialista, contactà amb focus revolucionaris i començà a difondre el pensament anarquista, motiu pel qual va ser arrestat i empresonat el 1874. Va aconseguir escapar dos anys després i es va unir a una societat anarquista internacional, la "Federació del Jura". A continuació, es va instal·lar a França, on edità Le Révolté i participà en la Internacional antiautoritària i en la Internacional Socialista. Va ser detingut el 1883 a Lió per pertànyer a la Internacional, i fou sentenciat a cinc anys de presó per les seves activitats anarquistes. Després de ser alliberat tres anys després gràcies a la pressió d'intel·lectuals de l'època, es va traslladar a Anglaterra, on va residir i va treballar durant trenta anys.

Durant la Primera Guerra Mundial va ser partidari de l'imperialisme rus, ja que pensava que era necessari oposar-se a la política extremadament militarista d'Alemanya per a generar un contrapès geopolític. A causa d'això va ser criticat pels internacionalistes i per gran part del moviment anarquista, inclosos els seus propis amics. Després de la Revolució de Febrer va defensar la jove república. Després de la Revolució russa, va tornar al seu país i es va establir prop de Moscou, però tot i que va prendre part a la vida política soviètica, no va desenvolupar cap càrrec oficial. Va morir el 8 de febrer de 1921 a Dmítrov, una localitat pròxima a Moscou i des d'on havia escrit a Vladímir Lenin les seves famoses cartes. Va ser enterrat al cementiri de Novodévitxi de Moscou.

Pensament[modifica | modifica el codi]

Portada del llibre L'ajuda mútua: un factor en l'evolució en la seva primera edició en alemany traduïda per Gustav Landauer i publicada l'any 1904.

Polític[modifica | modifica el codi]

Fins a aquell moment, en les bases de l'anarquisme trobàvem la col·lectivització dels mitjans de producció, gestionats aquests per societats obreres. També trobavem un salari segons el realitzat per cadascú/na i la desaparició de l'Estat i del govern. Eren idees arribades gràcies a les aportacions de Proudhon, de Guillaume, de Bakunin… Però l'aparició de Kropotkin en l'escenari europeu proporciona a l'anarquisme la consistència ideològica que li faltava.

El tema central dels nombrosos treballs de Kropotkin va ser l'abolició de tota forma de govern en favor d'una societat que es regís exclusivament pel principi de l'ajuda mútua (títol d'un dels seus llibres) i la cooperació, sense necessitat d'institucions estatals. Aquesta societat ideal (comunisme anarquista o anarcocomunisme) seria l'últim pas d'un procés revolucionari que passaria abans per una fase de col·lectivisme (l'Anarcocol·lectivisme, teoria en certs aspectes propera al tipus de comunisme plantejat aquí). El seu ideari anarco-comunista es basava en principis com ara el de "a cadascú segons la seva necessitat, de cadascú segons la seva capacitat", en contra del que pensava Bakunin. Probablement el seu llibre més important per al pensament anarquista sigui La Conquesta del Pa (1888).

Kropotkin va basar el seu pensament entorn de tres eixos:

Com organitzar la producció i el consum en una societat lliure?: Mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i els béns obtinguts, juntament amb una racionalització de l'economia i la creació de la comuna autosuficient (la comuna suprimeix les diferències camp-ciutat, crea una descentralització industrial i també suprimeix la divisió del treball). A més, contràriament al capitalisme, no regeix el principi de màxim benefici individual, sinó un principi més just i igualitari: "a cadascú, segons el seu treball". Tot se sustenta en el suport mutu (segon eix).

ajuda mútua:

En el suport mutu resideix una interpretació més àmplia de l'evolucionisme darwinià: Kropotkin demostra que la cooperació i l'ajuda recíproca són pràctiques comunes i essencials en la naturalesa humana. Si es renuncia a la solidaritat per la cobdícia, hom cau en la jerarquització social i el despotisme.

Concepció moral i ètica (tercer eix):

Només una moral basada en la llibertat, la solidaritat i la justícia pot superar els instints destructius que també formen part de la naturalesa humana. En tot cas, la ciència ha de ser la guia dels fonaments ètics i no els principis sobrenaturals. La investigació de les estructures socials, ha de produir el coneixement de les necessitats humanes, base per al desenvolupament d'una societat lliure.

El comunisme llibertari de Kropotkin es va enfrontar de vegades amb les tesis proudhonianes i bakunistes.

Naturalista[modifica | modifica el codi]

"Mapa de la meitat meridional de Sibèria oriental i parts de Mongòlia, Manxúria, i Sakhalin: Per un esbós general de l'orografia de Sibèria Oriental," va ser feta per Kropotkin el 1875.

En la seva vessant de naturalista, va plantejar la importància de la cooperació com a factor clau en l'evolució paral·lel a la competència. El seu treball més famós, L'ajuda mútua, escrit a partir de les seves experiències en les expedicions científiques durant la seva estada a Sibèria, critica les idees de Thomas Henry Huxley i Herbert Spencer (pare del Darwinisme social) que basaven la selecció natural en la lluita entre individus.

Les seves obres van ser escrites tant en anglès com en francès, i aviat es van popularitzar en altres idiomes. Actualment n'existeixen exemplars en multitud de llengües.

Obra[modifica | modifica el codi]

Llibres:

  • Paraules d'un rebel (1885)
  • Les Presons, (1887)
  • La conquesta del pa (1888)
  • Camps, fàbriques i tallers (1899)
  • Memòries d'un revolucionari (1899)
  • L'ajuda mútua: un factor en l'evolució (1902)
  • La ciència moderna i l'anarquisme
  • La literatura russa (1905)
  • El terror a Rússia (1909)
  • La Gran Revolució (Història de la Revolució Francesa, 1789 - 1793) (1909)
  • Ètica, origen i evolució (1924)
  • Memòries d'un revolucionari (autobiografia)
  • Origen i evolució de la moral

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hodge, Carl Cavanagh. Encyclopedia of the Age of Imperialism, 1800-1914: A-K (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2008, p.30-31. ISBN 0313334064.